L'extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) Daniel Osàcar va admetre davant el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata la tesi sostinguda per la Fiscalia Anticorrupció en la part del cas 3% que segueix en instrucció, en la qual atribueix a 12 exdirigents i alts càrrecs del partit un delicte de blanqueig de capitals per contribuir al finançament il·legal del partit, mitjançant donacions de 3.000 euros amb què es reintroduïa en el circuit legal l'efectiu obtingut a través de comissions, pràctica que comunament es coneix com a «pitufeo».
Osàcar era procliu a acceptar les acusacions que formula Anticorrupció en el cas 3% com ja havia fet penitenciàriament en el cas Palau, cosa que va contribuir que la Fiscalia no recorregués el tercer grau en el qual compleix aquesta condemna. Segons fonts presents en la declaració, aquesta actitud s'ha vist corroborada aquest divendres al mostrar-se així que amb els dos escrits presentats en aquesta peça separada per Anticorrupció, el gener i el febrer.
La Fiscalia sol·licitava la imputació de 12 persones, entre elles, Felip Puig (exconseller de Política Territorial i d'Interior, entre altres càrrecs); Pere Macias (exconseller de Política Territorial i també de Medi Ambient); Jordi Jané (exdiputat al Congrés i després conseller d'Interior), i Irene Rigau (va dirigir els departaments de Benestar Social i Ensenyament), per entendre constitutives d'un delicte de blanqueig les donacions que van fer al partit.
Situació econòmica complicada
El jutge va obrir una peça a l'abril i els va citar com a imputats. Quan van declarar davant d'ell van assegurar que les donacions que van fer a Convergència entre 2008 i 2010 es van deure al fet que, com que el partit estava en l'oposició, presentava una situació econòmica més complicada, que els va fer col·laborar amb ell. Aquesta explicació la van fer extensible també a la donació trobada el 2013, malgrat que llavors ja no governava el socialista José Montilla.
Però Osàcar, al mostrar la seva conformitat amb el relat fiscal que les considera una manera de blanquejar l'efectiu obtingut per les comissions il·legals cobrades pel partit, desmenteix aquesta justificació.
Aquests pagaments van ser investigats en el gruix del procediment que el magistrat va donar per conclòs el juliol passat en una interlocutòria en la qual proposava jutjar-lo a ell i als exgerents convergents Andreu Viloca i Germá Gordó, així com unes 29 persones més i diverses empreses i entitats.
Problemes tècnics
Els problemes tècnics sorgits van fer que la compareixença d'Osàcar s'hagués de suspendre poc després de començar, al no poder ser sentit apropiadament pels advocats defensors que hi assistien per videoconferència. Donada la transcendència de les seves paraules era fonamental que la defensa conegués de primera mà les seves manifestacions, per la qual cosa el magistrat va optar per suspendre la compareixença.
Tot i que en un primer moment, també estava esmentat Viloca, la seva declaració va quedar posposada al pròxim dia 26, després que el seu advocat defensor hagués d'estar confinat al tenir contacte amb un positiu en covid-19.
