'aclaparadora victòria de Laura Borràs sobre Damià Calvet a les primàries de JxCat suposa la culminació d'un viatge fulgurant de les bases del partit cap a la versió més unilateralista de l'independentisme amb poder institucional.
En tan sols quatre anys, la força que tenia el sector del PDeCAT en el qual estava enquadrat Calvet s'ha esvaït, a la mateixa velocitat amb la qual es va accelerar el procés i es va transformar l'espai que lidera Carles Puigdemont, avui sota les sigles de JxCat.
El juliol de 2016, el recentment fundat Partit Demòcrata -successor de l'antiga Convergència- va celebrar unes primàries per escollir la presidència del seu consell nacional. El candidat que comptava amb l'aval de Puigdemont, Santi Vila, va ser derrotat per Mercè Conesa, aposta de Josep Rull i el seu sector al PDeCAT, un partit que abraçava les tesis independentistes encara que el 2016 tot just gosava enarborar la bandera de la via unilateral.
El rullisme -família a la qual ha pertangut sempre Calvet, amic personal de l'exconseller ara pres a Lledoners- no només havia aconseguit fer-se amb les regnes de la direcció executiva del partit naixent -Marta Pascal, elegida coordinadora general, tenia una estreta relació política amb Rull-, sinó que també aconseguia vèncer el candidat de Puigdemont al consell nacional, en una demostració de força i implantació territorial de les bases.
Evolució dels números
Conesa va recollir 2.623 vots, gairebé la meitat dels que van participar en aquella elecció per al consell nacional del PDeCAT el 2016, fet que representa més del triple que els 799 suports rebuts per Calvet a les primàries de JxCat, enfront dels 2.954 obtinguts per Borràs. El 2016, el PDeCAT va xifrar en 5.430 els militants que van participar en les votacions, sobre un total de 8.000 afiliats, mentre que a les primàries de JxCat d'aquest cap de setmana han votat 3.898 persones, sobre un cens de 5.128.
No hi ha xifres públiques de quants exmilitants del PDeCAT pertanyen ara a JxCat -Junts no ofereix aquest dada-, encara que sí és evident que una part molt significativa dels 5.128 afiliats de Junts procedeix d'aquí, com a gran part de la seva cúpula dirigent.
Paraigua electoral
JxCat va néixer com a paraigua electoral el 2017, per aglutinar no només el PDeCAT, sinó també independents, i durant tres anys la militància del Partit Demòcrata ha mantingut una doble identitat.
Això es va trencar al setembre, quan JxCat va decidir constituir-se com a partit i el PDeCAT el va portar als jutjats per apropiar-se de la marca electoral, un xoc que va empènyer Puigdemont, els presos i gairebé tots els consellers demòcrates a abandonar les files de la seva formació i declarar-se fidels només a Junts. Bosses importants de militants i quadres territorials del PDeCAT també van trencar el carnet del partit i van escollir JxCat.
Però la nova formació no es nodreix només d'exmilitants del PDeCAT, sinó també d'independentistes abans sense partit -com la mateixa Laura Borràs- o fins i tot alguns amb passat a ERC o en altres sigles de menys pes.
El duel Borràs-Calvet enfrontava dues estratègies: mentre la portaveu de JxCat al Congrés abandera el sector més partidari de la via unilateral, sense esperar cap tipus d'acord amb l'Estat, el conseller encarna l'opció gradualista, disposada a esperar una generació per aconseguir la independència, un horitzó difús i pragmàtic que entronca més amb la tradició convergent.
Suports insuficients
Calvet, en canvi, comptava amb el suport explícit de Josep Rull i Joaquim Forn, així com de Blanca Bragulat, parella de Jordi Turull, però l'ajuda dels exconsellers presos, procedents del PDeCAT i CDC, no li ha servit per superar el 20% dels vots. Significa això que els perfils procedents del PDeCAT han estat arraconats a JxCat? No, en absolut. A JxCat ha recalat la militància menys disposada a versionar la vella estratègia convergent del «peix al cove» -els moderats han seguit al PDeCAT o han saltat al PNC de Marta Pascal- i que ja no avala el camí gradualista al qual suggeria tornar Calvet.
