El Parlament arrenca la legislatura amb número malastruc (13a) elevant l'aposta al desafiament retòric de la majoria de diputats independentistes. La direcció de la Cambra té més membres sobiranistes que mai i la presideix Laura Borràs, que s'estrena amb un discurs de pols enfront de les «ingerències» de l'Estat i prometent -de nou- que aquesta sí que serà la legislatura clau de cara a la independència. No obstant això, en l'estrena de la nova temporada segueixen les turbulències internes de l'anterior: la CUP, malgrat entrar en la Mesa gràcies a ERC, no va fer costat a Borràs, i els comuns i ERC ja no amaguen que el Govern de «via àmplia» amb la marca de Jéssica Albiach no serà possible. Tampoc els republicans dissimulen el seu enuig amb JxCat perquè el mateix dia que ells donaven els seus vots a Borràs, Puigdemont i la mateixa Borràs no garantien el seu suport a Pere Aragonès per ser investit dins de quinze dies.
Les votacions de la Mesa van reflectir una àmplia majoria independentista (cinc llocs de set, amb una vicepresidència per la gironina Anna Caula), però també la combinació dels dos membres d'ERC i els dos del PSC sumen majoria en aquest òrgan decisiu del Parlament. Fins a última hora, els comuns van tractar d'arrencar el suport d'ERC a un dels seus candidats, però els republicans exigien a canvi gestos de suport a Aragonès. Amb tot, els ponts entre totes dues formacions no s'han trencat.
Relegada?
Mentrestant, Junts decidia enviar al Parlament a les veus més contundents contra l'Estat. Alguns al partit veuen relegada Borràs a un segon pla després de no haver aconseguit vèncer a ERC en les eleccions. Relegada ella i relegat Jaume Alonso-Cuevillas, secretari de la Mesa i també figura del sector més radical unilateralista. Conscient que aquesta lectura es fa interna i externament, ella mateixa va aprofitar el discurs per donar empaquetatge al seu nou càrrec i afirmar que haver entrat en el Govern d'ERC seria una decisió més acomodatícia.
Des del seu nou faristol va poder desplegar el seu estil desafiador i proclamar que mantindrà « la inviolabilitat del Parlament, la seva independència, no permetent ingerències de l'executiu ni del judicial». «Quedi dit com a declaració d'intencions», va advertir. També va llançar soflames contra la «venjança» judicial espanyola, al mateix temps que es declarava hereva de l'expresidenta Carme Forcadell, però eludia esmentar el fins ara president, Roger Torrent. Un fet que a Torrent no li va passar desapercebut. No és que el discurs de la nova presidenta decebés al PSC o fos «més del mateix» en paraules de Ciutadans, és que fins i tot dirigents d'ERC no es van sentir representats.
Malestar amb Puigdemont
Esquerra tampoc va passar per alt les declaracions de Puigdemont a El Punt Avui assegurant que no es pot donar per fet el suport a ERC per al Govern. El mateix que va dir Borràs, després de ser investida, a TV3: «Les negociacions no estan tancades ni molt menys».
Però els republicans mantenen que les negociacions d'investidura avancen i continuen teixint la seva estratègia, que ara passarà per començar a concretar el programa de Govern en plena pandèmia i crisi social i econòmica. Ahir va cedir a la CUP un espai a la Mesa, va votar a Borràs i va eludir entrar en polèmiques.
La sessió va servir per repetir escenes de l'anterior legislatura, com les protestes de Ciutadans pels discursos independentistes poc institucionals. I va constatar que els 11 diputats de Vox mantenien una presència discreta i aïllada. També va ser l'escenari perquè l'independentisme rebés a l'exconsellera Meritxell Serret com a diputada després del seu retorn sorpresa de Bèlgica. I perquè Borràs advertís que, malgrat que ahir a l'exconseller Lluís Puig, encara a Brussel·les, no se li permetés delegar el vot, això ho canviarà la majoria sobiranista.
La CUP també va ser fidel al seu estil i es va abstenir davant Borràs. «No ha estat correcte que fins a l'últim moment no se sabés el nom i no hi ha hagut obertura de Junts per negociar», va criticar Dolors ?Sabater. Per si hi havia algun dubte, els anticapitalistes s'allunyen de ?l'opció d'entrar en el Govern, com també es confirma que l'aposta d'ERC per un executiu amb Junts, CUP i ?comuns no comptarà tampoc amb aquests últims, que s'han sentit menystinguts pels republicans. «La via àmplia d'ERC al final era la via de Borràs», es va queixar Albiach.
