La Secció Primera penal de l'Audiència Nacional ha absolt el major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero dels delictes de sedició i desobediència dels que l'acusava la fiscalia en relació amb l'actuació dels agents al seu càrrec durant la tardor del 2017. Especialment, el 20 de setembre del 2017, dia en què es van produir els escorcolls de l'operació Anubis i, en concret, l'efectuat a la Conselleria d'Economia, així com durant el referèndum de l'1-O.
El tribunal, format per la presidenta de la Sala Penal, Concepción Espejel, i per Francisco Vieira i Ramón Sáez Valcárcel, ponent de la resolució, notificarà avui a dos quarts de deu del matí la seva sentència als procuradors de totes les parts personades. Com era previsible, atès que Espejel i Sáez Valcárcel se situen cadascun d'ells a les antípodes ideològiques l'un de l'altre, comptarà amb un vot particular, que en aquesta ocasió subscriurà la presidenta del tribunal, partidària de la condemna per sedició.
Serà molt més extens que la pròpia resolució redactada segons la convicció aconseguida durant el judici per la majoria conformada pels seus companys de tribunal, que no fan cas al fiscal i absolen Trapero, l'ex-director general dels Mossos Pere Soler, l'exsecretari de la Conselleria d'Interior César Puig i la intendent Teresa Laplana, en entendre que no hi havia proves suficients per a condemnar-los, van informar fonts jurídiques.
El tinent fiscal de l'Audiència Nacional havia deixat un ampli marge de maniobra al tribunal, ja que no només va rebaixar la petició de rebel·lió a sedició, com marcava la sentència del Tribunal Suprem per als líders de l'1-O, sinó que també va incloure, com a pena alternativa, la condemna per desobediència. Això significava que la petició del ministeri públic passava d'11 anys de presó per rebel·lió a 10 per sedició en grau de dirigents per a Trapero, Puig i Soler, però també, per si el tribunal no considerava que s'havia comès un delicte tan greu, plantejava una condemna de només multa i inhabilitació per desobediència. Laplana ja estava acusada de sedició.
Malgrat les greus penes a les qual s'enfrontaven Puig i Soler, el nom de tots dos va aparèixer molt residualment durant les sessions del judici, que van començar al gener i van acabar al juny, després d'una pausa obligada per la covid-19. El protagonisme havia estat de Trapero durant la instrucció i així va continuar durant la vista oral, perquè va ser en qui es va centrar pràcticament tota la prova desplegada per la fiscalia. Laplana, com els exresponsables polítics dels Mossos, només va fer acte de presència per declarar en relació amb la seva actuació el 20 de setembre, quan es va desplaçar a l'escorcoll d'Economia, malgrat trobar-se de baixa mèdica.
El major, com ja havia fet com a testimoni en el judici del procés, es va recolzar en diversos punts que han resultat claus en la seva absolució: que tenia preparat un pla per a detenir el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, si així li era ordenat; que va enviar sengles cartes al cap de la fiscalia catalana i el president del tribunal superior català per a posar-se a la seva disposició, i que s'assabentava de les decisions del Govern a través de la televisió al costat dels seus companys de la prefectura, quelcom que dificultava considerar-lo partícep dels plans sediciosos dels condemnats pel Suprem.
Testimoni corroborat
El seu testimoni, a més, va ser corroborat per qui el va substituir com a cap dels Mossos després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. El comissari Ferran López, malgrat haver estat cridat com a testimoni per la fiscalia, va corroborar les línies principals de les defenses dels principals acusats i va intentar diluir les decisions dels Mossos a la prefectura. Fins i tot va assegurar que fins al judici no havia concedit transcendència al fet que una ordre la signés el major o l'òrgan col·legiat.
La crítica de l'advocada
El dia que el judici va quedar vist per a sentència, l'advocada de Trapero, Olga Tubau, molt crítica amb el coordinador de les forces policials l'1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos, va parafrasejar l'exministre Manuel Alonso Martínez per a demanar l'absolució del seu client: «Un ciutadà d'un poble lliure no ha d'expiar les faltes que no són seves ni ser víctima de la impotència i egoisme de l'Estat, i això és una cosa que els tribunals poden evitar».
