Junts per Catalunya i Esquerra mantenen, de moment, el f air play. El motiu, la cola, d'aquesta excepcional pau preelectoral és l'adéu de Quim Torra. Ahir, els dos partits van fer pinya al voltant d'una situació excepcional: un Govern ratificant per decret que, lluny de desobediències o ruptures amb la legalitat estatal -com va seguir reclamant Torra en una soflama al Parlament-, constata que el nou «president substitut» és Pere Aragonès i que segueix governant en funcions fins a les eleccions. «S'ha acatat de manera humiliant», va denunciar l'altre soci independentista, la CUP.

Dimarts, JxCat va concloure que, davant la insòlita decisió del Govern central de no publicar el cessament de Torra al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), s'havia d'aturar el rellotge per no fer el joc a la Moncloa i, per tant, no aprovar el nomenament del nou «president substitut».

Però, finalment, es va acordar seguir amb els tràmits perquè, en cas contrari, no podria haver-hi un Executiu que seguís prenent decisions. Això sí, es deixa oberta la porta a fer marxa enrere si el Tribunal Constitucional suspengués l'execució de la sentència, tal com ha demanat la defensa de Torra.

Així les coses, ahir va ser un altre dia de simbolisme. La cadira de Torra es va mantenir buida al Palau de la Generalitat, i la portaveu i titular de Presidència, Meritxell Budó, va proclamar: «No hi ha canvi de president». Hores després, al Parlament, Aragonès va mostrar sense arestes seu suport a Torra en un breu discurs: «Després de la inhabilitació, no hi ha president fins que aquest Parlament triï un president, que és com es trien els 'presidents'. No normalitzarem la situació». Budó també va evitar les topades amb Esquerra i, per exemple, va deixar en mans del nou grup de coordinació JxCat-ERC la decisió sobre si anar o no a una eventual convocatòria de la taula de diàleg amb el Govern central.

Ahir era dia, doncs, encara de tancament de files i de suport a un Torra que es va acomiadar en un ple del Parlament en què va intervenir com a convidat, tot i la posició contrària de Ciutadans i el PSC. Un ple descafeïnat per la falta de diputats per la pandèmia i per l'absència dels representants socialistes, que va servir perquè el ja expresident enarborés una altra arenga més pròpia del seu activisme que del paper presidencial.

Sense continguts nous, que no van alterar el posat d'ERC. Va denunciar un «cop d'Estat» contra les institucions de Catalunya, va comparar la democràcia espanyola amb la turca, i va proclamar «vergonya!» contra els que van perseguir la seva inhabilitació per haver desobeït l'ordre de la Junta Electoral Central perquè retirés una pancarta a favor dels presos independentistes.

Torra va marxar del Parlament entre aplaudiments dels diputats de JxCat i ERC, junts, i crits d'«independència», després d'un discurs sense autocrítica i dirigit només a l'independentisme, en què va reclamar de nou que les eleccions siguin un «nou plebiscit entre república catalana i Monarquia espanyola».

El Govern «s'amaga»

ERC també va fer pinya i va abocar dures crítiques al PSOE. Els republicans Anna Caula i Sergi Sabrià van qualificar d'«esperpèntica» i «vergonyosa» la sentència del Tribunal Suprem. Caula va tornar al mateix terme, «vergonya», per definir com el Govern de PSOE-Podem «s'ha amagat» després de la inhabilitació. La renúncia de Pedro Sánchez a signar el cessament i no publicar, així, la sortida de Torra del Govern al BOE va ser esgrimida per Caula com la prova que l'Executiu s'hi ha posat de perfil.

JxCat i Esquerra van culminar el dia de pau temporal amb una resolució conjunta en defensa de Torra i contra la sentència «no legítima» del Suprem, però sense tints de desobediència. Una pau a la qual no es va sumar la CUP, que va retreure a la Generalitat que hagi tingut pressa a substituir Torra com un simple tràmit burocràtic sense desobeir.