28 de febrer de 2021
28.02.2021
L'Empordà

Les negociacions del nou Govern arriben al seu equador a foc lent

Esquerra i JxCat centren els contactes per a la formació del futur executiu en l'obtenció d'un consens sobre el full de ruta independentista

28.02.2021 | 06:30
El vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, i la portaveu del Govern, Meritxell Budó, aquesta setmana.

Les negociacions postelectorals nascudes dels resultats del 14-F arriben ja a l'equador, sempre que es prengui com a meta la constitució del Parlament i l'elecció del seu president, un dels càrrecs que s'han posat ja sobre de la taula. ERC, JxCat, CUP i comuns han mantingut ja diverses reunions bilaterals de les que poc ha transcendit. Aquestes són les qüestions candents.

Calendari en mà és el primer que hauria de resoldre i que, si s'aïlla de la resta de l'equació, de la investidura i la formació de Govern, podria facilitar un parell més de mesos als negociadors. El cost seria, segurament, assistir a com el líder de la Cambra atorga el dret a Salvador Illa a presentar-se a una investidura que, això sí, seria fallida. Per allò de l'efecte mirall i de reproduir al revés el pacte 2017-2021 i tenint en compte que Pere Aragonès pretén ocupar la presidència de la Generalitat, cal pensar que la de Parlament recauria en Junts. A això s'ha oposat la CUP plantejant a la militància si ha d'aixecar la mà per fer-se amb el lideratge de la Mesa, tenint en compte que la legislatura sembla moguda per l'entrada de la ultradreta a l'hemicicle i pel caire de desafiament a l'Estat que pretenen introduir la CUP i Junts.

Seguint el manual del bon negociador, després de la presidència de Parlament s'hauria d'abordar la investidura d'Aragonès. Fins al moment, els republicans tracten de fer un tot, entre investidura i Govern, és a dir, aconseguir l'entrada de la resta d'actors a l'executiu, amb el que la unció del líder extramurs d'ERC quedaria descomptada. Els comuns s'han autodescartat.

I la CUP, malgrat la seva sempre imprevisibilitat, ofereix la cara «més dialogant de tota la història de les negociacions» amb els anticapitalistes, apunten des de l'altre costat d'una de les taules obertes aquestes setmanes. Els cupaires han supeditat el seu suport a tres condicions: una reforma del model de seguretat, un pla de xoc per rescatar els sectors més vulnerables de la crisi i un referèndum d'autodeterminació.

ERC veuria amb bons ulls l'entrada dels anticapitalistes per diluir els postconvergentes, en l'eix esquerra-dreta. Curiosament, JxCat creu que l'entrada de la CUP desfaria, al seu favor, l'empat amb els republicans en l'eix del procés, per advocar per una contundència que ERC, ara, no abraça.

És el moll de les negociacions entre ERC i Junts. Els postconvergentes volen acotar el temps de les negociacions amb l'Estat, la taula de diàleg que s'ha de reactivar així que hi hagi executiu, abans de preparar, excepte sorpresa en forma de pacte per a un referèndum d'autodeterminació, un nou desafiament a l'Estat. Junts prem fort en el consens estratègic, fins al punt que, fins ara, de poc més s'ha parlat, cosa que incomoda els republicans que tenen molt en ment les conseqüències de la crisi pandèmica.

Els postconvergents proposen posar de termini fins a la fi de la legislatura espanyola, a la tardor del 2023. Els republicans creuen que donar dates de forma pública, com els famosos 18 mesos amb els quals Junts pel Sí va abordar les eleccions de l'any 2015, és un negoci que s'aventura ruïnós.

Al consell nacional del partit del 19 de febrer, Aragonès va explicar que aquesta legislatura, que acaba el 2025, seria la de la preparació d'un nou referèndum. Així es dibuixa ja un període de quatre anys partit en dues meitats i on, a partir del 2024, tornaria la tensió institucional. El cicle electoral del 2023, que inclou també les eleccions municipals, pot ser un bon termòmetre perquè ERC i Junts puguin saber el grau de seguiment de la ciutadania catalana als seus plans.

L'empresonament de Pablo Hasél, i les manifestacions posteriors han impactat en les negociacions. En l'última reunió celebrada fins ara, la de la CUP amb ERC, les dues forces van coincidir a buscar «solucions a curt i mig termini per transformar el model d'ordre públic», segons els republicans. Els anticapitalistes van afegir al resum el debat d'obrir una moratòria en l'ús de les bales de foam i la participació de la Brimo en desnonaments.

Hi ha la sensació que, en aquest nonat Govern, Interior recaurà en mans d'ERC. Difícil pensar que la CUP s'avingués, si més no, a negociar sabent que el departament seguiria al sarró de Junts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook