L'ajornament electoral ha suposat un temps mort per als partits. Per a algunes formacions, la nova cita del 30-M obre la possibilitat de capgirar enquestes desfavorables i agafar aire per encarar amb força els comicis. Per altres suposa un entrebanc als plans previstos i un maldecap que els pot complicar les aspiracions parlamentàries.

La gestió de la pandèmia recau, en major mesura, en les «conselleries» que lidera ERC (Salut i Treball, Afers Socials i Famílies), per la qual cosa tem que el desgast els pugui fer perdre vots. El comandament del Govern en funcions l'exerceixen, a més, amb les mans lligades als pactes amb JxCat, en custòdia permanent. L'«efecte Illa» fereix les seves perspectives demoscòpiques en la base de la gestió per les valoracions que obté el ministre de Sanitat entre els catalans. Allargar els terminis els pot fer trontollar en el primer lloc dels sondejos, però si el pla de vacunació es compleix i a la primavera el seu líder empresonat, Oriol Junqueras, pot formar part de la vida política fora de la presó, podrien afermar-se.

La presidenciable de JxCat, Laura Borràs, té una causa oberta en el Suprem per malversació, frau a l'administració i falsedat documental. Si hi ha novetats, els postconvergents podrien reconvertir-les en bandera electoral perquè Borràs sempre ha insistit que és «víctima d'una persecució». A la primavera també podria dilucidar-se el veto a la immunitat del cap de llista, Carles Puigdemont, perquè pugui ser jutjat a Espanya. Seguint en la travessia judicial, és probable que els presos tinguin el tercer grau i participin en la campanya.

Als socialistes no els satisfà l'ajornament. L'ungiment del ministre de Sanitat, Salvador Illa, com a candidat en substitució de Miquel Iceta ha donat els seus fruits en aquestes primeres setmanes. Tots els partits de l'arc parlamentari s'han fixat en el PSC i, amb les seves crítiques, han avantatjat el seu adversari. Illa preveu mantenir el seu càrrec en el Govern de Pedro Sánchez fins a la campanya electoral, sigui quan sigui. Si el pla de vacunació funciona segons el que es preveu i la pandèmia s'aplaca a poc a poc, la seva popularitat i bona valoració continuarà creixent.

Les perspectives electorals dels taronges es mantenen intactes amb la caiguda fins a la quarta força i la pèrdua de més de la meitat dels seus disputats. Guanyar temps per redirigir la seva estratègia a Catalunya i minar la sagnia de vots al PSC i a Vox els beneficia. El fitxatge de Lorena Roldán pel PP després d'haver guanyat les primàries a les quals no s'ha sotmès Carrizosa pot perdre efecte fins a maig. I, fins a les eleccions, Cs pot continuar lluint la bandera de líder de l'oposició per a comandar la pressió al Govern en temps de pandèmia.

La precipitada candidatura de Dolors Sabater, després d'un pacte entre la CUP i Guanyem Catalunya, encara no s'ha acomodat en l'electorat i els anticapitalistes confien que un marge de temps els beneficiï. Les enquestes pronostiquen que poden duplicar escons, entre 7 i 8 representants, però l'entrada en precampanya sense candidat ha estat contraproduent i encara no es pot mesurar amb exactitud si Sabater millora els seus pronòstics. La CUP necessita marge per a llançar un nou discurs amb el qual pretenen aparcar la via hiperventilada de l'independentisme oferint receptes nacionalizadores per ajornar els estralls de la pandèmia.

Els comuns es mantenen en les enquestes amb resultats molt semblants als d'ara. Però temen que Illa pugui perjudicar-los esgarrapant-los part del seu electorat a Catalunya. Segons l'última enquesta d'El Periódico, el 28,8% de l'electorat del PSC prové dels seus simpatitzants. La candidata Jéssica Albiach porta temps exigint un tripartit d'esquerres després de les eleccions perquè el seu suport pugui ser decisiu, com ho va ser per al Govern el pacte pressupostari. Els socialistes i els republicans es miren de reüll i fugen de l'acord que anhelen els comuns.

El PPC havia greixat la seva maquinària electoral amb bones dades demoscòpiques. Els sondejos preveuen que dupliqui els seus representants en l'hemicicle català com a partit que suma transversalitat en el constitucionalisme en detriment de Cs i Vox.