23 de gener de 2021
23.01.2021
L'Empordà

El TSJC manté el 14-F per acabar amb el «bloqueig i la provisionalitat»

El tribunal defensa que la votació sigui al febrer per l'«interès intens» dels comicis El Govern convoca els partits avui per analitzar la situació

23.01.2021 | 06:30
El Parlament, mig buit, durant l'últim ple de la legislatura.

La incertesa segueix entelant la celebració de les eleccions. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va divulgar ahir els seus arguments, que compten amb un vot discrepant, perquè els comicis tinguin lloc el 14 de febrer i no el 30 de maig, com vol el Govern. Uns arguments amb una alta càrrega política, ja que defensen el 14-F per acabar amb la «provisionalitat», el «bloqueig» i la «precarietat» institucionals. Els partits han passat de l'estupor a l'acció i assumeixen que d'aquí a una setmana començarà la campanya, de manera que reactiven a marxes forçades la seva activitat electoral. El Govern va convocar per al matí d'avui una reunió tècnica de la taula de partits per analitzar la situació creada.

El tribunal prendrà una decisió definitiva sobre la data dels comicis abans del 8 de febrer, cosa que significa que, si no han resolt per a llavors, el 29 de gener a les dotze de la nit els carrers han d'estar empaperats amb la seva propaganda electoral i les agendes plenes de mítings, encara que siguin per streaming.

El TSJC opina que «hi ha un interès públic molt intens» en la celebració de les eleccions que s'«incrementa» des del moment en què es produeix una situació de «vacant» a la presidència de la Generalitat després de la dissolució del Parlament, la qual irradia «la Generalitat en funcions, ja que el vicepresident té limitades les seves competències». El tribunal assegura que posposar les urnes suposa obrir «un període prolongat de provisionalitat que afecta el normal funcionament de les institucions democràtiques». I aquesta provisionalitat, segons el seu parer, és perjudicial perquè «es tracta d'una situació de bloqueig i de precarietat institucional que afecta així mateix la legitimació de la Generalitat, quelcom que és rellevant en un entorn en què la crisi sanitària l'obliga a adoptar quotidianament decisions de transcendència, singularment en la restricció de drets fonamentals». Per això, la legislació afronta aquesta conjuntura imposant una pauta «urgent de renovació electoral», designant una data «precisa i inamovible» per als comicis.

És cert, reconeixen els magistrats, que hi ha un percentatge d'electors afectats per la pandèmia, però «la preservació del seu dret no s'ha de fer a través de l'ajornament de les eleccions», on «no hi ha certeses sobre la situació sanitària del futur», ni sobre el percentatge de votants que poguessin estar llavors infectats, sinó amb «la implantació de mecanismes» que permetin l'exercici del seu dret al vot «sense presencialitat». Argumenten, a més, que tampoc és segur que les eleccions puguin celebrar-se el 30 de maig, ja que això dependria de l'evolució de la pandèmia.

Les restriccions

En la resolució en la qual justifica la suspensió del decret d'ajornament signat pel Govern, sense entrar en el fons de la qüestió, els magistrats destaquen que fins que decideixin sobre les impugnacions poden donar-se canvis substancials «tant en les normes reguladores de l'estat de alarma com en l'àmbit sanitari», derivats de l'evolució negativa de la pandèmia del coronavirus, «el que podria justificar una altra decisió de les autoritats competents». És a dir, que si la pandèmia obliga a decretar restriccions més severes, la decisió del tribunal podria adequar-se al nou escenari.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook