El Tribunal Suprem va ratificar ahir la condemna a un any i mig d'inhabilitació al president de la Generalitat, Quim Torra, per haver desobeït la Junta Electoral Central i no retirar els llaços grocs dels edificis públics en període electoral. Aquesta decisió judicial sense precedents activa un procés que podria acabar amb una nova investidura o amb un avançament electoral.

En quin moment ha deixat Torra de ser president?

Quan li va ser notificada la sentència del Suprem, després del pronunciament del tribunal. L'execució de la inhabilitació correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que, en haver estat el tribunal d'instància, és el que va requerir Torra per notificar-li la resolució ferma. La destitució s'ha de publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) mitjançant un reial decret llei signat pel Rei.

El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) no està obligat a reproduir aquesta publicació, però sí ha d'informar que el vicepresident passa a ser «president en substitució» a través d'un decret. És probable que el president cessat i JxCat busquin que la decisió no sigui efectiva immediatament i esgotin totes les vies al seu abast: incident de nul·litat davant el Suprem, recurs davant del Tribunal Constitucional i petició de suspensió de la condemna fins que no es resolgui aquest recurs.

Qui assumeix la presidència de la Generalitat?

La llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern estipula que un president cessa del seu càrrec si hi ha una «condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics», que comporta al seu torn que la resta de membres del seu executiu quedaran des d'aquell mateix moment en funcions. D'acord amb això, li correspon al vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, assumir el comandament del Gabinet de forma interina mentre el Parlament no investeixi un nou president de la Generalitat.

La incògnita que s'obre és qui nomena oficialment el «president en substitució», ja que aquest tràmit requereix un decret i la facultat d'aprovar-lo és exclusiva del cap del Govern o d'un executiu que no estigui en funcions. Un informe elaborat pels serveis jurídics de la Generalitat apunta que el vicepresident Aragonès seria l'encarregat de convocar una reunió del Consell Executiu -ja en funcions-, en la qual s'aprovaria aquest decret per designar aquest dirigent com a substitut de Torra.

Quines funcions assumeix Aragonès i quines no?

Segons recull la llei, el vicepresident de la Generalitat assumeix totes les funcions que deixa vacants el cap de l'executiu cessat, a excepció de tres prerrogatives que corresponen exclusivament al president: plantejar una qüestió de confiança, designar o destituir consellers i convocar eleccions. Aragonès, que no té previst traslladar el seu despatx al Palau de la Generalitat ni tampoc pronunciaria el tradicional discurs institucional de Cap d'Any, seria l'encarregat també de signar el decret de les eleccions catalanes, una formalitat per certificar la convocatòria automàtica un cop s'hagin consumit tots els terminis.

Què pot fer un Govern en funcions?

El Govern també veurà les seves funcions limitades i, entre altres coses, no podrà aprovar els pressupostos del 2021, ja que no té les atribucions per impulsar nous projectes de llei. L'executiu en funcions tampoc té la possibilitat de recórrer al mecanisme dels decrets legislatius, és a dir, la possibilitat de dictar normes amb rang de llei per delegació del Parlament català. En canvi, d'acord amb l'Estatut, l'executiu en funcions sí pot dictar decrets llei en casos de necessitat «extraordinària i urgent», la fórmula habitual que fan servir els governs per legislar per la via exprés, però que requereix la convalidació del Parlament. En definitiva, el Govern ha de limitar-se al despatx ordinari dels assumptes, excepte qüestions degudament justificades.

Quin termini hi ha per investir un altre president?

En els 10 dies següents a la inhabilitació efectiva, el president del Parlament, Roger Torrent, ha de proposar un candidat i convocar un ple d'investidura. Per a això, el cap de la cambra catalana ha de consultar als grups per comprovar si hi ha algun candidat i si aquest té suports suficients per ser elegit. Aquests 10 dies han de ser hàbils i, tenint en compte els caps de setmana i que el 12 d'octubre és festiu, el termini s'esgotarà el proper dimecres 14 d'octubre.

I si passats aquests 10 dies no hi ha president?

Si es presenta un candidat però no aconsegueix la majoria necessària per ser investit, s'iniciarà un compte enrere de dos mesos, durant els quals Torrent pot convocar tots els plens que siguin necessaris per intentar la investidura. Si passats aquests dos mesos no s'ha investit un president, la legislatura es dissoldria i se celebrarien eleccions al cap de 54 dies.

Què passa si cap candidat es presenta?

Amb l'Estatut a la mà, seria necessària una votació per activar el rellotge dels dos mesos previs a la convocatòria electoral. En la línia del que va reclamar Torra, JxCat i ERC no preveuen presentar cap nou candidat a president, cosa que significaria que, passats els 10 dies preceptius, no se celebraria cap votació al Parlament. Per evitar temptacions de bloqueig, els lletrats de la cambra van emetre al febrer de l'any 2018 un informe que preveia diverses vies per eludir la paràlisi institucional.

Una d'elles faculta Torrent per activar el rellotge mitjançant un «acte equivalent» a una primera votació d'investidura. Aquest acte podria ser una comunicació a la cambra, en un ple, de la constatació que no hi ha cap candidat plausible. Aquesta fórmula es basa en el dictamen que va emetre el Consell d'Estat el 2003 per acabar amb el bloqueig que es va produir a l'Assemblea de Madrid després del cas de transfuguisme conegut com a «tamayazo». Torrent disposaria d'«uns dies» de marge per convocar aquest ple que serviria per activar el compte enrere cap a les eleccions autonòmiques. Així podria, per exemple, ajustar el calendari perquè els comicis se celebrin en diumenge, i no en dia laborable.

Podria donar-se una situació de bloqueig tot i així?

Fonts parlamentàries d'ERC consultades per Efe donen per bo aquest informe del 2018 i el veuen «perfectament aplicable» ara si Torrent constata que no hi ha candidat a la investidura, ja que «ningú entendria que es permetés un bloqueig institucional» que allargués la provisionalitat d'aquest Govern en plena pandèmia. No obstant això, fonts de JxCat subratllen que aquell document, elaborat durant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, no és vinculant i adverteixen que l'activació del compte enrere no pot ser decisió personal de Torrent. Una opció per evitar un possible bloqueig seria que algun grup de l'oposició postulés un candidat fins i tot sense opcions de ser investit. En aquest cas, Torrent es veuria en la tessitura de decidir si convoca un ple per forçar una votació que activi el rellotge o ho declina per falta de suports.

Quan podrien ser les eleccions catalanes?

Si s'esgoten tots els terminis possibles sense aconseguir una investidura, les eleccions podrien ser el 31 de gener o el 7 de febrer. El marge depèn del dia que es faci efectiu l'«acte equivalent» en la primera votació d'investidura, passats els 10 primers dies des de l'efectiva inhabilitació. El termini de dos mesos començaria, en principi, el 15 d'octubre, i finalitzaria el 15 de desembre, però l'informe del gabinet jurídic de la Generalitat que va demanar el Govern dona un marge al president del Parlament per modificar aquest calendari, per exemple, perquè els comicis siguin un diumenge.