Un jutjat de Mataró està investigant el suïcidi d'una noia de 16 anys en un centre privat de salut mental d'Argentona (Maresme) i ha citat a declarar com a imputats per al setembre una psicòloga, una psiquiatra i una metge de la clínica davant la possibilitat que no s'acordessin les mesures necessàries per evitar-ho, com, per exemple, haver ingressat la pacient en una unitat de crítics pels seus antecedents d'autolesions i intents de treure's la vida. La magistrada ha demanat a un forense que emeti un informe sobre «si va haver-hi negligència mèdica o accidental». Davant aquesta situació, la direcció del centre ha declinat fer comentaris.

La jove C. es va suïcidar l'1 de febrer del 2020 al centre ITA. El seu cos va aparèixer penjat d'un cinturó de roba que estava cordat al suport d'una televisió a la seva habitació, la 206. Una treballadora la va trobar a la nit mentre feia una de les seves rondes. Els intents de reanimar la menor van resultar infructuosos. El servei d'emergències només va poder certificar la mort de la jove. C. havia ingressat a la clínica un mes i mig abans per la recomanació d'un metge extern sota el diagnòstic de «trastorn de depressió major» i episodi recurrent «greu» amb «característiques psicòtiques».

El facultatiu va trobar «factors de risc», entre els quals va destacar que la menor sentia una veu dins del cap, problemes de conducta alimentària i «elevada ansietat». Va ser el mateix metge qui va fer les gestions perquè C. entrés al centre d'Argentona.

En la seva declaració com a testimoni, aquest professional, a preguntes de l'advocat de la mare de la menor, Sergio Santamaría, del despatx Vosseler, va assegurar que no era «ideal» que C. fos en una habitació on hi havia una televisió amb un suport. «Evidentment, no», va necessitar. En un primer moment, va afirmar que suposava que era allà on el centre va cometre «una fallada», tot i que, al final del seu interrogatori, va matisar que s'havia equivocat en la paraula fallada i que va voler dir que més aviat hi va haver «una falta de previsió».

Els problemes de C. venien de lluny. «Era una noia estudiosa, divertida i carinyosa, però va començar a tallar-se pel cos arran de l'ansietat. Penses que és l'adolescència. Fins que un dia em va trucar una professora dient-me que la nena havia tocat fons, que estava molt depressiva, plorosa i amb pors. Vaig descobrir una altra C.», recorda Juana Lázaro, la mare. «La meva filla em demanava sisplau que l'ajudés», assegura. Malgrat la vigilància que exercia la dona sobre la menor, continuava autolesionant-se per la falta d'un tractament eficaç. Les visites a urgències eren habituals. Mare i filla es van sentir desprotegides. Després d'un periple per diversos hospitals públics, Lázaro va acudir a la sanitat privada. «Allà va començar el meu pitjor malson», va assegurar.