L'última paraula sobre el suplicatori sol·licitat fa 14 mesos pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena per retirar la immunitat parlamentària a l'ex-president Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí la va tenir ahir el ple del Parlament Europeu. L'informe aprovat en comissió fa dues setmanes recomana l'aixecament d'aquesta protecció, cosa que permetrà al Suprem reactivar l'ordre de detenció i lliurament europea. Si es confirma el resultat, que es donarà a conèixer avui, Puigdemont recorrerà immediatament la decisió davant el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) i demanarà mesures cautelars per mantenir la seva immunitat.

El document que votarà el ple recull que «no ha trobat proves de fumus persecutionis que indiquin que la intenció subjacent del procediment judicial pugui ser danyar l'activitat política d'un membre i, per tant, del Parlament Europeu». A més, recorda que el cas pel qual es demana l'aixecament de la immunitat, el procés de l'1-O, no té relació amb la seva posició com a eurodiputats, sinó que es refereix a fets ocorreguts el 2017 i en el procés penal iniciat el 2018.

«No es pot al·legar que el procés judicial es va iniciar amb la intenció d'entorpir la futura activitat política de Puigdemont com a membre del Parlament Europeu perquè en aquell moment la seva condició d'eurodiputat era encara hipotètica i futura», assenyala el text aprovat per 15 vots a favor, 8 en contra i 2 abstencions, que tampoc qüestiona la competència del Suprem.

Unides Podem va anunciar que els seus cinc eurodiputats votarien en contra d'aixecar la immunitat a Puigdemont: «La justícia belga ja ha determinat en diverses ocasions que el Suprem no té competència per sol·licitar l'extradició i que el procediment judicial ha estat formalment irregular». Els morats, que discrepen del PSOE també en aquest assumpte, addueixen com a antecedents el veto de la justícia belga, al gener, a l'entrega de l'exconseller Lluís Puig, al·legant que el Suprem no és competent per reclamar-la.

Reactivació de l'euroordre

Si el ple avala per majoria simple la recomanació, redactada per l'ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki, que comparteix grup amb Vox i amb els nacionalistes flamencs de l'N-VA, la retirada de la immunitat serà automàtica i el Suprem podrà reactivar el procediment d'extradició que va quedar paralitzat, tant a Bèlgica com a Escòcia, quan els tres van ser designats eurodiputats.

Llarena ha indicat que abans de fer-ho preguntarà al TJUE sobre les possibilitats de rebutjar una euroordre i el cas de Bèlgica on precisament va ser rebutjada a principis d'any l'emesa contra l'exconseller Puig per malversació de fons en relació amb el referèndum de l'1-O. En el cas dels tres eurodiputats, el Suprem els reclama per un delicte de sedició i per un altre de malversació en el cas de Puigdemont i Comín.

Tot i la intensa campanya mediàtica llançada en les últimes setmanes pel líder de JxCat per denunciar les suposades irregularitats i la politització del procediment, tot apunta que l'informe tirarà endavant amb el suport del Partit Popular Europeu, Socialdemòcrates (S&D), liberals de Renew i els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), els quatre grups que van avalar la recomanació de Dzhambazki a la comissió d'assumptes jurídics.

Aquests quatre grups sumen 480 dels 705 escons, amb el que si s'uneixen, no tindran problemes. Per la seva banda, els dos que van anunciar el seu rebuig són l'Esquerra Europea i els Verds/Aliança Lliure Europea, que sumen 112 escons. La incògnita és què farà el grup d'ultradreta Identitat i Democràcia, amb 74 escons, i quants eurodiputats d'altres formacions trencaran files i s'oposaran a la retirada de la immunitat parlamentària.