25 de octubre de 2020
25.10.2020
L'Empordà

Una sentència que reforça els Mossos

25.10.2020 | 06:30
Josep Lluís Trapero.

mb diferents matisos, perquè han seguit trajectòries polítiques i personals dispars, els exconsellers Miquel Buch (2018-2020), Ramon Espadaler (2012-2015) i Felip Puig (2010-2012) i els exdirectors dels Mossos Andreu Joan Martínez (2018- 2019), Albert Batlle (2014-2017) i Manel Prat (2011-2014) han valorat la sentència de l'Audiència Nacional que ha absolt Trapero, la intendenta Teresa Laplana, l'ex-secretari general Cèsar Puig i l'exdirector Pere Soler.

Coneixedors dels secrets d'una cartera tan volcànica com la d'Interior i d'un lloc tan complex com el de director de la policia, ressalten la importància d'aquesta sentència, no només a escala personal i professional per als afectats, sinó perquè creuen que suposa un reconeixement al model de proximitat i mediació policial impulsat pels Mossos d'Esquadra.

En el que coincideixen sense dubtar és en el perfil del major Trapero: un policia amb una forta personalitat, sempre fidel als Mossos i que mai acceptaria directrius polítiques ni infringir la llei.

No obstant això, són menys rotunds a l'hora de pronunciar-se sobre si hauria de ser restituït al capdavant dels Mossos -després de ser destituït pel 155-, un cop l'Audiència ha certificat que no va posar la policia al servei del projecte independentista. No perquè dubtin de les seves capacitats ni del seu dret a tornar al capdavant dels Mossos, sinó perquè pensen que és millor madurar la idea abans de prendre qualsevol decisió. També creuen que l'absolució hauria de tenir conseqüències positives per a la situació de l'exconseller Joaquim Forn.

Miquel Buch, que va haver de lidiar amb les càrregues dels Mossos en les protestes independentistes, entén que la sentència dona la «raó» al model policial del cos i certifica que durant el procés es van ajustar en tot moment al «mandat judicial». «Si han fet bé la seva feina, el pas següent és veure què passa amb els que van mentir quan assenyalaven els Mossos, dient autèntiques barbaritats del cos», apunta.

Segons Ramon Espadaler, l'Audiència Nacional ha fet «justícia» amb Trapero, que surt «reforçat», com passa igualment amb els Mossos d'Esquadra: «Alguns haurien d'aprendre la lliçó que amb els Mossos no s'hi juga políticament». I és que els Mossos, segons Espadaler, «fan la seva feina amb rigor, d'acord amb la llei, atenent el bé comú i a l'interès judicial. No se'ls pot polititzar posant-los al servei d'una causa o de la contrària».

Albert Batlle, que va dimitir al capdavant dels Mossos dos mesos abans de l'1-O, opina que la sentència «restitueix» el respecte a la professionalitat dels Mossos, que són una policia «molt madura i moderna», i constata que van fer el que havien de fer: complir la llei i les ordres judicials sense atendre a cap «ingerència política». «Els anys que hi vaig ser jo vaig poder comprovar la professionalitat d'una policia blindada davant de qualsevol intent d'interferència política», ha subratllat Batlle.

Felip Puig no descarta que s'hagi intentat afeblir els Mossos per atacar la fortalesa institucional de Catalunya. «És evident que, en un projecte de país, la seguretat és un fonament dels més importants. Atacant la policia, s'ataca el projecte de país», adverteix.

Tot són elogis per a la figura de Trapero, un policia al qual defineixen com a tossut i amb una forta personalitat però sempre fidel als Mossos d'Esquadra, que mai desobeiria una ordre judicial i que mai acceptaria de sotmetre's a directrius polítiques.

Espadaler, que va ser qui el va nomenar comissari en cap el desembre de 2016, ressalta que és, «essencialment, un policia» a qui «no li interessava res que tingués algun tipus de connotació política». Batlle, que va ser qui va proposar Trapero com a major, el defineix com un «policia integral, dels peus al capdavant», amb una gran independència professional, i destaca que va ser el primer mosso a arribar a major després de començar des de la base en la policia autonòmica.

Per la seva banda, Manel Prat, que va proposar Trapero com a comissari en cap -en un procés que es va iniciar en l'etapa de Felip Puig i que va culminar Espadaler-, es va fixar en ell perquè era un policia «rigorós, seriós» i que en moments de crisi mai s'amagava. També Felip Puig, que el considera un «policia excepcional, de primer nivell», amb un caràcter fort, està convençut que Trapero mai ha seguit ni hauria acceptat ingerències polítiques.


El futur de l'exmajor

A Ramon Espadaler li sembla «encertada» l'estratègia del conseller Miquel Sàmper de prendre's un temps per reflexionar amb calma. Segons Felip Puig, Trapero es mereix la restitució com a professional i com a persona, tot i que veu «evident» que el Govern ha de tenir en compte «altres consideracions» a l'hora de prendre la seva decisió.

Buch, que tot just arribar al càrrec després del 155 ja va proposar sense èxit a Trapero restituir-lo al capdavant dels Mossos, deixa ara en mans del major i de Sàmper que prenguin la «decisió més adequada». Una decisió en què, segons Andreu Joan Martínez, el major anteposarà sempre el que cregui que sigui millor per a la policia catalana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook