11 de febrer de 2021
11.02.2021
L'Empordà

Casado i la nova realitat de l'1-O

El líder del PP marca distàncies amb l'estratègia nuclear de Rajoy davant la pressió del judici de la caixa B i el desastre que auguren les enquestes el 14-F Dirigents i treballadors del partit neguen que se li demanés donar la cara davant els mitjans

12.02.2021 | 06:30
Casado va assegurar que l'1-O «es podrien haver fet les coses millor».

L'1 d'octubre de 2017 va començar molt d'hora a la Moncloa. El comitè de crisi, format per una desena de persones, va estar reunit durant tot el dia a dues sales properes al despatx de l'aleshores president, Mariano Rajoy. El cap de l'Executiu i la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, van estar connectats per videoconferència amb Enric Millo, delegat del Govern a Catalunya, que tenia al seu costat el secretari d'Estat d'Interior, José Antonio Nieto, i el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, el responsable de l'operatiu policial que havia d'impedir el referèndum.

A la seu del PP, al carrer de Gènova, a Madrid, no hi havia tanta concurrència. Segons es va informar llavors, Fernando Martínez-Maillo, coordinador general del partit, va estar fins ben entrada la nit al seu despatx acompanyat d'alguns assessors. En reunions prèvies, recorden ara antics col·laboradors de Rajoy, ja s'havia decidit que aquell dia la política de comunicació la coordinaria la Moncloa i, quan tots els mitjans, també els estrangers, van començar a explicar les càrregues policials per impedir el referèndum, es van reafirmar en l'estratègia ja marcada: l'Executiu era l'únic que podia donar resposta al que s'estava vivint.

Dies abans de l'1-O ja es va decidir que la institució encarregada de donar la cara davant els mitjans de comunicació seria la Moncloa. La gravetat de les imatges va portar Sáenz de Santamaría a fer una primera declaració al migdia davant els mitjans: «Li demano a la Generalitat i als partits que l'acompanyen que cessin ja en aquesta irresponsabilitat, que assumeixin des d'aquest moment que el que mai va ser legal és ja clarament irrealitzable. Continuar aquesta farsa no té cap sentit, no porta enlloc. Haurien de posar-li fi immediatament». A la nit, quan les votacions havien acabat, va sortir el mateix Rajoy. «Avui no hem assistit a cap mena de consulta, sinó a una simple escenificació; un episodi més d'una estratègia contra la convivència democràtica i la legalitat», va declarar.

La política de comunicació d'aquell històric dia ha tornat a primera línia de l'actualitat perquè Pablo Casado, actual dirigent del PP, ha assegurat que es va negar a donar la cara pel seu partit. En una entrevista a Rac-1, va dir dimarts que ell era el vicesecretari de Comunicació, el que és cert, i que no va voler sortir a defensar l'Executiu perquè no estava d'acord amb la seva estratègia per impedir el referèndum, que havia estat declarat il·legal pel Tribunal Constitucional.

Les seves paraules han sorprès els protagonistes d'aquella jornada. En cap moment, Rajoy, Maillo o la secretària general llavors, María Dolores de Cospedal, li van demanar a Casado que sortís a analitzar la jornada davant els mitjans de comunicació. Algunes de les persones que van estar a la Moncloa i a Gènova aquell dia lamenten en privat que l'actual president dels conservadors faci una esmena a la totalitat de la política contra l'independentisme que Rajoy va posar en pràctica. Sobretot, insisteixen, perquè Casado, com a portaveu, sempre la va avalar. Diversos d'aquells dirigents i assessors de comunicació no volen carregar obertament contra Casado per dues raons: pel delicat moment que viu el PP pel judici de la caixa B i pel mal resultat que pronostiquen les enquestes a Catalunya. Però la sensació de descontentament és clara.

El president dels populars va intentar ahir defensar-se davant el malestar intern que ha despertat i va dir que el que va declarar a Rac-1 ja ho van dir també Cospedal i José Manuel García Margallo durant la campanya de primàries en què els tres es van enfrontar després de l'abandonament de Rajoy.

«No és cap novetat, perquè tres candidats a les primàries vam fer la mateixa reflexió. Calia haver evitat l'1-O, potser actuant el 7 i 8 setembre, tenint més informació perquè no arribessin les urnes i perquè no es muntessin meses electorals, desplegant les forces policials hores abans que hi hagués gent col·legis electorals... Ho hem dit tres candidats, dos ministres en primàries», va afirmar insistint en la seva tesi i marcant distàncies amb la decisió política de carregar contra els votants l'1-O. «Fins i tot vam pensar que es va fer amb la millor intenció, però podem dir que les coses es podrien haver fet millor perquè crec que en això estem tots d'acord», va continuar. «No s'hauria d'haver votat i no s'hauria d'haver portat les forces policials a aquest límit perquè els Mossos van incomplir instruccions judicials ja al matí», va afegir.

El missatge de Feijóo

El president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, va respondre que el Govern havia de respondre davant el desafiament independentista. Va assenyalar que «a ningú li agrada veure als cossos i forces de seguretat de l'Estat havent de dissoldre les concentracions», però va dir que «l'obligació d'un Estat quan és atacat és defensar-se i fer complir la legalitat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook