El jutjat de vigilància penitència va revocar ahir el tercer grau penitenciari que la Generalitat va concedir el mes de gener passat als set presos del procés de la presó de Lledoners: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Turull, tal com sol·licitava la Fiscalia en el seu recurs.

Segons fonts jurídiques, el titular del jutjat de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya va estimar els recursos del ministeri públic i va tombar el règim de semillibertat als set presos homes, que al llarg d'ahir van tornar a la presó. Fa dues setmanes, el mateix jutge va rebutjar suspendre cautelarment la progressió a tercer grau com va demanar la Fiscalia, i els va mantenir en semillibertat fins a prendre la decisió sobre el fons de l'assumpte, que va publicar dilluns.

Per contra, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l'exconsellera Dolors Bassa continuaran gaudint del tercer grau (que els permet sortir diàriament i tornar a la presó només a dormir, de dilluns a dijous), ja que el jutjat del qual depenen les presons on compleixen condemna no s'ha pronunciat encara sobre el recurs de la Fiscalia.

Concessió «prematura»

Les actuacions, que es poden recórrer davant el mateix jutjat o directament al Suprem, sostenen que la concessió de la semillibertat als presos del procés és «prematura» i «precipitada», tenint en compte les penes imposades (de 9 a 13 anys), i recorda que els interns no assumeixen que van cometre cap delicte, la qual cosa aboca al fracàs el seu tractament penitenciari de reinserció.

El magistrat Mariano David García, que està de suplent en el jutjat de vigilància número 5, es va desmarcar així de la decisió de la titular, que el mes de juliol passat va avalar la concessió del tercer grau als presos de l'1-O, encara que el va suspendre a l'espera que el Suprem es pronunciés.

El jutge considera «cridaner» que els nou reclusos hagin seguit idèntic recorregut penitenciari, quan l'habitual és que persones implicades en uns mateixos fets tinguin una «evolució diversa i, en conseqüència, una resposta individualitzada».

En aquest sentit, dona la raó a la Fiscalia i admet que en l'itinerari dels presos de l'1-O hi ha una «aparença de buidatge de pena, la qual cosa exigeix una especial vigilància perquè això no es produeixi realment i que en tot cas està cridada a ser corregida a través del control» per part dels jutjats i del Suprem.

De fet, el jutge es remet a la resolució en què el Suprem va revocar el desembre passat el tercer grau i sosté que, encara que la durada de la pena no ha de ser l'únic criteri a tenir en compte per a una progressió de grau, «ha de transcórrer temps suficient perquè el tractament penitenciari produeixi els seus efectes, la qual cosa s'entén que no ha ocorregut».

Segons el magistrat, dels informes penitenciaris es desprèn que els interns assumeixen els fets pels quals van ser condemnats i es responsabilitzen d'ells, però aquests «apareixen contextualitzats, minimitzats o justificats».

Sense responsabilitat

A més, en opinió del jutge, la responsabilitat que assumeixen pel que van fer és «de tipus política (en funció del seu càrrec) o moral (en funció de les seves conviccions), però no s'entreveu en ells un mínim d'assumpció de responsabilitat penal en el sentit d'haver fet fallida normes bàsiques de convivència».

«I no es tracta en cap cas que es produeixi un penediment (figura només prevista en delictes de terrorisme), sinó únicament tenir consciència de la comissió delictiva», precisa. Per al jutge, és «evident» que si un intern no assumeix haver perpetrat un delicte «el tractament aplicat fracassarà en la seva finalitat d'evitar la reiteració delictiva», per la qual cosa conclou que els programes de reinserció no han «tingut el resultat satisfactori necessari».