Catalunya és la segona comunitat de l'Estat amb més caiguda de l'activitat turística, d'un 74,8% anual, segons dades d'Exceltur. Balears se situa en primera posició, amb un descens del 82,6%, i Madrid ocupa el tercer lloc, amb una baixada del 72%. L'associació ha revisat a la baixa l'estimació del PIB turístic al tancament de 2020 i ha estimat una caiguda del 69,6%, un descens d'activitat de 106.159 milions d'euros respecte a l'any passat. Aquesta xifra suposa un 67% del total de la caiguda de l'economia estimada pel Banc d'Espanya per al conjunt del PIB en aquest any. En cas de confirmar-se aquesta previsió, els 46.431 milions d'euros d'activitat turística del 2020 se situarien en els mateixos nivells que l'any 1995.

Exceltur ha advertit que aquesta situació suposa un problema que va més enllà de l'activitat turística, ja que també té efectes sobre les vendes d'empreses proveïdores, la desocupació, la caiguda dels ingressos fiscals, la cobertura del servei del deute extern o la "cohesió territorial".

Els rebrots de la pandèmia també han provocat un endarreriment de les expectatives empresarials sobre la recuperació del sector. Un 10,2% dels empresaris esperen arribar als nivells previs de la pandèmia el 2021; un 46,1%, el 2022, i un 43,7% en anys posteriors, segons l'enquesta de confiança empresarial de l'entitat. De fet, aquestes previsions i les creixents caigudes de l'activitat turística anticipen l'inici d'un procés de "destrucció massiva d'ocupació", que pot afectar a 750.000 llocs de feina el 2020.

L'impacte a l'estiu

Aquest estiu, l'activitat turística ha experimentat una "caiguda històrica" de 39.903 milions d'euros a l'Estat, un 69,2% menys respecte al mateix període de l'any passat, per les restriccions de mobilitat, les quarantenes, el tancament de les fronteres, la pèrdua de confiança i el deteriorament econòmic.

Pel que fa a l'ocupació, hi ha 595.000 llocs de feina afectats per la pandèmia fins al setembre. Aquesta xifra es deu a la reducció d'afiliats i a l'elevat nombre de persones en ERTO. La suma d'ambdues dades suposa una caiguda del 28,5% respecte a setembre de l'any passat.

L'activitat turística d'aquest estiu ha estat afectada per una demanda estrangera "inexistent", amb caigudes superiors al 80% tant en el nombre de pernoctacions com en la despesa, i una demanda espanyola a nivells del 30% en comparació amb l'any passat.

Barcelona ha experimentat la caiguda més pronunciada, amb un descens del 93,7%. A aquesta li ha seguit Madrid, amb un 88,2%, i destinacions insulars com Mallorca (-85%) o Tenerife (-82,8%). La costa del nord d'Espanya i les zones del litoral, com la Costa Verde d'Astúries (-7,6%) o Cadis (-42%) han registrat les caigudes més moderades.

En el tercer trimestre, els hotels han patit una caiguda de vendes del 70,8%; les agències de viatge, del 82,2%; les empreses de transport, del 67,4%; el lloguer de cotxes, del 62,2%, i les empreses d'oci, del 65,8%. Aquestes baixades se situen molt per sobre de les registrades en altres sectors com la indústria o els serveis, amb descensos de l'11,2% i el 13,8%, respectivament.

Per al quart trimestre, Exceltur preveu una caiguda de vendes de les empreses turístiques de fins al 77,6%. En el cas de les agències de viatges, el descens s'eleva fins al 82,7%; el 82,5% en cas d'hotels tant urbans com vacacionals; el 72,5% en les de transport; 70,5% en les d'oci, i 60,1% en cotxes de lloguer.

Les mesures

Davant aquesta situació, l'associació ha reclamat "amb més urgència" la concreció de mesures i la dotació pressupostària per a ajudes directes per garantir la supervivència de les empreses del sector. Així mateix, ha demanat la implementació d'un "gran pla de rescat" que inclogui mesures per controlar l'expansió del virus, potenciar un clima de confiança i generar demanda externa quan sigui possible, entre altres.

En concret, ha reclamat l'allargament dels ERTO fins a finals de 2021 i impulsar mesures substitutives dels préstecs ICO per fer front a la manca d'ingressos. També han proposat la baixada de l'IVA al 5% fins a juny de 2021, el llançament de bons per incentivar la demanda, eliminar la clàusula de sis mesos de manteniment de l'ocupació després dels ERTO i ampliar a dos anys la moratòria de deutes hipotecaris d'empreses de diversos subsectors turístics.