El Govern espanyol té previst triplicar la inversió al corredor ferroviari mediterrani fins 2022 per ajudar a pal·liar el «forat» econòmic que ha desencadenat la pandèmia de coronavirus, reforçar el comerç intern d'Europa i no «dependre» tant de les transaccions amb altres continents.

Així ho va anunciar el secretari d'Estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Pedro Saura, durant una jornada organitzada pel diari Expansión per analitzar la situació actual del corredor ferroviari mediterrani i les actuacions encara pendents d'executar al costat de consellers autonòmics i líders empresarials.

D'acord amb Saura, l'increment en les inversions en aquesta infraestructura -que va d'Algesires (Cadis) a Hongria- que l'executiu desplegarà els propers dos anys amb els fons de la UE per gestionar la crisi, farà augmentar el PIB espanyol a curt termini en uns 7.000 milions d'euros, un 0,6%, un percentatge que podria pujar fins al 2,22% de cara a 2030.

Aposta pública

«Invertir en el corredor mediterrani és apostar per la inversió pública perquè ajudi a superar el més aviat possible l'esvoranc econòmic que aquesta crisi està generant», va emfatitzar per afegir: «És una palanca per reforçar el comerç intern d'Europa i no dependre del comerç que ve d'altres continents».

Va defensar així que el corredor es converteixi en un «vector contracíclic» que doni una empenta més gran que la reindustralització d'Espanya i Europa perquè contribueixi d'aquesta manera a solucionar les grans «vulnerabilitats» que, segons el seu parer, la covid-19 ha posat en relleu.

«El corredor mediterrani pot ajudar a reduir la dependència del comerç d'altres països més enllà de la UE que, davant d'una crisi sanitària com l'actual, fa que tinguem problemes seriosos d'oferta inicialment (...) i ha d'ajudar a enfortir un mercat intern i reindustrialitzar Europa i Espanya», va resumir.

Sector industrial

Saura va insistir també en la necessitat de comptar amb «economies més diversificades» i varecordar que aquelles «amb més pes en el sector industrial ho estan passant menys malament» amb la pandèmia.

Per això, va celebrar que, per primera vegada i «gràcies a una visió diferent per part de la UE», s'hagi plantejat una política fiscal més expansiva que permetrà apostar per la «inversió pública contracíclica» per aconseguir un creixement econòmic més gran.

Finalment, va recordar que el Govern ja ha executat al voltant de 750 milions d'euros en inversions, tot i que «encara li queda», de manera que els pressupostos generals de 2021 se'n faran ressò.

Per la seva banda, diversos consellers autonòmics de les comunitats per les quals transcorre el corredor mediterrani van demanar a l'executiu una aposta ferma pel ferrocarril i van exigir que es completin totes aquelles infraestructures pendents, algunes de les quals, van denunciar, no estan encara projectades.

«Necessitem un pacte en infraestructures i transport que prioritzi el ferrocarril», va destacar el conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat de la Generalitat Valenciana, Arcadi España, que va lamentar el «consens dispers» i les «prioritats electorals» que en els últims anys han portat a retardar el Corredor.

El secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Isidre Gavín, va assegurar que estan oberts a «col·laborar» amb el Govern central «per resoldre els problemes de l'economia», però va demanar que se'ls «escolti» quan «demanen coses raonables».