L'excés de contaminació a Barcelona, partint dels llindars que recomana l'Organització Mundial de la Salut, causa cada any 1.000 morts a la ciutat, un 7% del total. A més, està relacionat amb l'increment del 33% de casos d'asma infantil i de l'11% de casos de càncer de pulmó. Són algunes de les dades més destacades d'un informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona sobre el 2019, presentat per la regidora de Salut, Gemma Tarafa, i pels responsables de l'anàlisi.

Elisenda Realp, directora de Salut Pública a l'agència, va explicarque l'exposició a l'NO2, diòxid de nitrogen, un perillós contaminant molt vinculat al trànsit, no és homogènia a tota la ciutat. Hi ha un districte que destaca clarament en aquest aspecte negatiu: l'Eixample acumula un 23% d'aquestes morts associades a l'excés de contaminació. El govern d'Ada Colau assenyala el trànsit com a responsable principal de la situació. Les dades arriben en un moment en què es constata que la caiguda del transport públic dispara el risc de contaminació a Barcelona

L'estudi afirma que durant el 2019 es van superar a la ciutat el nivell guia de l'OMS i el límit legal de la UE de NO2, 40 micrograms per metre cúbic, i el nivell guia de l'OMS per a les partícules PM10 (20 micrograms per metre cúbic) i PM2,5 (10 micrograms). La tendència de concentració d'aquests contaminants es manté estable des del 2013. L'NO2 afecta més les zones amb més riquesa. Les partícules, per igual.

L'informe analitza per primera vegada l'exposició a l'NO2 en escoles. S'ha estudiat la situació de 348 escoles, públiques i privades, a les quals assisteixen 122.500 nens. L'estudi conclou que un 26% d'aquests centres estan exposat a nivells superiors al límit legal, cosa que suposa afectació per a 30.000 de menors. La meitat d'aquests menors són alumnes d'escoles de l'Eixample, i l'altra meitat es reparteixen entre altres districtes, amb l'excepció de Nou Barris.

Gràcies a tota aquesta informació per zones, va remarcar Tarafa, es pot plantejar una política determinada en els espais en què el problema sigui més gran. Una formulació que suggereix que a l'Eixample cal preveure mesures més severes. Una altra lectura seria que l'argument avala les que ja s'han pres en contra del cotxe, criticades àmpliament per alguns sectors.

Els experts que van acompanyar Tarafa van coincidir a assenyalar quina és la via més idònia per afrontar el problema: reduir la presència del vehicle privat a la ciutat. Una línia que lliga amb la doctrina que ha defensat el govern i que entre altres mesures es va traduir en el naixement de l'anomenat urbanisme tàctic, amb el qual el consistori ha guanyat espai a la calçada per a vianants i terrasses de restaurants a costa del trànsit.