«Tots hauríem pogut fer les coses millor, jo el primer». Van ser les primeres paraules del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, en la primera intervenció pública després de recuperar el comandament de la policia catalana. En un acte en el qual va estar acompanyat pel conseller Miquel Sàmper i per la plana major de comandaments dels Mossos, Trapero va assegurar que treballaria per intentar «millorar la confiança institucional» en el cos i va anunciar com a prioritat que potenciarà la tasca dels Mossos en l'àmbit social. Sàmper va desitjar que la seva restitució obri un període que cessi tots els canvis a la cúpula del cos -tres caps diferents des de la destitució de Trapero fins a la seva tornada- i durant el qual «la policia faci de policia», una declaració d'intencions després de tres anys durant els quals el cos de seguretat ha estat permanentment en el focus de la política.

Hi havia expectació per les primeres paraules de Trapero, que d'entrada ha abordat els fets de la tardor del 2017 que li van valer la seva destitució, primer, i un judici per sedició i desobediència després, en el qual finalment va resultar absolt. I ho va fer amb autocrítica i reflexió: «Tots ho podíem haver fet millor, jo el primer. I no em costa reconèixer-ho. He tingut tres anys per reflexionar, pensar i aprendre», va dir. I va apuntar que aquest aprenentatge li servirà en el repte de millorar com a professional.

Relació amb la Guàrdia Civil i PN

Trapero no va tenir problemes a insistir en aquest «mea culpa» de la seva gestió l'1-O: «En algun moment la meva defensa del cos no va ser ben entesa. Una persona al capdavant dels Mossos va haver de vetllar més del que jo ho vaig fer per cuidar les relacions personals i la interlocució amb altres institucions -en al·lusió no explícita al pols que va mantenir amb la fiscalia i amb el coronel Pérez de los Cobos en els dies previs a la consulta independentista. Aquest és un àmbit clar de millora», va dir. «Els Mossos vam donar una imatge d'una cosa que el cos no estava fent. Potser no vam ser prou clars. Esperem que allò no es torni a repetir. Però les nostres actituds no han de donar peu a males interpretacions», va afegir.

I en el marc d'apostar per la bona interlocució, va explicar que ja s'ha posat en contacte amb el general en cap de la Guàrdia Civil i el cap superior de la Policia Nacional i els va anunciar la seva voluntat de veure'ls i de posar el cos dels Mossos a la seva disposició per treballar junts: «M'he trobat la millor de les respostes», va afegir.

«S'han dit moltes coses que m'han fet mal. Però jo sé qui soc i el que he fet, i ara tot això queda enrere», va concloure.

Preguntat sobre com quedarà l'estructura dels Mossos, va assenyalar que encara no ha tingut temps d'abordar-la, però va avançar que comptarà amb Joan Carles Molinero, Ferran López, Miquel Esquius i Eduard Sallent, que va definir com a «persones formades, bons professionals que tindran un lloc en l'estructura del cos per aprofitar les seves potencialitats».

Sobre les seves prioritats al capdavant dels Mossos, Trapero va remarcar el moment de tensió social pel qual passem amb la pandèmia del coronavirus, en què molta gent ha perdut la feina, s'ha quedat sense ingressos i té problemes per portar menjar a la taula. En aquest context, el major va anunciar que impulsarà la tasca de la policia en l'àmbit social.

«Trituradora de càrrecs»

El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, va explicar que ha mostrat el seu agraïment «sincer i personal» a Sallent en l'acte íntim de presentació que es va fer a la plana major del cos. «S'ha d'entendre la seva sortida, que no una destitució, com a fruit d'un marc en què l'estat espanyol va decretar el 29 d'octubre de 2017 un cessament, i va començar una cadena de cessaments posteriors», va remarcar.

El conseller va destacar que espera que aquesta «sigui l'última vegada» que això passi. És per això que va desitjar que qui hagi de substituir Trapero en un futur «ho faci amb molt de termini per fer la seva feina», el mateix que espera per al seu propi successor: «Vull que la conselleria deixi de ser una trituradora i passi a ser una conselleria on es pugui treballar», va afegir.