La pandèmia va capgirar el món i el Tribunal Constitucional no podia ser una excepció. Encara que amb el final de l'estat d'alarma va recuperar els plens presencials, per culpa de la covid-19 i l'edat dels seus magistrats, els va reduir a la meitat, de tal manera que ara només en celebra un al mes, encara que això no li ha impedit seguir treballant. En el de gener està previst que els 11 magistrats que el componen actualment resolguin el primer recurs dels presentats contra la sentència del Procés, dictada pel Tribunal Suprem a l'octubre de 2019.

Serà el presentat per l'exconsellera Meritxell Borràs i amb ell estrablirà el criteri que s'estendrà a tots els altres en aquells punts en què coincideixin, com és pràctica habitual del Constitucional, van informar fonts d'aquest tribunal.

L'ordre de resolució no l'ha marcat la covid-19, perquè el tribunal de garanties ja tenia previst començar la revisió de la resolució del Suprem amb les impugnacions que es preveuen menys complicades. Són les de Borràs i la del seu company de banqueta Carles Mundó, que es preveu que es resolgui en el següent ple, el de febrer. Tots dos estaven acusats de desobediència i malversació, però no de rebel·lió o sedició, i se'ls va acabar condemnant només pel primer delicte a penes de 10 mesos de multa amb quota diària de 200 euros, el que suma 60.000 euros, i a un 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial. Santi Vila, condemnat a la mateixa pena, no va recórrer en empara.

Al criteri de la major senzillesa de l'empara s'hi va sumar, a més, un fet que ha resultat clau perquè tots dos siguin els primers que es resolen: a diferència de la resta de condemnats per l'1-O, cap d'ells va recusar Antonio Narváez, cosa que permetrà pronunciar-se sobre les seves impugnacions sense haver de ser resolts els incidents en què s'atribueix a aquest magistrat falta d'imparcialitat.

Es dona la circumstància que Narváez, fiscal del Suprem abans d'arribar al Constitucional, és per la seva experiència en penal, qui, al costat de Cándido Conde-Pumpido, estava al capdavant de l'equip de lletrats designat per resoldre tots els recursos presentats contra la sentència del procés.

Les recusacions, que va iniciar l'expresident català Carles Puigdemont, malgrat haver estat declarat en rebel·lia, i a la qual es van sumar tots els condemnats presos, es basa en una conferència que el magistrat va impartir al novembre de 2017 a Granada, en la qual va comparar el que passava a Catalunya amb el cop d'Estat del 23-F i el qualificava de «molt més greu per les seves conseqüències».

Narváez ha rebutjat apartar-se de les deliberacions dels recursos, en no sentir-se afectat per a la seva imparcialitat, i tant la fiscalia com l'Advocacia de l'Estat li donen suport. Les dues van informar en contra de l'incident de recusació, que haurà de ser resolt després de Nadal perquè l'alt tribunal pugui començar a tramitar els recursos de la resta de condemnats pel Suprem i complir els terminis que ell mateix s'ha marcat: tenir-los tots resolts abans de l'estiu.

Les dues acusacions consideren que aquest magistrat no estava prejutjant les conseqüències del procés, sinó que es referia amb les seves paraules a les resolucions del mateix Constitucional que precisament llavors estaven sent desateses per les autoritats catalanes.