La resolució de la sol·licitud d'indult als presos del Procés no serà imminent i, per descomptat, no arribarà abans de les eleccions catalanes del 14 de febrer. No està ara mateix sobre la taula del Govern de coalició perquè la tramitació dels expedients es troba encara en una fase molt inicial i, per tant, encara s'allargarà bastants mesos. A la part socialista de l'executiu s'insisteix que el procediment segueix el seu curs i no es pot accelerar, per molt que pressioni Unides Podem.

Just aquest és un dels elements que s'ha creuat en aquestes últimes setmanes. Els «comuns», i en concret el seu líder al Congrés i president del grup morat, Jaume Asens, ha reclamat que s'agilitzin els indults perquè els presos de l'1-O puguin participar en la campanya de les autonòmiques, que s'niciarà el 29 de gener. L'última vegada, divendres passat, quan reclamava al PSOE «passar de les paraules als fets».

Fonts de la Moncloa i properes a titular de Justícia, Juan Carlos Campo, consultades per El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, coincideixen que és ara mateix és impossible pensar que el Consell de Ministres aprovi la mesura de gràcia per als 12 condemnats pel referèndum -nou d'ells a la presó- abans de la campanya del 14-F. El Ministeri de Justícia va remetre la petició al tribunal sentenciador (en aquest cas, el Suprem) a finals de setembre, i encara no hi ha resposta.

El TS ha de rebre primer l'informe de les presons on els reus compleixen la seva pena per després requerir a la Fiscalia que emeti el seu dictamen, i finalment el mateix tribunal redactarà la seva exposició. És poc probable que el Suprem i el ministeri públic es pronunciïn a favor de concedir la mesura de gràcia als condemnats per l'1-O.

Aquests informes són preceptius, però no vinculants, de manera que l'executiu podria autoritzar-la fins i tot sense el suport de jutges i fiscals. En una entrevista el passat 25 d'octubre, el secretari d'Organització de PSOE i ministre de Transports, José Luis Ábalos, va apuntar que «tot gest de normalització és positiu». És a dir, que el Govern podria concedir el perdó per calmar la situació política a Catalunya.

«Uns temps raonables»

Campo no ha anat tan lluny com Ábalos. Divendres, a La hora de La 1, a TVE, sí que va reconèixer que amb els indults es tracta de «corregir excessos judicials» si pel «transcurs d'un temps el que es va jutjar ja no té rellevància social». El ministre es va negar a donar una data aproximada de tramitació dels expedients perquè quan el ministeri remet la sol·licitud al tribunal sentenciador, «perd el control» dels temps.

«Podem no té res a dir en això i punt -defensen des de l'entorn de Pedro Sánchez a la Moncloa. Són expedients reglats i hem de respectar els procediments i el Ministeri de Justícia», que és qui ha d'elevar la proposta de resolució al conjunt del gabinet. «Queda moltíssima tramitació», afegeix un altre alt càrrec de l'executiu.

Però els comuns també pressionen perquè s'acceleri la reforma dels delictes de sedició i rebel·lió. Seria l'altra via que podria permetre que els líders independentistes presos poguessin fer campanya a Catalunya. Però, de nou, no hi ha dates clares. Campo va recordar a TVE que el pla anual normatiu que va aprovar el Govern «estableix» que l'avantprojecte de reforma del Codi Penal ha de sortir del Consell de Ministres «abans de finals d'any».