Les eleccions a Catalunya es mantenen el 14 de febrer, ara com ara. El Govern va deixar clar que, de moment, no es planteja fer marxa enrere i retirar el decret pel qual es van ajornar els comicis al 30 de maig, malgrat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va confirmar ahir la suspensió cautelar d'aquesta norma i manté la cita electoral el 14-F.
Els magistrats s'han compromès a resoldre els recursos abans del 8 de febrer, per la qual cosa, per a llavors, els partits podrien estar ja immersos en la campanya electoral, que començaria el pròxim 29 de gener. Donada la urgència de l'assumpte, el TSJC ha escurçat els terminis de tramitació del procés judicial.
Fonts del Govern argumenten que, de moment, el tribunal no ha fet públic cap argument contrari al polèmic decret. I insisteixen que el text pel qual es van posposar les eleccions catalanes és idèntic al qual va acordar l'Executiu basc per a retardar d'abril a juliol la cita amb les urnes l'any passat. El Govern català sosté amb contundència que el problema per a retardar la data electoral no és el decret del passat divendres.
Així les coses, la conclusió d'aquestes fonts és que si el TSJC manté la seva posició, l'escenari actual aboca a haver de celebrar els comicis el 14 de febrer. Ahir mateix, la Generalitat va fer arribar al tribunal un document d'unes 50 pàgines amb les al·legacions a favor de suspendre la cita amb les urnes del 14-F. «No es pot prendre cap decisió sense saber què dirà el TSJC quan resolgui les al·legacions del Govern», va adduir en roda de premsa la ´consellera' de Justícia, Ester Capella. Encara que el TSJC encara ha de pronunciar-se de manera definitiva, i serà avui quan es conegui la seva justificació de la suspensió cautelar, la decisió va ser vista des del Govern central com un signe que, tret que les dades epidemiològiques dels pròxims dies siguin dolentíssims, els comicis catalans se celebraran el 14 de febrer, informa Juan Ruiz Sierra.
I a aquesta sensació contribueix el fet que el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, confirmés que el candidat socialista, Salvador Illa, dimitirà la setmana vinent com a ministre de Sanitat per a poder iniciar la campanya electoral. Això abocarà al president Pedro Sánchez a una crisi de Govern per a substituir a Illa. Per a aquesta cartera es perfila Carolina Darias, actual titular de Política Territorial, una àrea reservada probablement per a Iceta.
Segons Capella, les al·legacions del Govern «bàsicament subratllen que el decret és efectiu perquè el vicepresident en funcions de ´president' té facultat per a posposar les eleccions, segons l'informe de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat».
«Les eleccions són lliures si es pot votar sense por. En canvi, acumulem 26.000 positius per covid», va advertir la ´consellera', qui va assegurar que la campanya costarà 30 milions d'euros i «uns 100.000 vots podrien acabar en la paperera». Estimava així les peticions de vot per correu que podrien arribar a tramitar-se i que serien anul·lades en cas que la justícia acabés avalant el retard electoral.
L'Executiu català admet en les seves al·legacions que no hi ha previsió legal d'un ajornament electoral, però apel·la al fet que «qualsevol dret fonamental, també el de participació, pot ser objecte de limitació per a protegir altres drets i béns, com és el cas dels drets fonamentals a la vida i a la integritat física de les persones i el dret a la protecció de la salut». També invoca referències prèvies de la Junta Electoral Central (JEC) a la possibilitat de posposar una cita amb les urnes.
En els seus arguments davant el TSJC, la Generalitat subratlla de manera exhaustiva que la «situació epidemiològica crítica» en la qual es troba Catalunya per la pandèmia fa que els protocols de seguretat no siguin suficients per a assegurar la «protecció de la salut pública», per la qual cosa es comprometrien les «garanties democràtiques» de la votació. Esgrimeix dades com els del Síndic de Greuges, que va estimar que el 14 de febrer es podria arribar a més de 200.000 persones aïllades o en quarantena que veurien limitat el seu dret de vot. «Es corre el seriós risc de vulnerar el dret de participació de milers de persones», adverteix el Govern.
Les al·legacions admeten que no es pot saber quina serà la situació epidemiològica del 14-F, «i menys encara el 30 de maig», però apunten que, «fent una ponderació entre la decisió de mantenir costi el que costi la data de les eleccions» el 14 de febrer i «la decisió de posposar-la a una data posterior en la qual, previsiblement, la situació epidemiològica i assistencial serà molt millor, sembla inqüestionable que preval la segona».
Una «irresponsabilitat»
En una compareixença prèvia a la de la ´consellera' de Justícia, i sense acceptar preguntes, el vicepresident Aragonès va titllar de «irresponsabilitat» la fallada provisional del TSJC. «Aquesta decisió genera perjudicis a la ciutadania, és un altre intent de deixar la política catalana en mans de la justícia i fa que molts ciutadans es vegin obligats a triar entre el dret al vot i el dret a la salut i volem preservar els dos drets», va assegurar.
