El balanç d’aquest últim any agrari ha estat marcat de manera molt decisiva pels efectes de la pandèmia causada per la Covid-19, amb una campanya complexa, tot i que reeixida, i les conseqüències que ha implicat per a la pagesia el tancament dels mercats a l’aire lliure i del canal HORECA (hotels, restaurants i cafeteries) durant l’estat d’alarma, segons va explicar Unió de Pagesos, en una roda de premsa aquesta setmana a Lleida, en el marc de la Fira de Sant Miquel. Després de la celebració del XIII Congrés del sindicat el febrer a Falset (Priorat), durant el qual Unió de Pagesos va reclamar que la pagesia formés part d’una estratègia global de país, i també va demanar un debat monogràfic sobre el sector al Parlament i una llei de la cadena alimentària, el confinament a partir del 15 de març va comportar un seguit d’entrebancs per a la comercialització dels productes de la pagesia. El sindicat va reaccionar engegant el projecte Pagesiaacasa.cat, amb quasi 400 productors i 100 productes, per facilitar la venda directa davant el tancament de canals de comercialització. Una altra constant d’aquest any ha estat la persistència dels preus baixos en origen, a vegades per sota costos, així com les crisis en molts sectors de producció.

Davant la complexitat que ha suposat la gestió de la campanya pels condicionants de la pandèmia, Unió de Pagesos va fer una crida l’11 de juliol a donar suport als fructicultors de Lleida, que a més, han hagut de garantir les millors condicions per evitar contagis. Així, va demanar el consum de fruita de Lleida com a compromís amb el sector, després d’alertar que el focus de la pandèmia en la campanya podria ser utilitzat pels compradors de manera espúria per forçar els preus a la baixa.

Des de l’inici de la campanya, el sindicat ha defensat la contractació socialment responsable i de proximitat. En aquest sentit, el 84% dels contractes han estat de proximitat. El 25 de març Unió de Pagesos va fer una crida a persones aturades, estudiants i demandants de feina per cobrir la necessitat de ma d’obra, tot i que la disminució de la producció a causa de les pedregades va reduir les perspectives inicials. El sindicat també va exigir a les administracions un protocol clar de funcionament i garanties sobre la mobilitat per accedir als camps i als llocs de treball.

La campanya de fruita dolça ha estat marcada per una forta davallada de producció en préssec i nectarina per les pedregades del 3 de juny. Segons dades d’Agricultura, la producció caurà un 42% en préssec i un 48% en nectarina, molt per sota de les previsions inicials, que auguraven una pèrdua del 19%. En poma i pera, que ja s’està acabant de collir perquè la campanya ha anat avançada respecte a la passada, la caiguda de producció prevista és d’un 16% i d’un 7%, respectivament. L’impacte de la proliferació de malalties, especialment el clivellat, causades per una primavera plujosa, pot fer augmentar encara més aquesta davallada.

Pel que fa als preus, els indicadors apunten una millora respecte a les passades campanyes però els costos de producció també s’han incrementat a causa de la pandèmia i l’increment del salari mínim professional, entre altres qüestions. Malgrat tot, l’augment de preu d’enguany no compensarà la baixada de quilos entrats a la central, impossibilitant així la recuperació econòmica de la pagesia després de set anys de crisi generalitzada. Unió de Pagesos continua defensant un Pla de reestructuració estatal del sector. En fruita de llavor cal renovar plantacions per millorar la competitivitat respecte a altres zones productores d’Europa. També reclama una adequació fiscal per evitar l’abús que va patir el sector que tributa pel sistema de mòduls en termes fiscals, ja que el sindicat estima que un productor de 500 tones va pagar entre 4.000 i 6.000 euros de més en la declaració de la renda 2019. Així mateix, demana uns ajuts directes a les explotacions de poma i pera més afectades per les malalties, fruit de la plujosa primavera.

Pel que fa al balanç dels cereals i herbacis, a les comarques de Lleida, la producció de blat i ordi ha estat molt irregular. A les zones àrides de la conca de Tremp s’obtenen uns rendiments adequats. La majoria d’ordis i colzes també tenen uns rendiments d’acord amb la mitjana de la zona. A la Segarra, al Segrià, a les Garrigues i a la Noguera, la producció serà la d’un any normal, però molt inferior a les perspectives inicials, ja que les pluges han dificultat la recol·lecció del gra i hi ha hagut problemes d’espiga dreta i d’ajagut. També cal destacar més incidència de malalties i danys per pedregada en molts municipis. La producció de pèsol ha estat la d’un any normal. La colza ha estat l’únic herbaci d’hivern amb bona producció. Pel que fa al panís, ara s’inicia la recol·lecció de primera collita i tot apunta que serà bona gràcies a que les temperatures moderades d’aquest estiu han permès una bona floració i una menor incidència de l’aranya. Pel que fa al panís de segona collita encara falta un mes amb temperatures suaus per assegurar una bona producció.

Quan als preus, tant en cereal d’hivern com en el d’estiu el preu continua essent baix, pels costos de producció existents. L’ordi ha baixat un 4,5% respecte de la mitjans entre 2015-2019. A més, l’aparició d’una nova mala herba (Amaranthus pameri), provinent de les importacions de panís i soja i detectada el 2018 als camps de cultiu, ha afectat unes 70 hectàrees de conreu.

El sector porcí ha assolit aquest any preus força alts, al voltant d’1,5€/kg animal viu a principi de març, i ha anat baixant fins estabilitzar-se en 1,3€/kg animal viu, gràcies a les exportacions a la Xina, que ja representen un terç del total d’exportacions porcines d’Espanya (unes 300.000 tones).

Els efectes de la Pesta Porcina Africana (PPA) en porcs senglars és una de les qüestions que preocupa el sindicat, sobretot després de detectar-se’n una vintena a Alemanya des del 10 de setembre. Aquest fet, un primer cas de PPA en el segon país exportador de la Unió Europea després d’Espanya, pot provocar distorsió en els mercats, ja que molts països tanquen les importacions de productes porcins de tot el país un mínim d’un any. Com a conseqüència, el preu ja ha baixat a Alemanya.

Unió de Pagesos ha insistit durant tot l’any en la necessitat d’aplicar les mesures de bioseguretat, i que només les granges amb unes mesures més altes puguin allotjar animals d’origen intracomunitari. Al mateix temps, demana que es declari l’emergència cinegètica en les zones on la població de porc senglar superi els 8 animals/km2, com marca la normativa.

El sindicat també reclamar la necessitat d’augmentar el cens de mares per no dependre de la importació de garrins, tenint en compte l’amenaça sanitària que comporta el moviment d’animals. Pel que fa als preus del pinso i costos de producció han estat força estables.

Unió de Pagesos també recorda, en fer balanç de l’any agrari, el nul compliment d’un dels punts del Pla de Govern per a la XII legislatura a Catalunya, que contempla “l’ampliació de l’àmbit d’actuació de l’Observatori de Preus, estenent-lo a tots els sectors”, tenint en compte que aquest observatori només funciona des de l’anterior legislatura, pel que fa als preus sectorials de referència, per a determinats productes de fruita dolça i per a avellana i ametlla. La previsió del sindicat per a la collita d’oliva és que es redueixi una mitjana del 40% a causa de les pluges durant la floració en algunes zones. Els preus de l’oli d’oliva verge extra a Catalunya van augmentar lleugerament, un 3,9% les primeres setmanes de setembre respecte a les anteriors, però van baixar un 3,8% respecte a la campanya anterior. Els preus del verge a Catalunya, durant el mateix període, van disminuir un 9,6% respecte a la campanya anterior. En les cinc últimes campanyes, se situen per sota dels registrats per totes les categories. El verge extra ha experimentat de mitjana una caiguda del 31% respecte a la campanya 2016, del 40% l’oli verge i del 43% el llampant.

El sindicat demana recuperar el cens oleícola català per analitzar la realitat del sector, més inspeccions als lineals dels establiments després de detectar que no tot l’oli que s’etiqueta com a verge o verge extra ho és, sobretot en el cas d’ofertes extraordinàriament baixes, per evitar el presumpte frau al consum. També demana la modificació de la llei d’etiquetatge de l’oli d’oliva per obligar a indicar-ne l’origen de tots (ara només existeix en el de qualitat verge i extra verge).

Segons un estudi del Ministeri, la gran distribució domina més del 80% del mercat de l’oli d’oliva. El sindicat també insisteix a demanar explicacions pel fet que en un moment de greu crisi de preus, entre novembre de 2019 i maig de 2020 es va finançar la retirada de 196.000 tones d’oli espanyol com a mecanisme per regular els preus però sense imposar cap tipus de restricció a la importació. Aquest fet no va tenir cap efecte en els preus i el Govern estatal va autoritzar la compra de 200.000 tones d’oli turc a preus alts durant el període de retirada.

Quan a l’ametlla, el preu en origen ha patit una davallada que ara la situa en 3,20€/Kg gra. El sindicat segueix reclamant que els preus publicats per la Llotja de Reus siguin més reals. Amb aquest preu, les plantacions tradicionals de secà no són viables i cal articular altres sortides o línies de suport específiques. Les dificultats de comercialització arran de la pandèmia i la collita rècord als Estats Units han provocat una davallada de més del 30% del preu pagat al pagès des de gener del 2020, tot i que hi ha hagut lleugera recuperació de les darreres setmanes.

­­

El sector vitivinícola patirà una davallada de la producció entre el 50% i el 60% com a conseqüència del míldiu a tot Catalunya. D’altra banda, Unió de Pagesos denuncia que, amb la poca disponibilitat de collita, els cellers compradors de raïm i vi estan pagant a poc més de 0,30 euros el quilo de raïm, per sota de costos de producció.

La campanya també ha estat marcada pel fre comercial de la Covid-19, sobretot al canal HORECA, l’habilitació de mesures extraordinàries com l’emmagatzematge privat, destil·lació de crisi i la verema en verd, aquesta última aconseguida després de demanar-ho reiteradament el sindicat.

El sector lleter pateix una important crisi de preus des de fa quatre anys, inclosa en la dura crisi estructural provocada per empreses làcties que han actuat manipulant el mercat. Els efectes són les 451 granges que només queden a Catalunya. La proposta d’Unió de Pagesos consistent en limitar la dimensió de les granges a 300 vaques en producció no s’ha dut a terme per part del Departament d’Agricultura.

Quant al sector dels conills, una de les conseqüències derivades de la pandèmia, tot i el dèficit de producció d’aquesta carn respecte al consum de Catalunya, és que alguns escorxadors estan venent el conill congelat que van emmagatzemar provocant una caiguda dels preus en origen. En els últims cinc anys ha tancat el 10% de les explotacions catalanes, passant d’unes 1.700 a unes 1.200.

Pel que fa a l’oví i el cabrum, els preus es troben als nivells de fa 20 anys. Amb la crisi provocada per la covid-19 hi va haver una millora insignificant. S’han perdut períodes en que els preus milloraven, al voltant de les dates de Setmana Santa i Nadal. Si bé aleshores s’assolien preus de 8,5-9 €/kg canal, els darrers anys s’arriba només a màxims de 6 €/kg, com la resta de l’any. A tot això cal sumar l’augment dels costos i la dificultat per complir amb la complexitat de la normativa sectorial.