Les traves que municipis catalans posen als qui intenten empadronar-se sense domicili fix deixen desemparades un nombre indeterminat de persones que es veuen abocades a romandre en situació de màxima vulnerabilitat. Aquesta és la premissa de la qual neix la campanya «Padró per a totes», que reuneix activistes decidits a garantir que els consistoris compleixin amb la norma atès que «el padró és obligatori» i la legislació permet que un pugui empadronar-se al municipi en el qual resideix encara que cap document ho acrediti, expliquen.
No estar empadronat significa no poder obtenir la targeta sanitària per ser atès per un metge en un Centre d'Atenció Primària (CAP), no poder apuntar un menor d'edat que es tingui a càrrec a l'escola ni poder aspirar a regularitzar una situació administrativa irregular (un tràmit que arrenca tres anys després de la inscripció en el padró), entre d'altres dificultats. Una de les vies per empadronar-se és el padró sense domicili fix, una via pensada en el seu dia sobretot per registrar les persones sense llar, si bé ara el ventall s'ha obert.
