Els resultats de les dues últimes eleccions a Parlament són traumàtics per al PSC. Molt lluny de les xifres milionàries de votants de Pasqual Maragall, en el més cru del procés els socialistes catalans es van veure superats per Ciutadans, després de la irrupció d'Inés Arrimadas com a candidata.

En un context una mica diferent, menys inflamat, el PSC espera que les urnes el 2021 li tornin part del perdut en aquesta dècada negra per a ells.

L'estratègia està clara. El líder de PSC, Miquel Iceta, va explicitar el dilluns el missatge que va repetir incansablement fins al dia de les eleccions, que espera que cali en la societat catalana: «Som el centre de gravetat de l'alternativa a l'independentisme». Si el 2015 i sobretot el 2017 Cs es va fer amb la majoria de vots dels contraris a la secessió, ara Iceta espera recuperar-los en un context menys aferrissat.

La qüestió, per als socialistes, és com fer-ho. I la idea de la direcció del partit ja està clara: seduir electors de totes les fronteres possibles per la via de la captació de petits partits i personalitats rellevants d'altres òrbites. Ja ho van fer al 2017 amb l'acord electoral amb Units per Avancar, la formació de l'exdirigent d'Unió Ramon Espadaler.

Crear lligams

«Es tracta d'evitar que la tela de la convivència s'esquinci més», diu una font del partit, que insisteix que el PSC ha de significar per als electors «determinació» -a l'hora de «seguir tendint ponts» entre catalanes- i «utilitat» com a formació que pot encarregar-se de tasques de govern.

En aquesta línia hi ha la reunió que la plana major de PSC -a més d'Iceta hi havia el ministre de Sanitat i secretari d'Organització Salvador Illa i la portaveu parlamentària Eva Granados- va mantenir amb representants no només d'Units, sinó també de la Lliga Democràtica i Lliures . Es tracta de partits no independentistes que han nascut després de la implosió del que en el seu dia va ser Convergència i Unió.

Al partit han detectat que el creixement de l'abstenció pot ser un dels principals enemics de la seva remuntada.

«Les enquestes diuen que el bloc que més es mobilitza és l'independentista, perquè té alguna cosa a fer encara. El no independentista creu que ja no existeix l'amenaça, i això pot fer que tota la gent que en alguns municipis va anar a votar a Cs el 2017 aquesta vegada no es mogui», diu una font de la direcció.