18 de febrer de 2021
18.02.2021
L'Empordà

El Parlament Europeu proposa aixecar la immunitat a Puigdemont

El document es votarà dimarts en comissió i al març davant el ple Una vegada aprovat, es podria reactivar el procés d'extradició

19.02.2021 | 06:30
Puigdemont, al Parlament Europeu en una fotografia d'arxiu.

L'informe sobre els suplicatoris de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí proposa aixecar la immunitat parlamentària que tenen l'expresident i els exconsellers, segons van confirmar fonts parlamentàries. El ponent del document, l'ultraconservador búlgar Angel Dhambazki, que pertany al grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), al qual també està adscrit Vox, va remetre ahir la seva proposta d'informe als membres de la comissió d'assumptes jurídics del Parlament Europeu per ser debatuda en comissió dilluns, novament a porta tancada per respectar la confidencialitat del procés, i la posterior votació dimarts.

El document, de caràcter confidencial i avançat per ABC, advoca d'aquesta manera per respondre positivament a la sol·licitud remesa fa una mica més d'un any pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena al Parlament Europeu, que va quedar paralitzada durant mesos després de la irrupció del coronavirus al continent europeu fins que el procés es va reactivar a finals de l'any passat. Una vegada que la comissió d'assumptes jurídics es pronunciï dimarts, i si no hi ha sorpreses d'última hora, l'informe se sotmetrà a votació en el següent ple de l'Eurocambra, en la sessió que s'iniciarà la setmana del 8 de març.

Segons va avançar a mitjans de gener l'eurodiputat del PP Esteban González Pons, després de l'audiència amb els tres eurodiputats, hi ha una «majoria clara» a favor de concedir el suplicatori. Si finalment el Parlament Europeu decideix aixecar la immunitat parlamentària -es requereix una majoria simple-, la justícia belga i escocesa podran reactivar els processos d'extradició que van quedar congelats quan van ser designats eurodiputats. Un procediment que si es posés en marxa de nou podria donar també sorpreses, almenys a Bèlgica. El Tribunal d'Apel·lació de Brusselles ja va rebutjar el 7 de gener l'entrega a Espanya de l'exconseller de Cultura Lluís Puig, reclamat per malversació de fons públics en relació amb l'1-O i el procediment del qual no va quedar congelat per no ser eurodiputat.

En el seu cas, la justícia belga va rebutjar l'ordre europea de detenció i entrega en considerar que el Suprem no era l'òrgan competent per jutjar-lo, així com per l'existència d'un risc de vulneració del dret a la presumpció d'innocència del polític català. Els dos elements han format part dels arguments esgrimits pels polítics catalans durant l'audiència celebrada a mitjans de gener, en què cap «es va sortir del guió». Van al·legar que el Suprem no era competent per jutjar-los i que la petició respon a un cas de persecució política per impedir que continuïn exercint com a eurodiputats.

Document confidencial

Tot i que la filtració de l'informe no canvia el seu sentit, el president de la comissió d'assumptes jurídics, Adrián Vázquez (Cs), va mostrar el seu malestar. «És un procediment parlamentari molt seriós i és fonamental conscienciar en la necessitat de mantenir la seva confidencialitat durant tot el procés. Fer filtracions no només és èticament reprovable, sinó que poden suposar l'obertura d'un procediment sancionador a qui les hagi realitzat. Continua sorprenent-me que hi hagi persones que segueixin sense entendre que això no és un joc, ni una cosa de la qual s'hagi de treure avantatge polític», va explicar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook