La coalició PSOE-Podem funciona sovint de forma desordenada, però no sol fer anuncis nocturns i vagues sobre qüestions que fins ara no havia atès. Dilluns a la nit, La Moncloa va difondre un breu comunicat en el qual informava que el Ministeri de Justícia plantejaria «una reforma del Codi Penal perquè els delictes d'opinió no impliquessin penes de presó». La iniciativa es produïa a sis dies de les eleccions catalanes, després de la polèmica condemna al raper Pablo Hasél a nou mesos i un dia de presó per enaltiment del terrorisme i injúries contra la Corona, una condemna que al seu torn va provocar un manifest en el qual Joan Manuel Serrat, Pedro Almodóvar i altres 200 artistes se solidaritzaven amb Hasél i alertaven dels riscos per a la llibertat d'expressió que comportava el seu empresonament.

El comunicat de l'executiu deixava moltes coses per concretar de la reforma. Però quan es preguntava a Justícia, responsable d'aquesta mesura, fonts del ministeri contestaven que no podien aportar més, perquè era una «decisió del Govern».

Minuts després, Podem informava a través del seu grup parlamentari que havia registrat en el Congrés una llei de protecció de la llibertat d'expressió amb el mateix objectiu que la reforma que acabava d'anunciar La Moncloa, mostrant així un nou episodi (després de les pensions, la reforma laboral, la Monarquia, el preu de la llum, els lloguers i la «llei trans», entre altres) de la batalla interna que lliuren els socis de la coalició. Davant la possibilitat que els morats s'apuntessin el punt i tornessin a argumentar que l'executiu es mou gràcies a ells, els socialistes es van avançar amb l'inesperat comunicat a les nou de la nit.

El PSOE i Podem podran aprovar en el Congrés el canvi legal gràcies a la majoria del bloc de la investidura, amb els nacionalistes i les formacions d'esquerra, però no hi ha cap data per a una reforma que, admeten a La Moncloa, es troba encara en un estat molt inicial. El Consell de Ministres no estudiarà la modificació en la seva reunió d'ahir. No hi ha cap calendari fixat, dins d'un conjunt de propostes de reforma penal que l'executiu ha anat plantejant i que també inclouen la rebaixa del delicte de sedició, iniciativa amb la qual resultarien beneficiats els líders del procés. El Govern es va comprometre a impulsar aquest últim canvi al llarg de l'any passat, però ara explica que ho farà en algun moment sense especificar de 2021.

El manifest dels artistes

La carrera entre els socis per apuntar-se el punt de suavitzar les penes que impliquen els anomenats delictes d'opinió, que en els últims anys han ocasionat sentències molt controvertides, és abans de res política. Les eleccions catalanes es troben molt a la vora, i el manifest dels artistes (diversos d'ells tradicionalment pròxims al PSOE) havia provocat preocupació en les files socialistes.

«L'empresonament de Pablo Hasél fa que l'espasa de Dàmocles que penja sobre el cap de tots els personatges públics que gosem criticar públicament l'actuació d'alguna de les institucions de l'Estat es faci encara més evident. És necessari que es difongui aquesta situació a escala internacional, per a posar en relleu en quina situació ens trobem. Som conscients que, si deixem que Pablo sigui empresonat, demà poden anar per qualsevol de nosaltres, així fins a aconseguir fer callar qualsevol sospir dissident», assenyala l'escrit dels creadors.

«El Ministeri de Justícia plantejarà una revisió dels delictes relacionats amb excessos en l'exercici de la llibertat d'expressió perquè només es castiguin conductes que suposin clarament la creació d'un risc per a l'ordre públic o la provocació d'alguna mena de conducta violenta, amb penes dissuasives, però no privatives de llibertat. El ministeri considerarà que aquells excessos verbals que es cometessin en el context de manifestacions artístiques haguessin de romandre al marge del càstig penal».