Els partits amb representació a Catalunya que es presenten a les eleccions del 14-F coincideixen que la Covid-19 pot ser una oportunitat per revertir el despoblament rural. Ara bé, admeten que cal una acció transversal des de diferents conselleries i la complicitat del món local. La recepta que proposen inclou incentius fiscals per atraure empreses, impulsar l'habitatge social així com ajuts a la rehabilitació. També coincideixen en garantir l'accés a la fibra òptica i el 5G per afavorir el teletreball. D'altra banda, JxCat, ERC, PDeCAT, En Comú Podem i el PSC proposen adaptar la normativa a les especificitats del territori mentre que el PP i Vox (que actualment no té representació al Parlament) creuen que s'ha d'abordar amb plans estatals.

La Covid-19 i el confinament han despertat l'interès per marxar de la ciutat i anar a viure a entorns més rurals, una situació que permetria corregir el despoblament i recuperar població a indrets poc habitats. Per contra, també s'han evidenciat les dificultats del món rural per accedir a serveis bàsics, com ara una bona connexió a Internet per poder fer teletreball i seguir les classes.

L'encaix del món rural també s'ha qüestionat durant la pandèmia. Ajuntaments, Consells Comarcals o l'Associació de Micropobles de Catalunya, han denunciat el que consideren unes polítiques "centralistes" i han unit forces per reclamar accions adaptades a zones amb menys densitat de població i tenir veu en la presa de decisions. Unes demandes que també queden recollides als programes electorals dels partits que es presenten a les eleccions del 14-F.

Ciutadans proposa un pla transversal

Des de Ciutadans creuen que la crisi de la Covid-19 ha posat de manifest les "desigualtats" que hi ha al món rural respecte les ciutats. Aposten per revertir aquesta situació amb un pla transversal des de diferents conselleries de la Generalitat, que passi per incrementar o garantir serveis bàsics com el transport, la salut o les connexions per poder fer el teletreball i altres activitats a distància. Francisco Domínguez, número 4 de la llista a Tarragona, subratlla que s'ha de promoure l'accés a l'habitatge en aquelles zones més despoblades i, al mateix temps, incentivar l'economia perquè, sense feina, la gent no podrà viure-hi. En aquest sentit, proposen ajuts per incentivar la rehabilitació d'habitatges, incentius per atraure professionals públics (metges, mestres) i programes d'incorporació al món laboral de dones i joves.

"No podem oblidar-nos del sector primari", remarca Domínguez, tot destacant que la falta de relleu generacional està comportant l'abandonament d'explotacions. Per això, proposen programes d'ocupació per donar feina a joves que no marxin a les ciutats i fer-los un acompanyament perquè tinguin un projecte de vida. Abans, però, proposen elaborar un mapa de les zones on hi hagi un major risc de despoblament per destinar-hi més esforços.

JxCat proposa un Pacte Nacional Rural-Urbà

Des de JxCat remarquen la necessitat de revertir el despoblament i l'envelliment de les zones rurals amb un "nou model de governança". Proposen un Pacte Nacional Rural-Urbà per garantir que les lleis respecten la "diversitat territorial" i la normativa s'adapta a les seves especificitats. En aquest sentit, inclouen impulsar una Llei de Territori i crear una àrea específica per als micropobles per atendre les seves demandes i assessorar-los en àmbits com l'emprenedoria i la implantació d'energies renovables. I inclouen també potenciar l'accés a l'habitatge, especialment per als joves, amb subvencions per a rehabilitació d'espais.

D'altra banda, plantegen una "discriminació positiva" en matèria fiscal com a contraprestació al manteniment del territori i el paisatge. Segons la número 6 de la llista a Barcelona i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, "proposem bonificar l'impost de successions per a les explotacions agràries, perquè potser amb aquest impost no permet que hi hagi continuació". I polítiques d'inserció social i laboral de persones que volen anar a viure a un poble com a projecte de vida. També assenyalen com a indispensable la millora de la xarxa de carreteres i les connexions de 5G i fibra òptica per afavorir la cohesió territorial.

ERC proposa un model territorial en xarxa i incentius per reformar habitatges

Des d'ERC, plantegen repensar el model territorial per posar fi als centralismes i apostar per una Catalunya en xarxa. Proposen una Llei de territori per tenir en compte la diversitat i apostar pel concepte de "Catalunya en 30 minuts". Segons el número 7 de la llista per Barcelona, Ernest Maragall, s'ha d'anar construint un model de "cercles concèntrics" on hi hagi garantits l'accés de serveis públics (salut, educació, lleure, connexions i transport) a tot el territori. Una nova estratègia on també hi ha d'haver, diu, "corresponsabilitat" ciutadana. "No ens hem d'obsessionar de mantenir pobles petits al preu que sigui" sinó que, cal potenciar aquells que, amb el suport de les administracions i la "voluntat" de les persones hi hagi més possibilitats.

En matèria d'habitatge, proposen un nou decret que actualitzi el concepte d'habitabilitat, incorporant aspectes de confort i eficiència energètica, i penalitzar els grans tenidors que no incorporin aquestes millores als habitatges amb recàrrecs fiscals. Per contra, proposen descomptes fiscals per als propietaris que apostin per fer aquestes millores i obrir línies de crèdit tou i subvencions a fons perdut per a la reforma integral.

El PDeCAT planteja adaptar les lleis a les necessitats del territori

Per al PDeCAT, cal garantir un "entorn competitiu, econòmic i social" on poder desenvolupar projectes de vida a tot el territori. Per al cap de llista del partit per Lleida, Marc Solsona, cal garantir l'accés als serveis bàsics, com salut, educació i una bona xarxa viària i de transport públic. Per això, proposen incorporar les "especificitats" del territori al marc legal per evitar "contradiccions" en àmbits com el medi ambient o l'urbanisme que impedeixen el creixement d'un municipi, com ara "flexibilitzar" els usos de sòl disponible en aquestes zones. També volen crear un servei de Joventut Rural per incentivar la seva formació i incorporació laboral.

A nivell d'habitatge, plantegen donar préstecs i avals subvencionats per la construcció del primer habitatge en zones rurals i ajuts en la rehabilitació d'eficiència energètica i energies renovables. I per garantir la cohesió territorial, també proposen la creació d'un fons per finançar el desplegament de xarxes d'alta velocitat en zones on no hi ha oferta o no hi hagi previsió a curt termini i garantir l'accés a la fibra òptica a tots els polígons industrials.

El PSC vol impulsar una Llei de Muntanya

Des del PSC s'han fixat com a prioritat fomentar el desenvolupament econòmic i social de les zones més despoblades de Catalunya per revertir la situació. Concretament, volen aprovar una nova Llei de Muntanya, perquè l'actual és del 1983 i ha quedat "desfasada". En ella, volen desplegar els mecanismes per evitar "especulacions" amb l'habitatge i fer un "decàleg dels serveis essencials" per atraure empreses i emprenedors i mantenir la gent als pobles petits. Segons la candidata i número 14 per Barcelona, Marta Moreta, en els últims anys la Generalitat "ha donat l'esquena" a aquests pobles petits i cal garantir els mateixos serveis que a les grans ciutats.

Al programa inclouen també una Llei de barris 2.0, per fomentar la rehabilitació i eficiència energètica dels habitatges. S'hi contempla un Pla de Barris, finançat amb fons europeus de reconstrucció. Serien uns fons de 200 MEUR a l'any per donar subvencions i finançar els ajuntaments per rehabilitar 25.000 habitatge/any. L'administració dinamitzaria la rehabilitació i els propietaris ho podran pagar mensualment en 5 o 10 anys).

En Comú Podem proposa una nova Llei del Sòl i enfortir el transport públic

Per la seva banda, En Comú Podem plantegen impulsar una nova Llei del Sòl per "frenar l'especulació" immobiliària en les zones més turístiques i les segones residències, però també aquelles on el confinament les ha fet atractives com a alternativa a les grans ciutats. El cap de llista per Lleida, Jaume Moya, remarca que ampliar l'oferta d'habitatge és indispensable per revertir el despoblament. Per això, també proposen un nou Pla de Barris per fomentar la rehabilitació d'habitatges ja construïts o de polígons infrautilitzats.

D'altra banda, Moya fixa també com a prioritat "enfortir" la veu del municipalisme i acabar de desenvolupar el model de vegueries, acompanyat d'una "bona planificació" dels serveis bàsics a tot el territori, com és garantir la fibra òptica a tots els pobles per poder fer teletreball o qualsevol altre tipus de gestions. Un altre àmbit estratègic és el d'un nou model agroalimentari, on es potenciïn els mercats de proximitat i que permetin crear nous llocs de treball en zones rurals. També aposten per enfortir "amb urgència" el transport públic, ja que "hi ha moltes comarques on no arriba el tren".

La CUP vol incentivar la masoveria urbana i desplegar serveis bàsics

Els cupaires situen l'habitatge com a una peça clau per afavorir el repoblament. Segons Basha Changuerra, número 5 a la llista de la circumscripció de Barcelona, cal impulsar la masoveria urbana, l'habitatge cooperatiu i posar més incentius fiscals i ajuts per afavorir les reformes. També creu que els grans tenidors han de posar els habitatges al parc públic, Changuerra afirma que "cal ser valents i fer política", com és apujar el 50% l'IBI als habitatges buits. D'altra banda, defensa una major regulació del mercat immobiliari per evitar noves bombolles en indrets que, arran del confinament, han guanyat interès. "Cal una regulació complementària" per evitar que els grans tenidors trobin "escletxes legals" per seguir "lucrant-se" amb un bé que és de primera necessitat.

També proposen reforçar aquells la xarxa de carreteres i transport públic on hi hagi mancances per garantir la "màxima connectivitat" als municipis. I posen l'accent en desplegar els serveis bàsics, com la fibra òptica, per avançar en el teletreball.

El PP aposta per un pla estatal de repoblació

Des del PP creuen que les desigualtats i la falta d'oportunitats al món rural s'ha de combatre amb un pla estatal de repoblació i la coordinació de totes les administracions per eliminar "burocràcies". La número 11 del partit a la llista per Barcelona, Irene Pardo, situa com a prioritats la millora de carreteres i les connexions. En l'àmbit econòmic, també defensen que cal fer les zones despoblades "més atractives" per a les empreses. Per això, proposen beneficis fiscals a petits i grans negocis per crear ocupació i un pla de foment del consum de productes de proximitat.

En matèria d'habitatge, es comprometen a posar en marxa un programa d'accés al primer habitatge per a joves, mitjançant convenis amb grans tenidors, i construir immobles per a lloguer social segons les demandes del territori. Segons Pardo, per evitar una nova bombolla immobiliària, cal fomentar "la igualtat d'oportunitats al territori" i "potenciar" les zones que més ho necessitin.

Vox proposa un pla de natalitat estatal

Vox reivindica l'agricultura i la ramaderia a les zones on hi ha despoblament i creu que una manera d'atraure més joves al camp és "deixant de criminalitzar" l'activitat com a "culpables" del maltractament animal per participar, per exemple, en batudes de senglars. "Cal incentivar la pagesia i no tenir-los asfixiats amb normatives perquè després s'importen aliments que no pateixen les mateixes restriccions", afirma Joan Garriga, número 3 de la llista a Barcelona. Proposen "cobrar zero impostos" quan algú es compri una finca agrària per destinar-la a una explotació agrícola o ramadera.

Per últim, creuen que el despoblament s'ha de corregir amb una major mobilitat de persones d'altres punts de l'Estat i amb un pla de natalitat a nivell estatal per augmentar la població, si bé no concreten en què consistiria.