Una nova sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordena a la Generalitat garantir que tots els alumnes rebin un mínim d'un 25% de classes en castellà com a llengua vehicular, després de constatar que el seu ús és «residual» i que només compleixen la llei un 2% de les escoles. Aquesta nova resolució dels magistrats de la sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal estima parcialment el recurs que el 2015 va presentar l'Advocacia de l'Estat, en nom del Govern de Mariano Rajoy, per la «inactivitat» de la Generalitat en la seva obligació de garantir l'ensenyament del castellà com a llengua vehicular i pel procés de preinscripció en les escoles catalanes, que, assegurava, limita l'ús de l'espanyol al primer curs d'infantil mitjançant «atenció individualitzada».

La sentència obliga la Generalitat a «adoptar les mesures necessàries» per garantir que tots els alumnes rebin de manera efectiva i immediata» l'ensenyament mitjançant la «utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determinin, que no podran ser inferiors al 25%. L'objectiu és que aquest precepte inclogui el «conjunt d'alumnes», a fi d'«evitar un ús simbòlic o residual».

La sala, que es remet a anteriors sentències dictades pel mateix TSJC en casos determinats i el Suprem que obliguen a impartir un 25% de classes en castellà, retreu a la Generalitat que no hagi «exercit la seva competència» per assegurar l'ús de vehicular de les dues llengües oficials a les escoles ni hagi «exercit una activitat de control» per garantir-ho. El tribunal arriba a aquesta conclusió arran de la informació que el Departament d'Ensenyament li va aportar en el marc d'aquest procés judicial, que, segons la sentència, constata que la mitjana d'hores en castellà és del 18% en l'educació primària, del 19% en secundària i del 26% a batxillerat.

Únicament cinc dels 184 centres de la mostra que la Generalitat va entregar al TSJC imparteixen «íntegrament» en castellà el 25% de les àrees o matèries -almenys una troncal-, cosa que suposa que compleixen aquest estàndard «un 2% de centres d'educació primària i un 12% dels de batxillerat».

El Departament d'Educació ja ha anunciat que recorrerà davant el Tribunal Suprem la resolució del TSJC i considera que quan entri en vigor la llei orgànica de modificació de la llei orgànica d'edu?cació (LOMCE o llei Celaá), la nova legislació «deixarà sense efecte» la sentència del tribunal català.

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, va afirmar que la política educativa no «la fan els jutges» i va lamentar que hi hagi qui vol «tornar al passat». La Conselleria va criticar que la resolució del TSJC hagi arribat abans als mitjans de comunicació que al departament.

L'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) va exigir l'aplicació sense demora» de la sentència. En la mateixa línia, el líder del PP, Pablo Casado, va instar aquest dijous el president del Govern, Pedro Sánchez, a fer marxa enrere en la tramitació de la llei Celaá, i a vetllar «perquè aquesta sentència es compleixi immediatament» per respectar el «dret» dels alumnes a rebre les classes en català i castellà, perquè és «fonamental que hi hagi convivència de les dues llengües cooficials». Ciutadans va celebrar una sentència que al seu parer demostra que l'exclusió del castellà com a llengua vehicular s'ha fet «en contra dels criteris dels tribunals».