Les llistes d'espera a la sanitat pública catalana estan més disparades que mai. La pandèmia de coronavirus ha agreujat, encara més, un problema social que Catalunya arrossegava des de feia dècades, en bona mesura a causa de les retallades aprovades el 2010. El temps mitjà d'espera ha augmentat un 62% per accedir a les proves diagnòstiques, un 52% per visitar l'especialista i un 52,3% per a les intervencions quirúrgiques entre desembre de 2019 i maig d'aquest any, últim mes en què el Servei Català de la Salut (CatSalut) ofereix xifres. Fonts del CatSalut atribueixen aquest retard a una «incidència tècnica» i asseguren estar treballant per actualitzar les dades.

Però, de vegades, aquests augments són de fins a un 70% i fins i tot un 90% més si es posa el focus en proves, consultes i operacions concretes. Per exemple, si el desembre passat s'havia d'esperar 60 dies per a una ecografia ginecològica, al maig d'aquest 2020 l'espera era de 117 dies (un 95% més). Un altre exemple: si al desembre l'espera per tenir cita amb el dermatòleg era de 84 dies, al maig ho era de 141 (un 68% més). I un altre: si al desembre calia esperar 75 dies per operar-se de cataractes, el maig passat calia esperar 142 (un 89% més).

Més indicatiu que el nombre de pacients que esperen per realitzar-se aquestes proves és el temps mitjà d'espera, una xifra que reflecteix millor com el sistema s'ha anat alentint i guanyant en demores. I s'ha disparat en pràcticament totes les malalties, greus i no greus. Els que ara hagin d'operar-se de galindons hauran d'esperar 262 dies (un 33% més). Els que hagin d'acudir al traumatòleg esperaran 168 dies (un 58,5% més). Però les dades també tenen una altra lectura alarmant: a les cirurgies de neoplàsies malignes (càncers) el temps mitjà d'espera ha augmentat un 41,7% entre desembre i maig. El que més ha crescut és el temps d'espera per operar-se d'un càncer de pàncrees: si al desembre era de 18 dies, al maig era de 52 (un 189% més). Després el dels òrgans genitals: ha passat de 19 a 52 dies (un 173,7% més). I a continuació el de pell: va pujar de 22 a 45 dies (un 104,5% més).

La pandèmia de COVID-19 va obligar al maig, els hospitals i centres d'atenció primària (CAP), a ajornar les consultes i cirurgies no urgents. Les urgències com infarts o ictus mai es van deixar d'atendre. Però sí moltes proves que, per exemple, formen part de programes de detecció preventiva de tumors, com les mamografies (càncer de mama) o colonoscòpies (càncer de còlon). Els experts sanitaris temen un augment de casos d'aquestes malalties i fins i tot de la seva mortalitat durant els propers anys perquè no han estat diagnosticades precoçment. Les xifres, sens dubte, conviden a la preocupació: per a una colonoscòpia, calia esperar al maig una mitjana de 162 dies, davant dels 109 del desembre passat (un 48,62% més). Per a una mamografia, al maig calia esperar 109 dies, davant dels 64 de finals del 2019 (un 70% més).

«Al 100%»

«El sistema ja funcionava al 100%, de manera que era evident que qualsevol situació d'alts i baixos, i més d'aquesta magnitud, el desestabilitzaria», denuncia Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya. «Per a la majoria de proves el temps d'espera ha pujat un 50%. Ara vindrà la grip, que ho agreujarà més tot perquè l'atenció primària ja està col·lapsada. En un any tindrem el temps d'espera doblat per a les proves urgents», avisa.

Les llistes d'espera són un «problema històric» de la sanitat catalana, assegura Puig. «I el pla de xoc seria senzill: posar més diners perquè el sistema pagui als professionals. Una altra cosa és la voluntat política de trobar aquests diners», opina. Denuncia que la Generalitat ha augmentat un 30% el seu pressupost de l'any 2010, una pujada de la qual no ha arribat «res» a la Conselleria de Salut. «Salut està un 1% per sota del pressupost de l'any 2010», es queixa.

De moment, Salut no explica quants diners ha posat damunt de la taula per abordar específicament la problemàtica de les llistes d'espera. El CatSalut va aprovar el passat 13 de juliol un programa plurianual per recuperar l'activitat hospitalària, el qual durarà fins al 2021. Però el CatSalut no aclareix quin és el pressupost d'aquest pla, tot i assegurar que sí que té una dotació econòmica.

Dues mirades

«Aquest pla serveix per estimular econòmicament les organitzacions perquè facin no només l'activitat quirúrgica, sinó també proves diagnòstiques. Amb dues mirades: d'una banda, aquella activitat clínicament rellevant i, de l'altra, aquella més banal, és a dir, que no posa tant en risc la salut de les persones», explica Xènia Acebes, directora de l'Àrea Assistencial de CatSalut. Segons Acebes, tot i que el CatSalut no ofereix dades de llistes d'espera a partir de maig, des d'aquell mes i fins al setembre, el sistema està «recuperant activitat». Acebes assegura que a l'agost s'havia arribat «al 80% de l'activitat de l'any passat».