Més difícil encara. La justícia ha tornat a posar en marxa la maquinària electoral a Catalunya amb el dubte de si es tornarà a interrompre en breu termini. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va deixar ahir sense efecte el decret que va signar el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, divendres passat per posposar al 30 de maig les eleccions autonòmiques. Després de la decisió provisional dels magistrats, que van estimar les mesures cautelaríssimes sol·licitades per un particular -l'advocat i exmosso d'esquadra Josep Asensio- i pel partit Izquierda en Positivo, la data dels comicis torna a situar-se en el 14 de febrer, almenys fins a aquest dijous o divendres, quan els magistrats es tornaran a pronunciar sobre l'assumpte. La decisió judicial ha sumit en l'estupor a JxCat i ha reobert per enèsima vegada les ferides entre els dos socis del Govern, que es van llançar acusacions directes res més conèixer-se la resolució.
El TSJC resoldrà de manera definitiva sobre les cautelars quan hagi estudiat les al·legacions de la Generalitat i de la Fiscalia, que tenen marge per presentar-les fins al dijous a les 10 hores, sense analitzar encara la resta d'impugnacions, presentades per Lliga Democràtica, Federalistes d'Esquerres i Impulso Ciudadano. De moment, el Govern s'ha vist obligat a reprendre els tràmits electorals contra rellotge i a costa de conèixer com es desencalla la contesa, en la qual tractarà de convèncer els togats que la situació epidemiològica posa en escac el dret al sufragi de tots els catalans.
Inseguretat jurídica
El temor a aquesta inseguretat jurídica explica el desconcert que va condir en l'executiu en funcions després del dictamen judicial. La decisió del TSJC es va conèixer després de la reunió del Consell Executiu, per la qual cosa en aquest fòrum no va poder abordar-se l'anàlisi de la greu situació, però internament sí que Junts i ERC es van prendre varies vies diferents de reacció.
Els postconvergents, en privat, no amaguen el seu malestar pel fet que la situació actual genera una gran incertesa i sostenen que la decisió de posposar els comicis tenia una base legal discutible. Junts forma part del Govern, però això no els impedeix llançar els seus dards cap a la gestió del propi executiu català en les últimes hores perquè els processos electorals recauen en carteres d'ERC. El vicepresident del Parlament i dirigent de JxCat, Josep Costa, va demanar fins i tot dimissions, la qual cosa la diputada republicana Anna Caula va titllar de «politiqueria» recordant-li que les decisions les prenen de manera conjunta. Oficialment, l'executiu català va defensar la «sòlida base jurídica» de la seva decisió i va confiar a guanyar la partida judicial.
Per suspendre el decret, els magistrats van al·legar «causes d'urgència extraordinària» i per evitar que la seva decisió final tingui efectes «irreversibles» si acaben sentenciant que el 14-F no pot ajornar-se. Amb aquesta maniobra, es reactiva tota la logística electoral mentre els magistrats resolen l'assumpte a fons «amb la major agilitat» possible. La base legal del decret ara en suspens va ser un dels cavalls de batalla del Govern la setmana passada, i Junts considera en privat que la decisió del TSJC els dóna la raó als seus advertiments que els arguments sobre els quals descansava el decret eren discutibles.
Ahir va transcendir l'informe dels serveis jurídics de la Generalitat, dependents de la Conselleria de Presidència, en mans de JxCat, que avalava la decisió de suspendre el 14-F, però advertia que aquesta havia de tenir «un plus de motivació» legal i jurídica.
Els arguments del TSJC
La sala aprecia que el decret del Govern «pot tenir incidència en l'àmbit del dret fonamental» reconegut en l'article 23 de la Constitució -a la participació dels ciutadans en els assumptes públics mitjançant eleccions periòdiques- i recorda que l'ajornament del 14-F s'ha acordat sota el mateix decret d'alarma en què es va convocar el 21 de desembre, per la pandèmia del coronavirus.
Per estimar la suspensió cautelar, el tribunal recorda que el procés electoral dura 54 dies, perquè les eleccions van ser convocades de manera automàtica després de la dissolució del Parlament, i que procediments successius que afecten la formació de les juntes electorals, les taules, el nomenament d'interventors, les candidatures, la propaganda o el vot per correu s'han vist paralitzats pel decret de postergació. Per tant, insisteix el TSJC, si es manté el decret en vigor mentre resol els recursos, es pot arribar a impedir «la possibilitat de celebrar les eleccions o, almenys, de celebrar-les amb totes les garanties».
El PSC finalment no presentarà recurs en donar per amortitzats els ja cursats, i va exigir al Govern «seguir amb els preparatius». Cs, comuns i CUP van coincidir a posar en dubte que les eleccions, de celebrar-se el 14 de febrer, comptin amb les garanties necessàries i van retreure a l'executiu català no haver fet els deures.
La Conselleria d'Acció Exterior es va posar a la feina i va enviar una missiva a tots els ajuntaments ?catalans sol·licitant que triïn per sorteig als membres de les meses electorals en un termini màxim de 48 ?hores. Les sol·licituds que ?s'havien realitzat per al vot per correu -unes 35.000 aproximadament fins al 12 de gener- es mantenen vigents i la ciutadania podrà continuar demanant el vot per correu fins que el TSJC no resolgui definitivament.
