Les entitats que atenen les víctimes del terrorisme a Catalunya compleixen 30 anys reclamant més suport per part de les administracions. Va ser el 19 de gener del 1991 quan un grup de víctimes de l'atemptat d'Hipercor van crear la delegació a Catalunya de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT). Ara hi ha dues entitats diferents que se n'ocupen. El 2003 va sortir l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT), que espera que finalment es modifiqui la llei 29/2011 perquè les víctimes siguin tractades amb igualtat. La Unitat d'Atenció i Valoració d'Afectats per Terrorisme (UAVAT), creada el 2018, reclama al Govern una oficina d'atenció a les víctimes. Ambdues entitats són acusacions populars al judici del 17A.

L'actual president de l'ACVOT, José Vargas, explica que van decidir buscar més gent i organitzar-se després de l'atemptat d'Hipercor. "Necessitàvem algú per ajudar les víctimes perquè no sabíem què havíem de fer", explica. Diu que se sentien sols. "No hi havia cap institució, estament de l'Estat ni de la Generalitat que et truqués per veure què necessitaves", exposa.

Exposa que al judici de l'atemptat d'Hipercor van constatar que "no hi havia ningú" de l'AVT per atendre'ls. Vargas va més enllà: "L'AVT mai s'ha preocupat per les víctimes de Catalunya, ni abans ni després, no hi ha hagut cap mena d'ajuda per part de l'AVT vers les víctimes catalanes", denuncia. Assegura que malgrat això l'AVT compta els 392 socis de l'ACVOT "com a propis a l'hora de demanar subvencions".

Explica que a Catalunya hi ha hagut desenes bandes terroristes. "Ajudem a reclamar tots els drets que té qualsevol víctima de qualsevol banda terrorista", apunta. El primer que fan quan una víctima es posa en contacte és demanar el certificat de víctima del terrorisme del Ministeri de l'Interior. Si no el tenen, ajuden a aconseguir-lo.

Els reptes més immediats de l'entitat són "la modificació i actualització de la llei 29/2011 perquè totes les víctimes del terrorisme estiguin totes cobertes per una mateixa indemnització i un mateix suport vers les víctimes del terrorisme", diu Vargas. "És fonamental i molt important", rebla, tot i que no s'atreveix a posar-hi terminis.

"Cal una oficina d'atenció, a Madrid n'hi ha quatre"

Robert Manrique, de la UAVAT, també explica que va entrar en contacte amb l'AVT a partir del judici de l'atemptat d'Hipercor, i que li van proposar impulsar la delegació a Catalunya. En començar a treballar es va adonar de la quantitat d'atemptats que han tingut lloc a Catalunya i que desconeixia.

Explica que l'ACVOT es va crear quan van veure que s'estaven utilitzant les víctimes del terrorisme per fer política. "Quan veus que malauradament algú comença a treure rèdit polític o partidista del teu dolor et reveles", diu. Afegeix que amb els atemptats del 2004 a Madrid l'AVT "treia més notícies polítiques que altra cosa".

"El que és molt trist és que després de tenir els atemptats d'agost del 2017 s'hagués de crear una entitat privada per localitzar, assistir, ajudar, representar a les víctimes d'aquests atemptats", exposa. Després de fer aquesta tasca explica que han trobat a 217 víctimes de les quals 74 estan personades al judici del 17A.

"Tant de bo no hagués calgut crear la UAVAT, però les administracions tampoc han fet res per localitzar les víctimes", indica Manrique. Apunta que amb hi ha més de 100 víctimes no personades al judici perquè el ministeri de l'Interior no els ha buscat i informat. "Són els mateixos problemes de fa més de 30 anys que s'estan repetint", lamenta.

Reclama al Govern una oficina d'atenció a les víctimes del terrorisme per a Catalunya ja que explica que hi ha unes 800 famílies víctimes del terrorisme a Catalunya. "A Madrid hi ha quatre oficines de quatre estaments diferents d'atenció a aquestes víctimes i a casa nostra no n'hi ha cap. Tampoc costa tant".