El gabinet de coordinació del Pla Operatiu Minerva, que regula la disponibilitat d'agents antiavalots i que es va dissenyar per contenir els greus aldarulls desencadenats per la sentència de Tribunal Suprem (TS) contra els líders del procés, va activar ahir el seu nivell de màxima alerta davant l'hipotètic escenari de protestes que pot produir-se a Catalunya en el propers dies com a resposta a una possible sentència del Suprem que inhabiliti el president de la Generalitat, Quim Torra.
En una instrucció interna, el comissari en cap de la policia catalana, Eduard Sallent, va comunicar el 24 de setembre tant la Brigada Mòbil (Brimo) com les diferents Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO) que tots els agents antiavalots d'aquests dos nivells han d'estar disponibles per «maximitzar i garantir la seva capacitat de resposta». Els que no estiguin treballant, a més, hauran d'estar «localitzables». La decisió, va explicar Sallent, l'ha pres el gabinet del Minerva basant-se en les «actualitzacions dels informes d'amenaces que elabora la Comissaria General d'Informació».
L'activació del grau de màxima alerta comporta a més la previsió -també hipotèticament- que creixin les protestes d'una manera sostinguda «i es configuren escenaris d'ordre públic de la màxima complexitat durant diversos dies» com a reacció a la inhabilitació de Torra, una decisió que podria conèixer-se en els propers dies.
Horitzó complicat
L'horitzó de la setmana que ve és complicat de preveure a causa, sobretot, de l'efervescència de la segona onada de contagis de Covid-19 Tot i el grau d'incertesa existent, fonts policials consultades van afirmar ahir desconèixer per què el Govern de Pedro Sánchez va optar per evitar que el rei Felip VI encapçalés l'entrega de despatxos als nous jutges, un acte celebrat ahir a l'Escola Judicial de de Barcelona, però van destacar que aquesta cancel·lació no es deu a cap avís seu.
Sallent va enviar també el 22 de setembre una ordre a la Comissaria Superior de Coordinació Territorial perquè es reprenguin les vigilàncies de seus judicials. En la instrucció, el comissari en cap recorda que al llarg d'aquestes setmanes està previst que es publiquin sentències i resolucions judicials que «segurament provocaran respostes a tots els nivells i, al seu torn, un fort impacte emocional», en al·lusió no explícita a la de Torra, però també a la sentència del major Josep Lluís Trapero. L'ordre es dona «en previsió i prevenció» que els edificis judicials es puguin convertir en objectius de persones que vulguin «expressar amb actes vandàlics el seu malestar».
Vigilàncies dinàmiques
Per aquest motiu, Sallent ordena que hi hagi protecció policial permanent a les seus del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de la Ciutat de la Justícia. També hi haurà efectius estàtics a altres 26 jutjats, els principals. Per a la resta d'edificis, les vigilàncies seran dinàmiques.
Destinar efectius a la protecció d'aquests edificis no respon aquesta vegada a cap ordre judicial sinó a una mesura de la pròpia cúpula de la policia catalana. Fa dos anys, el TSJC sí va obligar els Mossos a dissenyar el polèmic dispositiu Toga, que va suposar destinar una xifra molt elevada de patrulles de seguretat ciutadana a la vigilància d'aquestes seus.
Una obligació que va delmar de forma notable -i durant un llarg període- els efectius disponibles per cobrir la resta de necessitats ciutadanes.
