La Fiscalia Superior de Catalunya va presentar ahir una querella contra el president del Parlament, Roger Torrent (ERC), i els membres de la Mesa de la Cambra Josep Costa (JxCat), Eusebi Campdepadrós (JxCat) i Adriana Delgado (ERC) per presumpta desobediència al Tribunal Constitucional per haver permès la tramitació d'una sèrie de mocions vinculades al procés independentista.

El gener de 2020, el Tribunal Constitucional va acordar per unanimitat requerir a la Fiscalia que estudiés la interposició d'una querella pel delicte de desobediència contra Torrent per admetre la tramitació de dues resolucions, l'octubre de 2019, en les quals es reivindicava el dret d'autodeterminació de Catalunya i es reprovava el rei Felip VI. Tots dos textos van ser recorreguts pel Govern del PSOE.

Sentència del 2015

L'alt tribunal va considerar llavors que aquestes resolucions de la cambra catalana atemptaven contra la sentència del 2 de desembre de 2015 que anul·lava i deixava sense efecte la declaració del 9 de novembre anterior en la qual el Parlament va proclamar l'inici del procés d'independència. El Constitucional va advertir expressament a la Mesa que havia d'abstenir-se de realitzar qualsevol actuació referent a aquestes mocions en els apartats anul·lats.

La querella relata que el 22 d'octubre de 2019, els grups parlamentaris de JxCat, ERC i CUP van registrar en el Parlament una proposta de resolució per la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes pel procés i l'1-O en la qual es tornava a reivindicar la «defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític».

«Expressos advertiments»

La Fiscalia sosté que «malgrat els expressos advertiments de la il·legalitat» realitzats pel secretari general del Parlament i l'oposició dels restants membres de la taula del Parlament, Torrent, Costa i Campdepadrós, van acordar admetre a tràmit la proposta de resolució, «sabent l'ordenat i advertit» pel Tribunal Constitucional.

El ministeri públic incideix que aquests dirigents polítics van desestimar les peticions de reconsideració efectuades per altres grups parlamentaris i van avalar que es debatés el 12 de novembre de 2019.

Van ignorar, segons l'acusació, l'advertiment «del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposés ignorar o eludir» les resolucions del Constitucional.