ull ser discret perquè és evident que estem treballant en moltes coses, però perquè algunes coses surtin bé en temps i forma, cal fer-ho amb discreció. Elevar-les a rang mediàtic pot fer que triguin més». Amb aquest circumloqui deixava entreveure dijous passat el vicepresident segon del Govern, Pablo Iglesias, que l'Executiu del PSOE i Unides Podem afronta ja la decisió més explosiva pel que fa al procés independentista: el possible indult per als nou presos de l'1-O.
Explosiva en àmbit intern, ja que socialistes i podemites, com en tants altres assumptes, no pensen igual pel que fa a la conveniència de commutar les condemnes als líders del procés, de la sentència dels quals demà complirà un any. I explosiva pel que fa a les conseqüències que podria tenir en l'endimoniat tauler polític una decisió favorable o adversa per a uns reclusos que, tres anys després de trepitjar la presó per primera vegada, tenen suspesa la semillibertat que els va concedir la Generalitat.
L'indult permet alleugerir les penes i escurçar els anys a la presó fins a arribar a extingir la responsabilitat penal o, almenys, part d'aquesta, encara que no eximeix la responsabilitat civil derivada de delicte i tampoc cancel·la els antecedents penals. Per això, la majoria de presos independentistes han abominat de l'indult i exigeixen l'amnistia, que suposa el perdó del delicte, com a única solució. Les primeres peticions d'indult dels condemnats del procés van començar a arribar al Tribunal Suprem el 2 d'octubre passat. El Ministeri de Justícia va iniciar formalment així la tramitació de la sol·licitud que l'advocat Francesc Jufresa va presentar per a tots els líders independentistes i que va ser registrada al gener.
La llei de l'indult de 1870 obliga a demanar dos informes: el del tribunal que va dictar la condemna, en aquest cas al Suprem, i el de la Fiscalia. Tots dos són imprescindibles per poder elevar la seva proposta de resolució al Consell de Ministres, que és el que finalment ho acorda o denega. Segons va explicar el subsecretari de Justícia, José Miguel Bueno, al Congrés al juny, per semestre s'eleven uns 2.000 expedients, majoritàriament desestimatoris de la mesura de gràcia.
Trasllat al ministeri públic
La Sala Segona del Suprem dona trasllat al ministeri públic perquè elabori el seu propi dictamen sobre si s'ha de concedir un indult total o parcial (és a dir, commutar només una part de la pena) als condemnats per sedició en concurs amb malversació. Els fiscals encarregats de fer-ho seran els que van exercir l'acusació durant el judici i demanaven penes molt més altes que les finalment imposades, a l'entendre que el que va passar a Catalunya la tardor de 2017 era rebel·lió.
El Suprem, en el seu informe, inclourà un altre document, el d'Institucions Penitenciàries, relatiu a l'actitud a la presó de les persones pendents de la mesura de gràcia. També pot preguntar a l'Advocacia de l'Estat com a perjudicada del delicte, ja que va exercir l'acusació en el judici; i haurà de tenir en compte quanta condemna han liquidat i si han satisfet les responsabilitats civils a les que van poder ser condemnats.
Aquest informe i el de fiscalia són preceptius, però no vinculants per al Govern. Malgrat això, Bueno va destacar davant la Comissió de Justícia que el 98% dels indults concedits el 2018 i el 2019 va comptar amb almenys un d'aquests dos informes a favor de la mesura de gràcia. 1.744 és el rècord d'indults concedits en un mateix any. Va ser el 2000 i des de llavors les concessions han anat descendint de mica en mica: 534 (any 2012), 204 (any 2013), 87 (any 2014), 75 (any 2015), 27 (any 2016), 26 (any 2017), 17 (any 2018) i 40 (any 2019). L'any passat només es van atorgar l'1,70% dels indults sol·licitats. Des del 1996 s'han commutat 10.622 penes.
L'habitual redacció d'un decret d'indult - «Atenent a les circumstàncies del condemnat, i d'acord amb la informació que obra en el seu expedient, concorren condicions de justícia i equitat ...» - apareixia en l'última gràcia concedida pel Govern, que el passat 22 de setembre va treure al carrer el ciutadà Hildebrand de Jesús Noreña, condemnat el 2015 per un delicte contra la salut pública.
I aquesta fórmula apareixerà en el Reial decret, si es promulga, d'indult dels presos del procés. Aquest decret és l'últim paper oficial en què figuren junts el nom del pres i el delicte pel qual va ser condemnat. Després de la seva publicació al BOE, l'expedient penitenciari de l'afortunatt ha de ser esborrat.
Però per arribar a aquest punt, els dirigents independentistes hauran hagut de superar abans quatre capítols de tramitació. Primer arriba una circular del gabinet del ministre de Justícia a un gabinet tècnic d'una subdirecció general de el ministeri, que en el passat es va anomenar Subdirecció de Gràcia.
Funcionaris llicenciats en Dret compliran aquí l'obligació d'escoltar el parer de la institució carcerària -a Catalunya, la Secretaria de Mesures Penals de la Generalitat-, cosa que, a la pràctica, consisteix a requerir a la junta de tractament de la presó l'expedient de l'intern. «Amb la seva lectura es valora si té normalitzada la seva vida regimental o si ha protagonitzat incidents», explica una font penitenciària.
Valoració al ministre
El gabinet tècnic eleva una valoració al ministre, que serà qui, en el Consell de Ministres, formalitzi la proposició d'indult, i el Govern dona trasllat de la seva decisió al Rei per a la seva sanció. És un mer tràmit, però formalment necessari, com el d'informar el tribunal sentenciador i al jutjat de vigilància penitenciària.
Publicat l'indult al BOE, el jutjat signa un ofici per a la presó. «De fet, si falta aquest ofici, la presó no obre la porta», explica la mateixa font. Intramurs, el pres és cridat perquè reculli els seus efectes personals, i se'n vagi. En el cas dels condemnats en tercer grau, n'hi ha prou amb una comunicació de l'advocat per fer que aquella nit ja no vagin a dormir a una cel·la.
