El PDeCAT ha donat inici al procés d'eleccions primàries per escollir el seu candidat a la Generalitat. Candidat que serà amb tota probabilitat candidata, atès que tota la direcció ja ha optat per l'exconsellera Àngels Chacón com a cap de cartell, com va avançar El Periódico, del mateix grup editorial que el Diari de Girona, el 17 d'agost.

El fet que es requereixi la signatura de mil associats per poder-se presentar com a candidat o candidata limita les possibilitats d'altres noms. De tal manera que el més probable és que al novembre Chacón sigui la més votada internament.

Dubtes sobre Chacón

El PDeCAT actua amb agilitat atès que té especial necessitat de donar a conèixer l'exconsellera d'Empresa, amb poca experiència en la contesa política. Es tracta, segons el partit, d'oferir un rostre amb el qual donar una imatge de gestió governamental allunyada de la unilateralitat de JxCat.

Amb tot, l'aposta per Chacón genera dubtes, atès que altres noms com el de Marc Castells, alcalde d'Igualada i expresident de la Diputació de Barcelona, són ben vistos per sectors del partit davant de la inexperiència de la favorita. Castells es va significar durant la pandèmia per una gestió ben valorada al capdavant del municipi d'Igualada, que va ser sotmès al tancament perimetral per un brot de COVID-19. El PDeCAT intenta posar en valor els seus alcaldes davant de la falta de càrrecs locals dels seus competidors en l'espai de la postconvergència.

L'inici del procés de primàries al PDeCAT arriba una setmana després que tant el partit postconvergent com Junts per Catalunya revelessin que ja no existeixen negociacions formals entre ambdós per intentar concórrer junts a les properes eleccions catalanes.

Primer va ser el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, qui es va ratificar en la decisió de no pactar una coalició amb el PDeCAT (segons va explicar Sánchez en una recent entrevista amb El Periódico, aquesta coalició seria repetir «velles maneres de fer en política que van acabar malament ») i després va ser el president del PDeCAT, David Bonvehí, qui va apostar per no seguir allargant més la situació.

Mínimes expectatives

A partir d'aquí, la postconvergència s'ha activat per intentar recuperar espai polític, després d'haver perdut un primer envit en els tribunals davant el partit de Carles Puigdemont, atès que la jutge que porta el conflicte sobre la propietat de la marca JxCat (que es disputen els dos) va rebutjar la petició del PDeCAT d'impedir als de l'expresident de la Generalitat utilitzar Junts per Catalunya. Almenys fins que hi hagi una sentència definitiva.

Pel que fa a les opcions electorals, el PDeCAT assumeix que el seu paper davant JxCat o ERC serà molt minoritari i confia a poder, almenys, obtenir una mínima representació al Parlament que pugui arribar a ser decisiva en la política de pactes.

En tot cas, ideològicament, el partit es situarà al centredreta. Recentment, els seus diputats al Parlament van trencar la disciplina de vot per rebutjar la llei que impedeix ja l'augment abusiu dels lloguers.