Hi haurà qui pensi que per a aquest resultat no era necessari tant de soroll. Que era gairebé intuïtiu, la nit del 14 de febrer, que Junts presidiria el Parlament i ERC, la Generalitat. Com així serà. I seria molt difícil contradir qui pensi així. Però no destaca la política catalana per moure's pels camins d'allò fàcil. Segons fonts de la negociació, no va ser fins a dimecres que Junts va plantejar obertament que volia la presidència de la Cambra catalana, i fins a ahir, que els puigdemontistes i ERC van acordar el canvi de cromos. És a dir, el mutu suport al fet que Borràs s'instal·li a la Ciutadella i Aragonès, al Palau de la Generalitat.

No ha estat un compromís fàcil. Encara queden flancs per definir i se segueix treballant en ells, i segons els republicans, els postconvergents van intentar fer-se amb el Parlament sense donar garanties d'una investidura. Fonts dels dos partits van reconèixer que aquest compromís es va produir.

La negociació entre republicans i puigdemontistes s'ha centrat en la continuació del Procés. Des de diversos enfocaments. El Consell de la República (quelcom en el que Junts està molt interessat, sens dubte pel protagonisme que aquí té Carles Puigdemont), el nou full de ruta (l'embat amb l'Estat) i la taula de diàleg amb l'Estat.

Diàleg acotat

El full de ruta està pràcticament tancat entre les dues forces. Es recull la voluntat de Junts d'acotar el termini de negociació amb l'Estat, que serà fins al final de la legislatura espanyola, en el cas que aquesta es produeixi sota els terminis estipulats, és a dir, a la tardor del 2023.

A partir d'aquí, però, es deixa obert què fer. Contra la voluntat inicial de Junts de fixar un calendari per a un nou referèndum d'independència, en el cas, més que probable, que l'Estat no accepti la doble reivindicació d'amnistia i autodeterminació, ERC ha aconseguit que, transcorregut aquest temps, es tracti, en una nova taula de negociació, què fer.

En funció d'una conjuntura ara impossible d'endevinar. L'argument dissuasori ha estat meitat el recordatori dels 18 mesos cap a la secessió amb la qual Junts pel Sí va acudir a les eleccions de l'any 2015 i la comprovació fàctica que acudir a negociar amb una data no provoca resultats satisfactoris.

El front de Madrid

Un altre assumpte sobre el qual es treballa, i lligat a la taula de negociació, és el paper de les dues forces al Congrés dels Diputats. Els postconvergents voldrien una major unitat d'acció, sempre en clau desafiant a l'Estat, i els republicans intenten posar un cert límit a aquesta tàctica. Els números els ajuden, ja que els 13 diputats republicans a la Carrera de San Jerónimo tripliquen els quatre amb els quals s'ha quedat el puigdemontisme, després de la seva traumàtica escissió del PDeCAT.

No ha transcendit cap detall de cap a on van les intencions en aquesta qüestió, però la simple observació de l'actualitat permet advertir una lleu correcció del rumb d'ERC pel que fa a les seves relacions amb el PSOE i el Govern.

Així, dimarts passat, després de l'aixecament parlamentari de la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, amb els vots de PSOE, el líder republicà a Madrid, Gabriel Rufián, va advertir als socialistes que l'aposta pel diàleg «és granítica» però que la inacció de l'Executiu «cansa molt».

Grata sorpresa amb la CUP

A l'altra habitació de negociació, la que ERC té amb la CUP, els republicans es mostren gratament sorpresos de l'actitud i predisposició dels anticapitalistes. Una entesa que, de moment, ja ha reportat a la CUP un lloc a la Mesa d'un Parlament que, a partir d'avui, viurà l'arribada de la ultradreta.