El Departament d'Agricultura de la Generalitat va informar que el passat 4 de setembre va confirmar un cas de virus de Nil occidental en un cavall a Amposta, que seria el primer cas a Catalunya aquest any. Es tracta d'un poltre sense símptomes de la malaltia, al qual no obstant això se li han detectat anticossos contra el virus i que no havia estat vacunat prèviament. Es tem que apareguin més casos. L'animal tampoc s'havia mogut fora del territori català recentment, cosa que confirmaria que la infecció es va produir a la zona de la comarca del Montsià.
A Espanya, el 2010 i el 2016 ja hi va haver algun cas en persones, però aquest estiu ha estat la primera vegada que ha aparegut un brot amb molts casos amb quadres neurològics greus i tres de morts a data d'avui a Andalusia (ahir va morir un quart afectat després que li donéssin l'alta, tot i que les autoritats ho desvinculen de la mallatia).
En el cas concret de Catalunya, la vigilància de virus del Nil occidental en animals es realitza des de fa més de quinze anys perquè és una malaltia zoonòtica de declaració obligatòria per l'Organització Mundial de Salut Animal (OIE). El 2017 es va aïllar el virus per primera vegada en una zona de la comarca lleidatana del Segrià, i va ser la primera vegada que es va detectar el llinatge de tipus 2 de virus a Espanya. En 2018 també es va detectar un brot en èquids per primer cop a Catalunya, en concret al Garraf.
En aquest cas, l'encarregat de les inspeccions entomològiques va ser el Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat. El cas va ser detectat pel programa de vigilància de virus del Nil occidental en animals que porta a terme el Servei de Prevenció en Salut Animal del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) i l'IRTA, en coordinació amb el Departament de Salut de la Generalitat. Les anàlisis, que es van realitzar al Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l'Institut de Recerca i Tecnologia Alimentària (IRTA), es van confirmar posteriorment pel laboratori central de veterinària d'Algete (laboratori de referència) i notificat per la Xarxa de alerta Sanitària Veterinària (RASVE) del Ministeri d'Agricultura Pesca i Alimentació.
El cas del poltre d'Amposta es va detectar pel mètode de vigilància activa del programa de vigilància, gràcies a la participació dels veterinaris clínics d'èquids que hi col·laboren. En la vigilància activa es prenen mostres de cavall sense símptomes, però també es fa la vigilància passiva amb els equins que tenen símptomes sospitosos.
La Generalitat ha posat en marxa el programa d'alerta, prevenció i control de virus del Nil occidental a Catalunya en hostes animals per reforçar la vigilància en zones properes de el focus a partir d'un disseny de mostreig elaborat per la unitat d'epidemiologia de l'IRTA-CReSA .
Vigilància d'arbovirus
Paral·lelament, també s'ha activat el programa de vigilància d'arbovirus en mosquits coordinat pel Departament de Salut per realitzar inspeccions entomològiques i control vectorial a la zona.
Arran dels casos aquest estiu a Andalusia, el Servei de Prevenció en Salut Animal del Departament d'Agricultura a emetre el mes d'agost un comunicat a les persones relacionades amb els èquids, com veterinaris clínics, propietaris i centres d'hípica, per seguir vigilant aquesta malaltia en animals i comunicar qualsevol cas de sospita. Cal recordar, però, que els cavalls no són una font d'infecció directa. El virus de Nil occidental es transmet generalment per picades de mosquits del gènere Culex i afecta principalment a les aus.
En algunes ocasions un mosquit infectat a partir d'una au pot transmetre-ho a èquids i humans. La transmissió sempre és d'au a animal o d'au a persona, no d'equins a persones ni entre persones. Per tant, cal controlar les poblacions dels mosquits que són potencials transmissors de virus.
El treball de control de poblacions de mosquits és continu des de l'inici de la temporada, entre març i abril i fins a l'octubre o inici de novembre, però s'intensifica a partir del juny.
