El president de la Generalitat, Quim Torra, va utilitzar el tradicional missatge institucional previ a la Diada per carregar contra Espanya, a la qual va qualificar d'«estat autoritari i venjatiu». En un discurs curt, en el qual les reivindicacions independentistes van tenir més pes que les reflexions sobre la crisi sanitària provocada pel coronavirus, Torra va exigir també que el rei Felip VI i el Govern de Pedro Sánchez «demanin disculpes en un acte solemne» per l'assassinat de Lluís Companys.

El to del missatge del president, retransmès per TV-3, va distar mica del que va utilitzar en els dos anys anteriors. Les apel·lacions a «persistir» en la lluita per la independència i el record dels presos sobiranistes i dels «exiliats» van constituir el nucli del seu al·legat. No va fer esment a la data de les eleccions catalanes que es va comprometre a convocar fa vuit mesos.

Li va servir com a fil conductor per embastar el discurs l'assassinat de Companys, succeït fa 80 anys, en el més cru de la repressió del règim franquista. Va recordar que tant Alemanya com França -el país on estava quan va ser capturat per la Gestapo el 1940- «van assumir la responsabilitat» de la detenció i l'entrega de Companys i van demanar perdó, tot recordant que Espanya no ho ha fet.

Mentre el Govern prepara l'anul·lació de la condemna de Companys, Torra va exigir que «el cap de l'Estat i el cap del Govern» es disculpin pel seu afusellament, i també per «la persecució de tots els milers de catalans morts a l'exili, als camps nazis de concentració o a les presons catalanes».

Segons Europa Press, Torra va destacar que la història de Catalunya no és una història fàcil i que «només s'explica en termes de l'aspiració dels catalans per recuperar la seva llibertat», i ho va exemplificar amb el que ha passat des de l'1-O. «La nostra història és un combat persistent per l'esperança. Ho ha estat també durant aquests gairebé tres anys des del referèndum de l'1 d'octubre davant tota la repressió que ha descarregat l'Estat espanyol contra demòcrates pacífics», va afirmar.

«Persecució política»

Torra va centrar-se posteriorment en l'actualitat, perquè segons la seva opinió Catalunya segueix lliurant un «combat persistent» per «recuperar la llibertat» i «per l'esperança». Va posar com a exemple els presos de l'1-O i els «exiliats», que, va dir, «pateixen encara avui una persecució política pròpia d'un estat autoritari i venjatiu».

Només al final del seu missatge, i després de prometre que «persistirà» fins a «aconseguir la plenitud nacional del nostre país, la independència», el president va dedicar unes paraules a la pandèmia de COVID-19. Sense esmentar les concentracions organitzades per l'ANC, Torra va avisar que encara queda per davant «un temps de grans esforços i sacrificis» contra «aquesta maleïda pandèmia».

Un últim esforç

Sobretot ara que, va afirmar, «l'inici de curs escolar» ha de ser «una història d'èxit». «Us demano un últim esforç solidari. Recordeu: distància, mascareta i higiene», va demanar als ciutadans. Torra va lamentar que el coronavirus s'ha emportat massa vides i va assegurar que és la lluita actual del Govern i «d'una societat que demostra una maduresa, un compromís i una generositat excepcionals».

En el colofó del seu discurs, Torra va unir reivindicació sobiranista i lluita contra la pandèmia per assegurar, parafrasejant Pompeu Fabra, que els catalans tindran «el que sàpiguen guanyar». «La salut col·lectiva, la llibertat en temps de repressió, la democràcia en temps d'autoritarisme, la república catalana del compromís cívic en temps de monarquies corruptes...», va citar, entre altres coses. «Per la vida i per Catalunya», va acabar el seu missatge.