10 de febrer de 2021
10.02.2021
L'Empordà

El batxillerat, a examen

El Ministeri d'Educació coordina grups de treball per modificar els currículums a primària i secundària i apostar per continguts menys enciclopèdics i més competencials

13.02.2021 | 06:30
El batxillerat, a examen

Reforma educativa. Tres docents de secundària impulsen un moviment per radiografiar una etapa educativa enfocada exclusivament a aprovar la selectivitat. Amb ampli suport en la comunitat educativa, «Canviem el batxillerat» està realitzant enquestes en els instituts catalans, els resultats dels quals s'exposaran al març

Tot va començar amb un tuit. Durant les vacances de Nadal, la directora de l'institut Montgròs de Sant Pere de Ribes, Susanna Soler, va llançar a les xarxes socials una reflexió personal en la qual proposava un batxillerat que «il·lumini la cara de nois i noies». Un batxillerat que «els orienti al futur, que reculli el currículum creatiu de la secundària i elevi el desig de continuar aprenent». Qui s'apunta?

En pocs dies, l'espontània reflexió de Soler va rebre un suport massiu. Molts docents i estudiants van manifestar el seu cansament respecte a una etapa educativa de dos anys -no obligatòria, com sí que ho és primària i ESO- completament enfocada no tant a aprendre i a insuflar ganes d'aprendre sinó a aprovar un examen: la temuda selectivitat. El resultat: aules plenes d'estudiants atabalats i estressats, especialment en el segon curs.

Va néixer com un crit, una crida personal, però «Canviem el batxillerat» és avui una iniciativa social amb identitat pròpia. A més de per Soler, està capitanejat per Maribel Tarrés, directora de l'institut Jaume Cabré (Terrassa) i per Fanny Figueras, coordinadora pedagògica de l'institut Moisès Broggi (Barcelona).

Per a combatre prejudicis, el primer que adverteixen és que el seu objectiu no és baixar el nivell acadèmic, sinó prendre el pols a una etapa educativa fonamental i veure si està complint els objectius que haurien de complir. Pretenen avivar el debat i, sobretot, donar veu als alumnes i les alumnes.

Per a això, estan realitzant una enquesta en els instituts catalans. Els xavals estan responent diverses preguntes sobre com se senten amb l'actual sistema, què canviarien, amb què es quedarien i quin seria el seu batxillerat ideal. Els resultats es faran públics en una exposició al març. Quines dades llançarà l'enquesta? A quines conclusions s'arribarà? Es detectarà, efectivament, la necessitat de canviar l'enfocament del batxillerat?

«Volem donar veu als alumnes i les famílies. No se'ls sol escoltar i, al cap i a la fi, ells són els veritables protagonistes», explica Soler. «Com a docents som responsables, no podem mirar cap a un altre costat», afegeix.

«No volem fer TikTok»

Les tres «orgulloses» docents de secundària insisteixen que «Canviem el batxillerat» no té per objectiu baixar el nivell acadèmic. «No volem fer TikTok a classe», ironitzen. «L'única cosa que pretenem és prendre el pols a l'actual situació i veure en què podem millorar». Per la seva llarga experiència a les aules saben que és una etapa educativa entelada d'estrès per la selectivitat.

Una etapa de dos anys en la qual no es recull el llegat de primària i l'ESO, on als alumnes se'ls sedueix i motiva amb un aprenentatge més competencial i per projectes. Soler, Tarrés i Figueres deixen clar que «Canviem el batxillerat» no té un pla detallat sobre com haurien de ser les classes.

Tot en un examen

Simplement, tracten de donar veu a alumnes, mestres i especialistes i emprendre un debat sobre si el batxillerat actual està obsolet i no serveix per a complir amb l'objectiu del sistema educatiu: aprendre i motivar.

«Per què mesurem als alumnes amb un simple examen?», es pregunten les mestres, que posen l'accent que no tots necessiten passar la selectivitat perquè hi haurà qui encamini els seus passos cap a altres camins que no siguin la universitat.

Xavier Bonal, professor de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, divulgador, investigador i autor d'assajos sobre educació i sociologia de l'educació, mostra a priori les seves simpaties amb «Canviem el batxillerat».

Per un motiu fonamental: la constatació del «excessiu nivell de pressió» que tenen els alumnes de cara a la selectivitat, un examen «en el qual se la juguen». Tot això converteix el batxillerat en una etapa dominada per el «teaching to the test, mètode educatiu enfocat exclusivament al fet que els alumnes passin un examen.

Canvi ajornat

El mateix ministre d'Universitats, Manuel Castells, confessava en una recent entrevista amb El Periódico que veia amb bons ulls un possible canvi en selectivitat, encara que reconeixia que, a la meitat d'una pandèmia, potser no era el millor moment per a emprendre'l.

«Bastants caos tenim ja», va sentenciar Castells, prestigiós professor universitari als EUA. «Crec que la idea d'exàmens memorístics està superada a partir del moment en el qual la informació està a internet. Jo no faig exàmens. Als meus alumnes els dic que ho mirin tot per internet. La informació està tota a la xarxa. Cal ser capaç de buscar-la i saber per a què la vols».

Esforç «indispensable»

Altres veus, com la d'Adriana Espinós, professora de Llengua en un institut de Madrid, desconfia sobre els possibles canvis en batxillerat, una etapa no obligatòria en la qual la memòria, l'esforç intel·lectual i el temps d'estudi és «indispensable» per a preparar bé a uns alumnes que en breu entraran en la universitat. «No em tinc per antiga però considero que algun tipus de prova han de realitzar. L'examen és una cosa fonamental perquè els alumnes assimilin els continguts. A més, no només compta la selectivitat sinó també la nota mitjana que hagin tingut en els cursos».

Combatre la xacra de l'abandó escolar i seduir als alumnes perquè continuïn formant-se en etapes superiors és un dels objectius del Ministeri d'Educació. La nova llei (LOMLOE), que ja està en vigor, implicarà una revisió dels mètodes pedagògics perquè els continguts siguin «menys enciclopèdics i més competencials», recorda la ministra Isabel Celaá. Aquesta «revolució» a les aules -en les quals ja hi ha grups de treball coordinats pel ministeri- s'hauria de fer efectiva en el curs 2022-23.

«Volem un canvi curricular ambiciós i realista», explica el secretari d'Estat d'Educació, Alejandro Tiana. «Per descomptat, també afectarà el batxillerat», afegeix la ministra, que qualifica de «objectiu de país» la permanència en l'ensenyament postobligatori del 90% dels estudiants.

Motivació dels estudiants

Celaá afegeix que la nova modalitat de batxillerat que inclou la LOMLOE també implicarà un augment de la motivació dels estudiants. Ara mateix hi ha tres tipus: Humanitats i Ciències Socials, Arts i Ciències (disciplina aquesta última a la qual s'afegirà Tecnologia). El quart i nou tipus serà l'anomenat general, en el qual els estudiants podran rebre continguts combinats dels tres models ja vigents. Aquesta opció pretén retenir en els centres educatius a aquells alumnes que encara no tenen clara la trajectòria d'especialització.

L'objectiu és superar la tradicional dualitat entre les ciències i les lletres. La nova legislació inclou la possibilitat de fer el batxillerat en tres anys, sempre que així ho aconsellin les circumstàncies personals dels alumnes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook