Separar el gra de la palla. És a dir, discernir el que és delicte, sigui quin sigui, i el que són acudits polítics. Això és el que haurà de fer el jutge Joaquín Aguirre, que instrueix l'operació Volhov. Un dels seus objectius és, des del punt de vista penal, aclarir si s'ha comès malversació de cabals públics o blanqueig de capitals, entre d'altres, i, per tant, la desviació fraudulenta de fons, a través de subvencions, per finançar activitats vinculades al procés, l'estructura de l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo (Bèlgica) o per contactar amb una trama russa perquè s'impliqués en la independència de Catalunya.

Però hi ha un altre capítol, no menys important. El jutge haurà de determinar si els principals imputats en aquesta causa, David Madí, exdirigent de CDC i ex-alt càrrec del Govern, i Xavier Vendrell, exconseller d'ERC, es van aprofitar dels seus contactes a la Generalitat i de pertànyer a l'«estat major» de Puigdemont per als seus negocis privats. En definitiva, si van cometre un delicte de tràfic d'influències o altres aprofitant-se dels seus contactes en l'esfera política i de l'Administració. Un punt i a part són l'activitat de Tsunami Democràtic, la direcció del qual el togat atribueix, per les intervencions telefòniques, a Vendrell, quelcom que podrà comportar un delicte de desordres públics.

Malversació i blanqueig

En els seus primers informes de l'operació Volhov, que es remunten a l'agost del 2019, la Guàrdia Civil afirma que «hi ha un grup de persones que, liderades per l'expresident Carles Puigdemont», podrien estar cometent «com a mínim delictes de malversació de cabals públics i blanqueig de capitals». Tot això, segons els atestats, «per finançar les seves activitats, amb un objectiu final que no és cap altre que implantar la república catalana tot i estar fora de les vies legals i constitucionals». Els agents situen en aquest grup Víctor Terradellas, amic de Puigdemont i exresponsable de relacions internacionals de CDC, Madí, Vendrell i Xavier Vinyals, president de la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes, entre d'altres.

Els investigadors tenen indicis que aquesta plataforma esportiva i altres entitats, com l'associació CatMón, vinculada a Terradellas, podrien haver destinat diners de les abundants subvencions percebudes en els últims anys per finançar el procés o la internacionalització de la independència de Catalunya. Per això, per exemple, s'estan rastrejant els fons que van anar a parar al Fons Crans Montana de debat internacional, en què Puigdemont va participar en les seves edicions del 2017, el 2018 i el 2019 (aquestes dues últimes quan ja havia fugit).

Els àudios de Terradellas

El tret de sortida d'aquesta investigació, que neix d'una altra oberta el 2016 sobre presumptes irregularitats en subvencions de la Diputació de Barcelona en l'època de CiU, va ser la troballa en un telèfon mòbil de Terradellas de dos àudios de sengles converses amb Madí i Vendrell, en què es fa referència a la creació d'un sistema de finançament a través de criptomonedes i una suposada oferta de Rússia (no oficial i que aquest país nega) per ajudar els sobiranistes a aconseguir l'escissió de l'Estat espanyol. Aquest descobriment va desencadenar les intervencions telefòniques de Vendrell, Madí i d'altres, que van culminar amb la trentena d'entrades i escorcolls i les 21 detencions del 28 d'octubre passat.

Va ser mitjançant aquestes punxades quan van començar a aflorar els contactes de Madí i Vendrell per als seus negocis privats, tot i que alguns no van arribar a bon port. Aquí hi pot haver el presumpte delicte de tràfic d'influències o, fins i tot, en cas de l'exdirigent d'ERC, de suposada prevaricació en la modificació urbanística de Vila Bugatti, a Cabrera de Mar. En les interlocutòries judicials hi ha indicis per procedir a investigar les gestions efectuades per aquests imputats per entrar en activitats empresarials tan dispars com salut, educació o transport.

Les defenses opinen que el que s'ha recollit en les interlocutòries judicials són sospites, mentre que el jutge considera que hi ha indicis «intensos» i «conductes greus» que poden ser «molt perjudicials» per a la societat.