El Tribunal Suprem va confirmar ahir la inhabilitació a la qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar el president de la Generalitat, Quim Torra, per negar-se a retirar una pancarta a favor dels que considera presos polítics, tot i que l'hi havia ordenat la Junta Electoral Central per garantir la neutralitat dels edificis públics durant la campanya d'abril del 2019. La sentència declara que va desobeir conscientment i de forma «contumaç i obstinada» l'òrgan constitucional que vetlla per la correcció dels processos electorals. La sentència va suposar que Torra perdés la presidència de la Generalitat gairebé de forma automàtica, perquè el TSJ català va procedir a executar la sentència en temps rècord, el que el veta per a «l'exercici de càrrecs públics electius, ja siguin d'àmbit local, autonòmic, estatal o europeu», així «com per a l'exercici de funcions de govern ».

La precisió la justifica el tribunal en què quan la desobediència es comet en un càrrec públic «constituiria una burla al respecte que els esmentats ciutadans deuen al bon funcionament dels poders públics que la pena d'inhabilitació es limités a aquest càrrec i permetés al condemnat seguir cometent aquesta classe de delictes en un altre anàleg, fruit directe o indirecte d'unes eleccions polítiques».

La resolució, esgrimida pel Govern com a principal raó per la qual va vetar la presència del Rei en el lliurament de despatxos a Catalunya divendres, va ser dictada per unanimitat. Són 133 pàgines en què el Suprem recorda que «l'Estat es vertebra d'acord a un sistema d'equilibri de poders en què la legítima acció de govern (...) és controlada pel poder judicial». Té cura a centrar la qüestió: l'objecte del procés «no és l'exhibició de determinats símbols o pancartes d'una determinada opció política, sinó la seva utilització en períodes electorals desobeint el que disposa la JEC que, en l'exercici de les seves funcions, va prohibir la seva utilització».

La Sala destaca que els acords de la JEC no van vulnerar la llibertat ideològica i d'expressió de Torra que, «com a ciutadà, és lliure de fer manifestacions o actes que reflecteixin la seva identitat política», però «l'objecte és la desobediència de les ordres reiterades d'un òrgan constitucional la funció del qual és garantir la transparència i neteja dels processos electorals», el que «exigeix la neutralitat dels poders i administracions públiques» perquè «el ciutadà pugui amb absoluta llibertat, sense interferències de cap poder públic, decidir els termes de la seva participació política».

Tampoc veu vulnerada la seva inviolabilitat parlamentària, perquè no se'l va jutjar per unes afirmacions o un vot, i «en tot moment, amb anterioritat, durant i després del judici oral», no va negar «la seva negativa a complir les ordres de la JEC», qulecom que va fer amb una «contundent, reiterada, contumaç i obstinada resistència a acatar un mandat investit d'autoritat i dictat d'acord amb la legalitat», conclou.