En les últimes setmanes sembla complex que el Govern de coalició gaudeixi d'un dia de tranquil·litat interna. A les desavinences legislatives, amb sabotatges inclosos, s'hi va sumar ahir l'enfrontament entre PSOE i Unides Podem per les protestes violentes que han tingut lloc els últims dies amb motiu de la sentència al raper Pablo Hasél. Els morats, que al principi van evitar condemnar els incidents vandàlics, van sortir en defensa dels manifestants i van dirigir les seves crítiques cap a la policia. Una actitud que els va valer la reprimenda de la vice-presidenta primera, Carmen Calvo, en plena escalada de les tensions en el si del Govern.

El portaveu parlamentari d'Unides Podem, Pablo Echenique, va fer costat als «joves antifeixistes que estan demanant justícia i llibertat d'expressió als carrers» i va acusar la policia d'haver provocat la pèrdua d'un ull a una dona que va participar en les manifestacions de Barcelona. El seu company de partit i portaveu nacional, Rafa Mayoral, va insistir en la necessitat que es depurin responsabilitats dins de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. «Ningú pot quedar mutilat per acudir a una manifestació», va sentenciar.

Al voltant del migdia i després d'haver aixecat una gran polèmica, el president del grup parlamentari, Jaume Asens, va ser el primer dirigent d'Unides Podem que va mostrar el seu malestar amb els incidents violents. «No ens agraden i ens hi posicionem en contra», va sostenir en una entrevista a LaSexta. Així i tot, va insistir en les crítiques a les actuacions policials.

Hores abans, Calvo ja havia carregat durament contra Echenique i contra la posició dels seus socis de Govern. «Cap dret es pot defensar ni expressar amb violència», va afirmar. En una entrevista a la Cadena Ser, la vicepresidenta va subratllar que els qui ostenten un càrrec públic han d'assumir «certa complexitat» i certa «responsabilitat». «Una cosa és defensar una democràcia exigent amb la llibertat d'expressió i una altra encoratjar una situació en la qual vam veure ferits i detinguts. Això és inabastable dins de la nostra responsabilitat com a càrrecs públics», va insistir.

Així i tot, la vicepresidenta va defensar l'anunciada reforma del Codi Penal, encara sense data, perquè els anomenats delictes d'expressió no comportin penes de presó, una mica del que es beneficiaria el mateix Hasél.

Més enllà dels xocs interns, cada vegada més intensos, els morats van rebre els retrets en bloc de PP, Vox i Cs. Les tres formacions van denunciar que els morats, estant dins del Govern, es dediquin a encoratjar actes violents. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i l'alcalde de la capital, José Luis Martínez-Almeida, van arribar a exigir el cessament immediat del vice-president segon, Pablo Iglesias, i d'Echenique.

Unides Podem ha demanat formalment l'indult total per als rapers Pablo Hasél i Valtònyc. La petició al Ministeri de Justícia, signada pel president d'UP al Congrés, Jaume Asens, demana que es tramiti per via d'urgència. L'escrit afirma que els rapers «es troben injustament condemnats per delictes que conculquen el dret a la llibertat d'expressió, d'acord amb els estàndards en matèria de drets humans».

En l'escrit, Asens argumenta que hi ha una proposició de llei de defensa de la llibertat d'expressió en tramitació al Congrés que «deroga els delictes pels quals han estat condemnats» i hi ha «la possibilitat de frustrar l'objecte de la llei si no se satisfà aquesta petició».

A més, la formació lila apunta que davant aquests esdeveniments «d'especial gravetat en el si d'una democràcia avançada», el Govern espanyol també va fer pública «la seva intenció de presentar una reforma per evitar que els delictes d'opinió puguin ser castigats amb penes de presó». Asens remarca que hi ha un «consens social i polític que posa de manifest la necessitat que ningú sigui condemnat per les seves opinions».

«Ja sigui mitjançant la via de projecte de llei del Govern o de la proposició de llei registrada, la derogació dels delictes d'opinió pels quals han estat condemnats els dos artistes és qüestió de temps», afirma l'escrit, que situa l'indult com la via que la legislació vigent ofereix a l'executiu «davant el convenciment social que les condemnes són injustes i a l'espera de l'aprovació i posterior aplicació de la reforma del Codi Penal».