14 de novembre de 2020
14.11.2020
L'Empordà

Eleccions 14-F: el coronavirus determinarà bona part del programa dels partits catalans

Cs i PSC presumeixen de tenir la feina avançada mentre que el PPC assegura no haver-s'hi posat encara

14.11.2020 | 11:59
Les eleccions a Catalunya seran el proper 14 de febrer |

La irrupció de la pandèmia de covid-19 i les conseqüències socioeconòmiques que ha comportat condicionaran en bona part els programes electorals de les formacions catalanes que concorreran a les eleccions del 14 de febrer. Així ho han explicat a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) la majoria de partits, fins i tot els que encara estan treballant el text –la majoria– amb que es presentaran als comicis i els que ni tan sols han començat a fer-ho. Les mesures socials i econòmiques seran protagonistes de les cartes de presentació de cada partit, sense oblidar el conflicte polític sobre l'encaix de Catalunya a l'Estat espanyol, que pren especial rellevància en els programes de l'independentisme.

A Cs asseguren tenir "molt de fet" sobre el programa electoral. Avancen que serà "continuista" amb el de les eleccions de 2017 però amb modificacions arran de la pandèmia de covid-19. Així, buscarà atendre la crisi econòmica i social alhora que tractarà àmbits com la corrupció i l'impuls de les pimes i els autònoms. El partit taronja està a l'espera que es constitueixi el seu Comitè Autonòmic, però té l'avantatge de comptar a Catalunya amb la diputada al Parlament Marina Bravo, que és també la secretària general estatal i la coordinadora dels programes electorals. De fet, va ser ella qui va fer els últims programes del partit a les eleccions estatals i a les autonòmiques de Galícia i el País Basc. És per això que confien tenir-lo enllestit abans de Nadal.

El programa de JxCat encara no s'ha començat a elaborar però beurà, en gran mesura, de la ponència que es va aprovar el 4 d'octubre. No situa explícitament el partit en el centre-esquerra, però aposta per l'accés universal a un sistema de salut finançat "majoritàriament amb impostos" i per la col·laboració público-privada. JxCat aposta per la via de la "confrontació" amb l'Estat ja que creu que aquesta estratègia portaria Espanya a una "negociació real". Però, si no arriba, el partit de l'expresident Carles Puigdemont aposta per la via unilateral per culminar la independència. De fet, un dels pals de paller del programa de JxCat serà presentar les eleccions com un "plebiscit" per ratificar el mandat del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i sol·licitar la mediació de la UE per "forçar" una consulta acordada amb l'Estat.

Pel que fa a ERC, treballen a partir de sectorials amb professionals de cada àmbit per preparar el programa, que "és viu", segons expliquen els republicans. És així perquè és molt fidedigne amb la ponència aprovada pel partit el desembre passat, que proposa "transitar cap a la independència per qualsevol camí democràtic i pacífic", però incorpora qüestions socials derivades de la pandèmia de covid-19. ERC avança que serà un programa socialdemòcrata i d'esquerres amb un fort component social, ja que creu que "el projecte nacional i el social són indestriables", i més davant de la triple crisi –sanitària, econòmica i social– provocada pel coronavirus. El programa final serà aprovat pel Consell Nacional a proposta de l'Executiva.

El PSC és potser qui té la feina més avançada, ja que va deixar preparat un esborrany del programa abans de les vacances d'estiu i l'Executiva l'està validant. Les propostes se centraran en salut, una prioritat per als socialistes en aquesta etapa i que es plasmaran sobretot en iniciatives per a l'atenció primària, i també en polítiques de gent gran i d'educació, des de l'etapa de 0 a 3 anys fins a la Formació Professional (FP). Així mateix, els socialistes plantejaran un programa per a una Catalunya verda i energèticament eficient, segons apunten fonts del partit. El PSC té un Comitè Electoral que es reuneix cada setmana i que decideix qüestions com el programa, però el text final l'aprovarà el Consell Nacional a finals d'aquest mes.

CatComú ha iniciat aquest novembre unes jornades de formació programàtica per començar a preparar la proposta de cara als comicis del 14 de febrer. En faran fins a quatre: una sobre democràcia i república plurinacional; una sobre polítiques industrials i transició energètica; una tercera sobre serveis públics, i una quarta específica sobre el sistema de salut. Aquestes trobades, telemàtiques, seran el punt de partida per al programa.

La CUP finalitza aquest cap de setmana els debats interterritorials amb la militància que han de bastir el programa amb què es presentaran als comicis del 14 de febrer. El document inicial proposava desencallar la situació política actual "forçant embats" amb l'Estat i "superant els límits de la llei", és a dir, aprovant lleis de caràcter social que traspassin les competències limitades de la Generalitat desobeint, si cal, el Tribunal Constitucional. La proposta va en la línia del que el diputat Carles Riera ja va avançar en una entrevista amb l'ACN, en què va avisar que no faran "un altre referèndum de pega" però sí que mantindran "la confrontació amb l'Estat". Així, volen un programa amb propostes "que en l'actual marc econòmic, jurídic i polític siguin possibles", ja que "la salut, la supervivència i el benestar no poden esperar", però alhora tenint present que "no es podran assumir plenament aquests drets dins de l'actual Constitució, Estatut i marc econòmic".

Fins que no es convoquin oficialment les eleccions a finals de desembre no s'activarà el Comitè Electoral del PPC, que per estatuts és l'òrgan que confecciona les llistes i el programa de la formació. És per això que els populars no avancen les línies mestres amb què es presentaran als comicis del 2021. Als del 2017, convocats pel govern espanyol emparat en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, prioritzaven la creació d'un executiu que "respecti la Constitució espanyola i l'Estatut" i que asseguri "l'Estat de dret i la llei com a base de la convivència democràtica".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook