06 de desembre de 2020
06.12.2020
L'Empordà

Els 5 micropobles gironins que no han tingut cap cas de coronavirus

Són Fontanilles, Madremanya, Meranges, Sant Ferriol i Toses

09.12.2020 | 06:30
Imatge d'arxiu del Santuari del Collell de Sant Ferriol

Un total de 44 micropobles catalans, gairebé tots amb menys de 500 habitants, es mantenen inexpugnables a la SARS-CoV-2 i han aconseguit arribar al mes de desembre sense cap veí afectat pel coronavirus.

Segons dades facilitades a Efe pel Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la Universitat Politècnica de Catalunya (BIOCOMSC-UPC), onze municipis dels 44 que han aconseguit arribar a l'1 de desembre sense cap cas de coronavirus són de la província de Barcelona : Alpens, Calonge de Segarra, Castellar de N'Hug, Castell de l'Areny, Fígols, Granera, Perafita, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Martí d'Albars i Sobremunt.

A la província de Girona en sobreviuen sense coronavirus cinc: Fontanilles, Madremanya, Meranges, Sant Ferriol i Toses.

Lleida és la província que té més micropobles exempts de virus, setze, fins a la mateixa data: Abella de la Conca, El Pont de Bar, Arsèguel, Bausen, Canejan, Cava, Clariana de Cardener, Esterri de Cardós, Guixers, Llimiana, La Molsosa, Sant Esteve de la Sarga, Tarrés, Tiurana, la Vansa i Fórnols i Josa i Tuixén.

A Tarragona, els pobles 'nets' de covid són dotze: l'Argentera, Capafonts, la Febró, la Figuera, el Lloar, Llorac, la Morera de Montsant, Pontils, Savallà del Comtat, Senan, Vallclara i Vilanova de Prades.

QÜESTIÓ DE "SORT"

Albert Peracaula, alcalde de Madremanya (Gironès), amb 303 habitants en els més de 13 quilòmetres quadrats de terme municipal, ha atribuït a la "sort" no haver tingut cap cas de Covid, tot i que reconeix a Efe que "tots els veïns han estat prudents i han respectat estrictament les normes imposades".

Es dona el cas que a Madremanya, al desembre de l'any passat hi havia 283 veïns empadronats, i aquest mes són 20 més, la majoria persones que ja vivien a la localitat o hi tenien una segona residència i que ara s'han censat per poder passar els confinaments al municipi.

En aquesta localitat no hi ha cap entitat bancària, ni cap comerç, ni bar, ni lloc on relacionar-se els veïns i per això han creat ara el Centre Intergeneracional Rural (CIR), on es poden comprar queviures de primera necessitat, fa de bar on jugar a les cartes i té sales multiusos per fer activitats.

També fa les funcions de centre mèdic i ara també hi haurà una petita perruqueria per facilitar la vida a la gent gran.L'alcalde creu que "no es pot dir que ens hem portat millor que en els altres pobles, simplement hem tingut sort", encara que admet que el civisme dels seus veïns ha contribuït enormement a fer que no entri el virus: "els veïns fins i tot han evitat coincidir a l'hora de llençar les escombraries ".


MOLTA SUPERFÍCIE I POCS VEÏNS


A Sant Ferriol, a la comarca volcànica de la Garrotxa, amb 243 veïns, tampoc hi ha entrat la Covid fins ara perquè, segons ha dit a Efe el seu alcalde, Albert Fàbrega, tenen una superfície molt gran, 42,42 km2 "i la gent està conscienciada del que cal fer, i poden guardar les distàncies perquè la ràtio per km2 és molt gran ". Els veïns d'aquest municipi, que limita amb altres deu pobles, estan "enfadats" perquè consideren que el toc de queda imposat a les 22 hores a tot Catalunya i el confinament perimetral no estan adaptats a municipis amb la seva idiosincràsia. "En aquests pobles petits, amb les seves característiques, no tenen sentit aquestes mesures", opinen els veïns.

A Toses, un petit municipi de muntanya del Ripollès, que consta de 4 nuclis urbans en un termini de 57,8 km2, amb 171 veïns i situat a prop de l'estació d'esquí de la Molina, tampoc hi ha entrat el virus. Fina, la propietària del restaurant Ca la Maria de Toses, un dels tres de la localitat, creu que el que ha fet que no hagin tingut cap cas de covid-19 és "la sort i que som pocs veïns i vigilem".

Encara que a Toses hi ha un centenar de segones residències, més que d'habitatges habituals, "hi ha dies que no veus ningú, i si coincideixes amb algú i vols parlar, ens posem a dues o tres metres i ja està. Si vols anar a algun lloc, hi vas quan veus que no hi ha ningú ", diu Fina a Efe.


SENSE EXCURSIONISTES


També els 170 habitants de Mont-ral viuen "molt dispersos i això ens ha protegit", ha declarat a Efe Francesc Xavier Pagès, alcalde d'aquest abrupte municipi, molt freqüentat per escaladors i excursionistes.El trànsit de forasters ha disminuït per les mesures de contenció de la pandèmia, sobretot "la prohibició de sortir fora del municipi els caps de setmana", ha admès l'alcalde, que destaca que "els excursionistes sempre van en grups molt reduïts i no tenen a penes contacte amb els veïns".

Mont-ral no ha pres precaucions extraordinàries tot i que l'Ajuntament aplica el teletreball i "estem molt conscienciats: complim el distanciament social i ningú va sense mascareta", assegura l'alcalde. La Febró (Baix Camp) té 40 habitants empadronats, però només viuen 15 en aquest poble de les muntanyes de Prades, un dels municipis més petits de la província.Un dels seus veïns, Víctor Guerra, creu que "no hi ha contagi per pura estadística, som molt pocs i amb prou feines ens movem d'aquí".

Enclavat en un paisatge de postal, la Febró també és un lloc històric per a excursionistes, tot i que "entre setmana no ve gairebé ningú i els caps de setmana, encara que vulguin, no poden".La protecció que proporciona una mínima mobilitat de molt pocs veïns és fort, però no exempta de riscos perquè, segons Guerra, "si es contagiés un de nosaltres, l'endemà ho estaríem tots".

EL BENEFICI DE POCS VISITANTS

L'alcalde de Llimiana, a la comarca de Pallars Jussà, en ple Pirineu català, Josep Terré, admet, en declaracions Efe, que el tancament municipal dels caps de setmana els ha beneficiat, ja que tots els veïns que tenen al poble la seva segona residència, no han pogut venir des de fa setmanes. Terré assegura que "si haguessin pogut venir, potser estaríem d'una altra manera perquè dues famílies del poble sí que han tingut positius, però de familiars que viuen fora".

Llimiana és un poble amb una població fixa de 140 persones i amb una altra flotant de la temporada estival, caps de setmana, festes, ponts i segones residències que es pot arribar a doblar.Més enllà de la "sort" que segons l'alcalde també hi ha contribuït, destaca que des del primer dia han seguit al peu de la lletra les mesures de seguretat i preventives com la suspensió de la festa major i fires de productes de proximitat.

Sí que es van obrir les piscines, però "vam complir en tot moment les distàncies, aforament i controls de temperatura". Un cas similar és el de Tiurana, a la comarca lleidatana de la Noguera, amb menys de cent veïns, que, després de les restriccions de mobilitat, els viatges d'entrada i sortida de la vila es limiten a anar a Ponts per poder accedir als serveis bàsics.

L'alcalde, Àngel Villarte, recorda a Efe que a l'estiu sí que hi va haver més afluència de persones i "vam tenir molta feina" per marcar rutes d'entrada i sortida, per assegurar les distàncies en espais públics i per desinfectar diverses zones de la vila.Tot i això, creu que han "tingut molta sort, perquè el virus és igual per a tothom i sé que altres pobles que sí que han tingut positius, també han fet tot el possible per evitar-ho".

A Esterri de Cardós, un petit poble del Pallars Sobirà, la restriccions de cap de setmana s'han complert "amb pinces", denuncia una veïna, que confirma que, des que no es pot sortir del municipi els caps de setmana, "la gent ve els dijous i per aquest pont, per exemple, ja està tot ple".Així i tot, és evident que el virus és ràpid i afecta tothom per igual, ja que a Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà) en tan sols un dia de diferència han passat de zero incidència a dues persones positives, una d'elles, ingressada a la residència de Tremp amb un greu brot de més d'un centenar de positius i 22 morts.

Curiosament, al municipi més petit de Catalunya, Gisclareny (Berguedà), amb només una vintena de veïns, ha tingut un infectat de covid, segons les dades del BIOCOMSC.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook