En l'època de la immediatesa i de l'eslògan efímer, el PSC és conscient de la dificultat que un missatge com el seu arribi als ciutadans. Més després del fet que el procés -una «dècada perduda», en paraules de Miquel Iceta- hagi sepultat en el debat públic els assumptes que més interessen els socialistes: l'ocupació, la sanitat, la transició ecològica... No obstant, alguns en la direcció del partit veuen en les eleccions catalanes del 14 de febrer una cosa semblant a un final del túnel.

El programa electoral del PSC no ofereix grans novetats respecte als anteriors. Els socialistes recuperen la reforma del finançament autonòmic, la necessitat de convertir Espanya en un «Estat federal» tot i que «si no se supera la polarització política present, aquesta reforma no podrà ser implementada en l'actual escenari», diuen- o la millora de l'autogovern mitjançant el desenvolupament de l'Estatut. I com sempre el gruix de les propostes són d'índole social: de les 130 pàgines que componen el document programàtic del partit que no es tancarà fins al gener, perquè segueix obert a les propostes dels militants-, més de 80 es refereixen a aquests temes.

La gran diferència és el moment històric. Si en les eleccions del 2012 i el 2015 es va votar amb el debat identitari el que fa més mal electoralment als socialistes- en plena efervescència, i en les del 2017 el record de l'1-O i la declaració d'independència ho eclipsava tot, ara les circumstàncies han canviat.

Ho han fet a la Moncloa, on ja no governa el PP sinó una coalició entre el PSOE i Podem; i ho han fet a escala global pel devastador impacte de la crisi sanitària.

De fet, el programa del PSC s'obre amb una referència a la pandèmia. «La covid ha accelerat transformacions que venien d'abans i ens ha empès a entendre, dramàticament, que vulnerables i interdependents som com a societat i que important és que ens cuidem els uns als altres», diu en la primera frase.

«Situació excepcional»

La direcció socialista espera que aquesta «situació excepcional» provoqui que molts votants triïn la seva papereta pensant menys en la bandera que prefereixen que en la necessitat d'afrontar les conseqüències de la crisi.

«És un moment greu, la ciutadania està patint, s'han perdut més de 15.000 vides i crec que està més preocupada per la seva salut i la seva feina. Pels més grans a les residències i els nens en escoles. Això ho condiciona i ho marca tot», diu un membre de l'executiva.

Un altre assegura que l'adversari principal del PSC en unes eleccions en les quals totes les enquestes els pronostiquen un creixement important serà l'abstenció.

Els independentistes, afirma, continuen «tenint gent a la presó» i al·licients per anar a votar; els no independentistes pot ser que sentin que «el pitjor ha passat» i que ja no és tan necessari com el 2017. Els socialistes intentaran posar el focus en l'eix social, conscients que «hi haurà partits que insistiran en el tema identitari una vegada i una altra».

Catalans amb dubtes

Però segons el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat feia temps que no hi havia tants catalans amb dubtes sobre quina papereta escollir. «El nombre d'indecisos és dels més elevats de la sèrie de baròmetres del CEO. Només el supera el previ a les eleccions del 2012, quan ERC li va robar la cartera a Mas», afirma el politòleg i professor de la UAB Oriol Bartomeus.

Convèncer-los que l'opció del PSC és la millor és un dels objectius principals del partit. Tot i que és conscient de la predilecció mediàtica pel procés i les baralles nacionalistes, fa setmanes que la direcció del partit intenta que el focus apunti cap a les seves prioritats, que creuen que són les de la majoria de ciutadans. Ahir mateix, el primer secretari del PSC abordava un d'aquests punts clau. «El primer és l'ocupació, cuidar la gent», insistia el primer secretari dels socialistes.