23 de febrer de 2021
23.02.2021
L'Empordà

La llibertat d'expressió és molt maca, però només quan convé

L'independentisme que es mobilitza per Pablo Hasél condemna i demana el càstig quan la suposada víctima és dels seus

25.02.2021 | 06:30
La llibertat d'expressió és molt maca, però només quan convé

Dues vares de mesurar. Desenes d'exemples, des de tuits fins a festes populars, demostren que l'independentisme creu en la llibertat d'expressió només quan se'n pot beneficiar, i intenta reprimir-la quan n'és el perjudicat.

La llibertat d'expressió és com l'adulteri: quasi tothom el vol disfrutar, però ningú el vol patir. Malgrat que defensar la llibertat d'expressió només quan tal expressió ens és favorable equival a no defensar-la en absolut, encara és molta la gent a qui no li fa cap vergonya exposar públicament les seves incongruències en aquest camp. El cas del cantant Pablo Hasél ha permès que es torni a posar a la llum la diferent vara de mesurar que s'esgrimeix en aquest àmbit, especialment en la política catalana i tot el que afecti el procés. Molts dels que avui s'indignen per l'empresonament de Pablo Hasél -malgrat que arrossega condemnes que res no tenen a veure amb el que diu o canta- i advoquen per no posar límits a la llibertat artística i d'expressió, no fa gaire temps s'indignaven pel contrari: perquè no es castigaven amb duresa expressions que no els agradaven.

Hi ha alguna diferència entre desitjar que a Patxi López li posin una bomba al cotxe i cremar un ninot que simbolitza Carles Puigdemont? Si n'hi ha alguna, seria que és menys greu la crema simbòlica. Malgrat això, el mateix Govern català que reclama la llibertat de Hasél i comprèn els aldarulls que en nom d'aquest hi ha al carrer, denunciava a la Fiscalia que a la població sevillana de Coripe s'hagués cremat l'efígie que simbolitzava Puigdemont. Per a més inri, la portaveu Budó citava el cas de Pablo Hasél -denunciat- per refermar-se en la denúncia.

A més a més, els independentistes van realitzar pintades a les seus de Ciutadans i del PSC, responsabilitzant-los de tal afront. A la dels socialistes es podia llegir «Coripe crema vergonya» i «PSC calla, Iceta balla». Una reacció sorprenentment contrària a la llibertat d'expressió dels ciutadans de Coripe, en contrast amb la que exigeixen per a Hasél.

Un altre exemple. Vilaweb, el digital conegut com el Pravda del llacisme, celebrava amb un «Ja era hora!» que s'hagués condemnat a vuit mesos de presó l'autor d'un tuit que lamentava que els passatgers de l'avió de Germanwings que es va estavellar als Alps no fossin catalans. Hi ha alguna diferència entre aquest tuit -va ser qualificat de «catalanòfob»- i que Hasél canti sobre l'alcalde de Lleida «Que li fotin una bomba, que revienten sus sesos y que sus cenizas las pongan en la puerta de la Paeria»? Segons sembla, sí que hi ha diferència, perquè a Hasél se'l defensa públicament i de l'autor de la piulada se'n celebra la detenció.

Per això, si Hasél creu que algú hauria de clavar un piolet al cap de José Bono, entra dins de la llibertat d'expressió, però si un estudiant de la UB desitja que cremin viu Carles Puigdemont, és una altra cosa, i aquest mateix ?que s'omple la boca de «Llibertat d'expressió» quan es tracta de Hasél o de Valtonyc? criticava la impunitat del tuit que l'afectava a ell.

L'expressió «O tots moros o tots cristians» sembla creada per aquestes situacions en què la gent canvia d'opinió segons si li convé o no. Aquí tenim el diputat i advocat Jaume Alonso-Cuevillas, afirmant categòricament via Twitter que «la llibertat d'expressió sí té alguns límits». Li va faltar afegir que aquests límits són quan aquesta llibertat es fa servir per atacar el que ell creu que no ha de ser atacat, però ja se sap, Twitter permet només 140 caràcters i no ho va poder acabar d'explicar. En aquest cas, es referia a una periodista d'OK Diario que havia dit que la Talegón feia de Lewinsky d'en Puigdemont. Devia veure-hi alguna diferència amb Hasél quan tuiteja que «Juan Carlos se va de putas», perquè en aquest cas, ho emmarca en la llibertat d'expressió.

És curiós que, tan laxos que són els independentistes a l'hora de perdonar i comprendre les destrosses als carrers per defensar Hasél, no suportin que algú vulgui deixar els carrers com estaven abans, i ho considerin «un fet gravíssim». Així va qualificar l'aleshores president Quim Torra que un cotxe arranqués les creus grogues que hi havia a Vic. Per Torra, l'«apreteu, apreteu» pot anar referit a moltes coses, inclús a destrossar el pont de Pedra de Girona, però mai a eliminar simbologia processista.

No consta que hi hagués protestes i aldarulls quan un jutjat de Sabadell va condemnar un usuari de Facebook a un any de presó, per haver escrit que afusellaria en Puigdemont i tota la seva família. La societat catalana, tan primmirada en temes de llibertat d'expressió, va mirar cap a un altre costat en aquella ocasió, però -curiosament- defensa Hasél quan escriu i canta que «pena de muerte ya a las Infantas patéticas». Quina és la diferència entre afusellar i aplicar la pena de mort? Únicament que el subjecte passiu és dels nostres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook