Torra va desobeir reiteradament i amb publicitat l'ordre de la Junta Electoral Central de retirar una pancarta de la façana de la Generalitat. Aquesta contumàcia ha estat castigada amb un any i mig de suspensió per desobediència. És difícil trobar un relat fàctic més clar, quelcom que ja obliga a sospitar.
L'àrbitre dels comicis va actuar al llarg de l'any passat més com a Junta que com a Electoral, interferint així que va poder i fent tot el que estava a les seves mans per frustrar la investidura de Sánchez. El mateix Tribunal Suprem ostenta un president caducat, que seria multat per Trànsit si el seu carnet de conduir tingués la data de venciment del seu càrrec. Malgrat això, l'esmentada institució es considera dotada per sancionar la desobediència gairebé pueril del president de la principal i més conflictiva comunitat espanyola.
L'aleshores president balear José Ramón Bauzá va demanar explícitament i reiterada el vot per a Mariano Rajoy a les portes de col·legi electoral, el diumenge de 2011 en què es van celebrar els comicis. No va patir cap càstig, ni tan sols es va plantejar la suspensió en el càrrec. Segur que la Junta Electoral va esgrimir arguments jurídics irrefutables, però el populatxo té dret a interpretar que la categoria de representant popular, i del Partit Popular, superava en importància la relliscada. Torra va utilitzar el cas de Bauzá com a precedent, sense èxit perquè el mallorquí no era independentista.
És el mateix Suprem, amb discursos polítics com el pronunciat pel caduc Lesmes a Barcelona, qui ha enfangat el terreny de joc fins al punt d'aixecar suspicàcies amb un càstig sense precedents a una autoritat legítima de primer nivell. En una pancarta, seria tan còmic elucubrar sobre colpisme com avaluar la malversació de pintar una tela. A canvi, alliberar els catalans de Torra es pot entendre com una missió higiènica.
