El tercer aniversari de l'1-O va servir de tret de sortida a una llarga precampanya que s'allargarà fins a mitjans de gener, 15 dies abans de la data prevista de les eleccions. Amb el rerefons de la inhabilitació de Quim Torra, les principals forces de l'independentisme, JxCat i ERC, van mostrar ja les que de ben segur seran les seves armes.
Així, mentre els puigdemontistes van insistir en el marc plebiscitari dels comicis del 2021, buscant, així, una opa a l'electorat més unilateralista d'ERC, els republicans van mantenir el seu intent perquè la campanya tingui, pel que fa a la dialèctica entre forces independentistes, un perfil el més baix possible.
Els postconvergents van celebrar un acte a Cornellà del Terri (veure la pàgina 9 d'aquest diari) per llançar el missatge: convertir les eleccions en un nou plebiscit després del qual, si se supera el 50% de vots independentistes, traçar una full de ruta que, segons va proposar l'expresident a TV3, hauria de culminar al final de la pròxima legislatura «fent efectiu el mandat» d'aquella votació i implementant la república catalana.
Marcar el camí
La intenció de Junts és marcar el camí a Esquerra. En aquest sentit, aquest dissabte, el nou partit de Puigdemont aprovarà les seves ponències organitzativa i política. En aquesta última s'enalteix la «confrontació» i la unilateralitat com a mètodes per aconseguir la independència.
En canvi, ERC, que ràpidament es va desmarcar del marc plebiscitari el mateix dilluns de la inhabilitació, va evitar la confrontació. I és que els «lampistes» republicans afirmen que la «vietnamització» (és a dir, la pujada de tensió) de les relacions entre les forces els perjudica, en general, a tots dos, i molt especialment a ERC. Per això volen la pau a qualsevol preu.
Aragonès va apostar a RAC-1 per reeditar el pacte JxCat-ERC després de les properes eleccions, si pot ser amb la implicació de la CUP, i va evitar parlar del partit de Puigdemont com a adversari o rival. També va evitar xocar amb Junts en relació amb la taula de diàleg amb el Govern, i va afirmar que no es pot reunir amb el format que tenia fins ara, després de la inhabilitació de Torra. Esquerra, doncs, evita el xoc.
Foto d'homenatge
Formalment, el sobiranisme va voler mostrar una fotografia d'«unitat i transversalitat» per commemorar l'aniversari i aparcar les diferències, almenys públicament, després de la inhabilitació de Torra. Aquest va acudir com a expresident a l'únic acte conjunt, l'organitzat per Òmnium Cultural a les portes de l'institut Pau Claris de Barcelona, on hi va haver brutals càrregues policials -«patada voladora» inclosa-, per celebrar un «acte de memòria». Va ser aplaudit per representants de l'ANC, de JxCat, d'ERC i de la CUP, a més de membres d'entitats socials, i es va situar en el centre de tots els focus. El president substitut, Pere Aragonès, es va col·locar en una cantonada.
Els independentistes es van comprometre a «culminar la independència» apel·lant a una unitat estratègica que segueix absent. «En aquests moments no la tenim i és urgent recuperar-la per fer efectiu el mandat de l'1-O», va etzibar la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, emplaçant a una DUI «efectiva». El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, va sostenir que la consulta del 2017 va ser «l'inici del clímax de la repressió de l'Estat» i que «no s'ha parat tres anys després».
La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va definir el referèndum com el «moment fundacional de la república». I per a la CUP, «no es tracta de mirar cap enrere com si fos un esdeveniment del passat o un record del que vam fer». «Vam demostrar que ho vam fer i que ho podem tornar a fer», va afimar Natàlia Sànchez.
