El recurs que ha donat lloc a la suspensió de l'ajornament de les eleccions catalanes ha sigut presentat per l'advocat i exmosso d'esquadra Josep Asensio Serqueda. El 2017, aquest lletrat, en nom de la Coordinadora d'Advocats per Catalunya, va presentar una querella contra la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela per haver ordenat l'ingrés a la presó de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, l'exconseller d'Interior Joaquin Form i els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, pel procés. L'ANC va arribar ha recaptar en menys de 24 hores els 6.000 euros per finançar una querella per prevaricació

Durant la seva etapa com a agent de la policia de la Generalitat, el desembre de 1999 va ser sancionat pel llavors conseller d'Interior de la Generalitat, Xavier Pomés, per incloure unes «frases insultants» sobre un superior al plec de descàrrec que havia presentat per defensar un company expedientat. El maig del 2001, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar la sanció per considerar que, a l'escriure aquest plec de descàrrec, Asensio no havia actuat com a mosso, sinó com a representant legal d'un company.

El lletrat també va interposar el novembre del 2014 un recurs contra la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la Llei de Consultes de la Generalitat i el decret impulsat pel llavors president Artur Mas per convocar el referèndum il·legal d'independència del 9-N. El seu recurs va ser desestimat.

Sense cap partit al darrere

Ahir, entrevistat a RAC1, Asensio assegurava que havia actuat per iniciativa pròpia, que no tenia cap partit al darrere i que s'ha limitat a exercir els seus drets com a ciutadà.

Asensio manté que el decret signat per Pere Aragonès «no era legal» i que el vicepresident en funcions de president «no era competent» per promulgar-lo. En el recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sostenia que el decret no contenia arguments sanitaris que justifiquessin el canvi de data. Considera que era una decisió incongruent amb les restriccions actuals.

Segons va explicar en l'entrevista radiofònica, estaria d'acord amb l'ajornament electoral si a la vegada els metros no anessin plens i no l'obliguessin a fer exàmens presencials. També reclamava el dret a votar perquè hi ha un «buit legal» que «afecta l'aplicació de mesures per combatre la pandèmia».