L'esborrany del Departament de Salut, suposadament filtrat el dimarts, ha derivat en diverses queixes dels sectors afectats directament per la crisi del coronavirus.

D'una banda, l'alta gastronomia afronta la possible reobertura de restaurants a Catalunya el dia 23 amb les forces justes i amb crítiques als vaivens en les decisions de les autoritats sanitàries, i encara més si només es permet obrir terrasses molts hauran de seguir tancats. El xef Ferran Adrià considera que l'hostaleria està travessant una situació dramàtica, amb milers de llocs de treball i establiments en perill de desaparèixer i veu el moment «molt extrem».

Explica que el seu germà, Albert Adrià, s'ha vist obligat a tancar el seu firmament gastronòmic, que inclou temples de la cuina com Tickets, Pakta, Hoja Santa, Enigma i Bodega 1900. Sergio Torres, d'Hermanos Torres, considera que «cal obrir l'hostaleria, no només per les nostres ganes, sinó que ho demana també el client» i adverteix que només obririen amb totes les garanties sanitàries si els permeten «oferir un servei en condicions, que vol dir obrir al migdia i a la nit també fins a les 23 hores».

Els sectors de l'última fase

D'altra banda, l'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura (ACELLEC) ha considerat una «autèntica barbaritat» que no es puguin reprendre totes les activitats extraescolars fins a la quarta fase del pla de desescalada, segons l'esborrany. L'organització ha criticat a través de les xarxes socials el plantejament de la Generalitat perquè «relega» el lleure educatiu i les activitats extraescolars el mes de gener.

Tanmateix, el sector de les agències de viatges va manifestar-se ahir a la plaça Sant Jaume de Barcelona per exigir ajudes directes per afrontar la falta d'ingressos. El gremi avisa que la caiguda de la facturació és del 100% i que l'única activitat que fan des del març és retornar les reserves, la gran majoria contractades mesos abans. Els empresaris asseguren que això implica perdre tota la inversió de treball de 2020 i part de la de 2019 i demanen allargar els ERTOs, més ajudes al cessament d'activitat d'autònoms i l'ampliació dels crèdits ICO.

Se sumen a la queixa les associacions de comerciants Comertia i Barcelona Oberta i l'Associació Espanyola de Centres i Parcs Comercials, que exigeixen a la Generalitat no haver d'esperar fins al 21 de desembre a obrir davant el «greu perjudici econòmic i laboral» que suposa l'«anul·lació» del Black Friday i la campanya de Nadal.

A aquestes queixes s'hi contraposa la visió de la investigadora Clara Prats, que reclama que es compleixin els trams de 15 dies en la desescalada i que «no vinguin les presses» com va passar durant l'estiu. Prats insisteix que «el més important» són aquests trams per poder detectar un empitjorament de la situació i que es pugui tenir temps de corregir. Prats afegeix que tot això és necessari per arribar al Nadal amb la incidència més baixa possible, ja que, segons afirma, serà una època en què hi haurà «situacions de risc». La investigadora fa una crida a «prendre's seriosament» la situació i aconseguir «retardar el màxim possible» la tercera onada.